Passats els mesos de formació en la competència digital docent, arriba el moment de reflexionar sobre l’ús que en faré d’aquests nous coneixements. Sovint, al meu centre, ens justifiquem per no emprar prou les eines TAC o per no tenir prou actualitzats els blogs de les aules amb l’argument de la manca de temps.

Crec que aquest pensament és un error, ja que no es tracta de dedicar més temps a emprar les noves tecnologies, sinó a incloure-les en la pràctica diària com a substitutiu d’altres recursos de caire més manual.

Des de l’inici del curs he parlat de la necessitat de fer un canvi de mirada per part del professorat, i aquesta segueixo creient que és la clau per al canvi que aquesta formació ens proposa.

Alhora, on crec que anem més coixos els docents és amb la part legal que envolta aquests recursos: la llei de protecció de dades, dret d’imatge i dret d’autoria. Atès que és ben fàcil caure en els vells costums als quals estem acostumats, tot i tenir el coneixement de les bones pràctiques que hauríem de seguir.

A nivell personal, considero que aquesta formació m’ha estat profitosa sobretot per reflexionar sobre la part més normativa que és la que em costa més d’aplicar amb el rigor que ho requereix. I també per revisar els usos que faig de les eines tac durant la meva pràctica docent diària.