JOSEP SERRA
PRESIDENT DEL CE GERUNDA I VICEPRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
“Els escacs són una eina educativa amb molts de valors al darrere”
Presideix un dels clubs amb més jugadors d’escacs de Catalunya gràcies al fet d’anar a les escoles a ensenyar a jugar-hi. També forma mestres perquè utilitzin els escacs a les classes
Serra , davant un ordinador en què hi ha un escaquer. Vol promoure les partides en línia entre escoles JOAN SABATER.
El Club d’Escacs Gerunda ha apostat per fomentar els escacs a les escoles. Ara mateix en quantes escoles fan extraescolars?
En set o vuit, no només de la ciutat de Girona, sinó també de Celrà i Sant Julià de Ramis.
Aquesta aposta els està permetent de fer créixer la base social del club i de tenir molts de federats.
Sí, perquè els nens i les nenes que fan extraescolars s’animen i en volen fer més. Llavors és quan venen al club, on fem classe tots els dies menys diumenge. De cada deu que fan extraescolars dos venen al club i, d’aquests dos, un i mig acaba fitxant.
Gràcies a això són un dels clubs catalans amb més federats.
Sí. Ara tenim 102 fitxes.
I hi ha nens que van començar així i encara juguen?
Sí, i tant! El nostre equip A és a la divisió d’honor i jo diria que som el club de Catalunya que té l’equip A més jove, de menys edat. La major part dels jugadors tenen entre 20 i 25 anys.
Quina és l’edat ideal per començar a jugar a escacs?
Nosaltres sempre parlem de primer de primària. Ara bé, hi ha qui diu P-3, P-4 o P-5.
Cal ser un nen especialment despert o intel·ligent?
No, la gent té la mentalitat que el jugador d’escacs ha de ser algú molt intel·ligent i no és així. És una idea equivocada.
A banda dels extraescolars que fa el club, la federació catalana d’escacs fa ja més de cinc anys que va engegar el projecte ‘Escacs a l’escola’.
Sí, gràcies a un conveni entre la federació, el departament d’Ensenyament i la UdG i la UdL. Vam començar amb onze escoles i l’any passat ja n’hi havia 300 a tot Catalunya. El que fem és formar els docents perquè ells utilitzin els escacs com a eina transversal durant l’horari lectiu. És un projecte diferent de tots els altres que hi ha al món. Això es fa a França, a Anglaterra, a molts llocs d’Amèrica Llatina, però ho fa un escaquista amb el mestre al costat. Nosaltres formem el mestre i és el mestre qui ho fa. De fet, cada escola ho fa una mica a la seva manera.
I l’objectiu quin és?
L’objectiu és utilitzar els escacs com a eina transversal: aprofitar-los per fer matemàtiques, llengua, geografia… Per exemple, en matemàtiques, les caselles (a,b,c,d,e,f,g i h, i 1,2,3,4,5,6,7 i 8) no deixen de ser les coordenades del pla, les abscisses i les ordenades. I quan diem “d4 on és?” “Aquí!” “I a la dreta de d4 què hi ha?” “e4!” “i per sobre?”“d5!” I això fa millorar molt l’orientació espacial. També acostumar-se a pensar abans d’actuar. El lema dels Escacs a l’escola és Observo, penso, jugo. Davant de qualsevol cosa de la vida has de mirar. I és que és una eina educativa que també té molts de valors al darrere, que és el que potenciem.
Parli’m d’aquests valors.
A més del raonament lògic, del càlcul, de la presa de decisions, de la memòria, de la concentració, ajuda a millorar, per exemple, la paciència. La gent no entén que estiguem deu minuts pensant abans de fer un moviment. I també aprendre a guanyar i aprendre a perdre. Jo sempre els dic que perdre no té importància, que cal mirar per què s’ha perdut, perquè el que és important és que la següent vegada que es perdi s’ha de perdre diferentment. Cal aprendre dels errors, i això a la vida va molt bé. També el respecte envers els altres: sempre que comencem una partida ens saludem. Això ajuda també a l’empatia.
I quina valoració en fan els mestres que hi participen?
Molts em diuen que és brutal perquè han aconseguit el silenci a l’aula. Els mateixos nens i nenes fan “xst, que estic pensant”. I la paciència, també és un element que ells destaquen.
Què tenen els escacs que enganxen els nens?
El voler guanyar. El nen vol guanyar sempre i s’esforça a fer-ho bé i, per tant, s’esforça a pensar. I a pensar en el futur preveient què farà l’adversari. Ara el que volem fer també és que els nens i les nenes d’una escola juguin partides d’escacs amb una altra escola per internet. No és tant jugar tota una partida… A primer de primària aconsellem els mestres que durant tot el curs només es faci l’escaquer, el peó i el rei. I prou.
El projecte, a més, té un aspecte internacional.
Sí, com a federació tenim un Erasmus Plus, que atorga Europa per a projectes d’esports, per elaborar un model d’introducció dels escacs a l’escola. A més de nosaltres, hi participen Sàsser (Sardenya), Letònia i Lisboa. A més, en tenim un altre com a UdG, amb Londres, Bratislava i Lisboa, sobre escacs i matemàtiques. En aquest, farem una chess summer school aquí a Girona la primera setmana de juliol sobre escacs i matemàtiques. En l’altre el que farem serà una activitat a Catalunya amb nens d’escoles de Catalunya, segurament l’any que ve.
Més enllà de tot això, també cal destacar la vinculació que té el club, el Gerunda, amb la ciutat.
Som un club gironí i com a tal participem en la ciutat. Per exemple, ens agrada tenir barraca a la Fires. Organitzem tornejos per jugadors d’escacs, dos oberts a l’any, però també de tant en tant en fem per aficionats perquè aquell qui li agradi jugar pugui fer-ho, com ara el torneig pizza i també els Escacs a la fresca, cada últim dijous de juny a la plaça Sant Agustí obert a tothom. I per Nadal fem tornejos infantils i partides a cegues. Fa poc vam fer per primer cop ho torneig solidari i ara aviat en farem un altre. A més, hem participat a la jornada de l’esport femení , sempre participem a la jornada de portes obertes del centre cívic…
Deixa un comentari