Els dispositius mòbils avui en dia estan a l’abast de tothom i omplen gran part del temps de la jornada de la majoria de persones, ja sigui per comunicar-se via telefònica, missatgeria, xarxes socials o emprar-los per fer fotografies o fent ús de qualsevol de les mils aplicacions que es poden utilitzar. Fa 40 anys, aquesta normalitat només es podia imaginar en pel·lícules de ciència ficció, però és cert que els nostres infants estan creixent envoltats d’aquests dispositius i, inconscientment, els adults els estem fent que formin part de les seves vides des dels inicis.

Fa uns anys, l’ús de dispositius mòbils en educació es veia com un inconvenient o una distracció per a l’alumnat que el que havia de fer és centrar-se en els aprenentatges. Avui dia, utilitzar dispositius mòbils a l’aula és símbol de modernitat i d’actualització del model educatiu.

Si ens parem a pensar en la quantitat d’aplicacions educatives que es poden fer servir, perdríem tant de temps pensant en quantes n’hi ha, com el perdem cercant-ne les més adequades per a la tasca que volem realitzar.

I és que és tanta la informació i les possibilitats que estan actualment al nostre abast, i al dels i de les nostres alumnes, que la dificultat actual no rau en innovar sinó en seleccionar i en no tenir por per provar la novetat, que està sens dubte, al dia a dia de l’entorn escolar i, en general, de la societat.