He fet la primera tasca possible del mòdul 5 i l’he posada en pràctica amb na Amelia (romanesa), una alumna de 4rt d’ESO. Aquesta noia té diferents diagnòstics que fan que tingui un ritme d’aprenentatge molt lent. En la matèria de matemàtiques, he sol·licitat l’ajuda del company que fa la matería en Jordi, té un nivell de 4rt o 5è de primària.

En una de les tres hores setmanals de les que disposa, un company, En Victor, el treu de l’aula i ella pot treballar les matemàtiques d’una manera personalitzada. En les altres dues hores no disposem de recursos i la noia fa feina adaptada que el Jordi amb el Victor intenten supervisar-li però amb unes condicions gens adients, ja que ha d’estar fent la classe per a la resta del grup que, a més, és molt mogut.

L’objectiu que el Victor i jo ens vam proposar per aquesta alumna en aquest curs, quant a l’assignatura de matemàtiques, va ser la consolidació de les operacions bàsiques (suma, resta, taules de multiplicar i divisió) i treballar amb nocions de geometria (formes i propietats senzilles).

És per això que en aquesta activitat vaig buscar amb el Victor material a Internet orientat a aquests continguts per treballar amb ella. Coneixia l’existència de videojocs senzills on les operacions matemàtiques bàsiques eren les protagonistes, així com jocs amb quadrats, triangles i cercles. El Victor havia fet alguna sessió amb aquests tipus de recursos telemàtics anys enrere, quan va tenir unes hores setmanals amb quatre alumnes de 3r ESO amb dificultats d’aprenentatge. Com esperava, en Victor va trobar molts videojocs didàctics amb aquesta temàtica però va voler fer una selecció una mica acurada, amb jocs que treballessin aspectes diferents i que no tinguessin el mateix nivell de dificultat. Enumero els enllaços de la nostra tria final i una breu explicació de cadascun:

https://poki.com/es/g/arithmetica

https://www.cokitos.com/laberinto-de-sumas-y-restas/

Els dos primers són molt senzills i volen trencar el gel i servir d’”escalfament”. Consisteixen en preguntes de tipus test sobre operacions (el primer amb sumes i restes i el segon sobre multiplicacions i divisions).

https://www.cokitos.com/math-genius-2-calculo-mental-resultado/

El tercer és un joc on en una graella quadrada has d’anar creant un camí laberíntic tot seleccionant caselles que sumin sempre una mateixa quantitat establerta (per exemple 17 = 11 + 6 = 8 + 9= 10 + 7=…)

https://www.cokitos.com/multiplicaciones-con-meteoritos/

El quart joc consisteix en una nau espacial que ha d’anar defensant-se de meteorits que se li van llençant a sobre amb el risc d’acabar amb ella. Donada una operació matemàtica, cada roca té una resposta i l’amenaça desapareix quan la nau dispara a la que té la resposta correcta.

https://www.cokitos.com/atravesar-la-pared/

https://www.cokitos.com/cuerpos-geometricos-3d/

Els darrers dos jocs tenen la geometria com a protagonista i també hi ha un component de treballar l’orientació en tres dimensions i els reflexos. La idea en els dos és molt semblant: es tracta d’encabir un quadrat, un cercle o un triangle en el forat on encaixin tenint en compte el factor temps. Un dels dos jocs requereix més concentració i té més dificultat que l’altre.

La meva impressió i el meu anàlisis després d’implementar l’activitat és molt positiva:

• El treballar les matemàtiques en un context de videojoc va fer que l’alumna tingués una motivació molt alta i sense decaure durant l’hora que va durar la classe.

Quan  ella (o qualsevol alumne) s’equivoca en un càlcul o exercici fet a la llibreta, no té un especial interès en saber la resposta correcta. Quan corregir l’errada pot comportar passar al següent nivell del videojoc la cosa canvia. De fet, quan tocava canviar de joc, l’Amelia ens demanava una mica més de temps per completar l’objectiu de l’anterior. El Victor i jo li vam haver de dir en més d’una ocasió que faria la mateixa sessió un altre dia sense tanta limitació de temps.

• Vaig veure que la noia tenia molta més concentració que la mostrada en una classe de matemàtiques ordinària i això es va traduir en un nombre més elevat d’èxits en les seves respostes. També varem notar que estava més receptiu a les orientacions que li donàvem el Victor i jo per millorar els seus resultat que quan està a l’aula. Fins i tot en Jordi ens va fer notar que la noia estava molt contenta d’aquesta activitat.
• L’Amelia va mostrar més dificultat per entendre les mecàniques dels jocs del que m’esperava, potser per les ganes de començar a jugar el més abans possible o pels nervis o la il·lusió que li estava fent la realització d’aquesta activitat.
• El tercer joc (l’ esmentat sobre un laberint) era el que requeria més temps per aconseguir l’objectiu (trobar la sortida) i una mica més d’estratègia. Vaig observar que L’Amelia va requerir més ajuda per part dels dos adults que en la resta i va ser l’únic joc que se li va fer llarg.

Com a conclusió, va ser una de les classes més diferents que he donay mai i que no era conscient de les dificultats que tenen els companys amb aquets prefil d’alumne crec que va ser molt  més productiva per l’Amelia i sense dubte, de les que ha gaudit més. Pel meu parer, la introducció del context del joc i l’entorn digital és la clau per entendre el bon resultat de l’activitat i també marca la diferencia el treballar uns mateixos continguts fent servir sis recursos diferents en una hora. Això va dotar la sessió d’un dinamisme i d’una agilitat que no té una sessió ordinària a l’aula.