Ens situem ara en l’era de compartir. Compartim la nostra vida en imatges, amb petites reflexions, amb cançons, amb vídeos… compartim tot allò que ens passa a la vida i fins fa pocs, no hem analitzat els riscos que això comporta.

Malgrat tot, les noves generacions estan creixent en un entorn on compartir amb el món a través de les xarxes socials és normalitat, no es tracta d’una novetat. No es percep el risc, a no ser que siguin els adults qui els n’adverteixin.

Alhora, les xarxes socials i internet en general, han obert un munt de finestres al món, tant per veure-hi l’exterior, com per mostrar-ne l’interior. Actualment, una escola sense pàgina web o amb una web obsoleta crea rebuig a l’hora de triar-la com a centre pels teus fills.

Els mestres, com els nostres alumnes, tenim tantes possibilitats per explorar a través de les xarxes socials, que no podem arribar a provar ni una milèssima part del que està al nostre abast. Pinterest, twitter, facebook o instagram, faciliten a l’hora de compartir i trobar recursos interessants per a la tasca docent.

Vivim a l’era de compartir. I els i les mestres no ens podem quedar enrere. Fa anys, compartíem amb el Claustre o com a molt amb els centres de la zona. Ara ho podem fer amb tot el món. Aprofitar-se d’aquesta riquesa és la clau, sempre i quan se’n faci un bon ús.