Ahir dimecres, vam començar els tallers de Cicle Superior.
En total són sis tallers: digitopintura, fem d’inventors, mindfulness, molta merda, orientació i, el meu, Petsa-Kutxa. Cada taller es realitzarà en 4 sessions amb una durada de dues hores per sessió.
Fa anys que practico aquesta tècnica amb els meus alumnes per treballar les habilitats comunicatives lligades amb les noves tecnologies. Però aquest curs serà el primer en que ho faig amb un temps força curt.
Per posar-vos en situació us explico que és un Petxa-Kutxa. Petxa-Kutxa en japonès significa “xiuxiueig xerrameca” i és una tècnica que amb suport de les noves tecnologies, més en concret de les aplicacions de presentacions com Powerpoint, Impress, Presentacions de Google, Prezi…, permet als alumnes fer una exposició sobre un tema que ells han triat. Amb la particularitat que la presentació té una limitació de 20 diapositives amb un temps de 20 segons cada una. És a dir, els alumnes parlaran en la seva exposició durant 6 minuts i 40 segons. No passa res si el tema és interessant i s’allarguen una mica.
La intencionalitat del Petxa-Kutxa és millorar en les habilitats comunicatives aprenent a estructurar bé el missatge, resumir i seleccionar la informació clau, saber planificar el discurs, expressar-se bé en públic i a nivell TAC aprendre a realitzar cerques directes a google, seleccionar amb criteri les imatges que farem servir, inserir diapositives a la presentació, inserir imatges a les diapositives i retocar-les, ús dels quadres de text, com configurar l’avenç automàtic de les diapositives… Amb l’ús del programari online que proporciona Google a la seva plataforma Drive treballarem grup cooperatiu ja que compartim entre tots els membres del grup la presentació a realitzar i a nivell individual els nens s’organitzaran per repartir-se les tasques i diapositives que realitzarà cadascun.
A nivell d’exposició oral treballarem aspectes com la precisió i adequació del llenguatge, l’entonació, la gesticulació, dirigir-se al públic, participació per igual de tots els membres del grup, cohesió i coordinació en les intervencions.
Perquè l’ús de les TAC lligades a la llengua? La resposta és senzilla, l’ús de les noves tecnologies engresca als nostres alumnes a participar del projecte, els hi encanta treballar amb els ordinadors, jugar amb les pissarres digitals… I evidentment no podem passar la oportunitat d’aprofitar aquestes ganes que hi posen. A més, el fet de poder compartir entre tots, el treball a realitzar i veure que cadascun realitza la seva part corresponent els fa crèixer en autonomia, prendre decisions i ajudar als companys ja que entre ells realitzen un aprenentatge entre iguals i no tots tenen el mateix nivell de coneixement TAC i ús de les aplicacions informàtiques; entre ells s’expliquen les dificultats, comenten com solucionar el problema, i quan no saben com fer-ho demanen ajuda al mestre. En aquests casos el mestre els fa de guia i suport més que d’instructor.
Però també haig de dir que el treball amb les noves tecnologies té els seus riscos. Per exemple, hem de tenir molt clar el tema de com es fa la recerca a internet, ensenyar-los com evitar cerques infructuoses d’informació o accedir a informació no pertinent a l’edat de l’alumnat. Per això especificava com fer les cerques amb google. Estar-hi molt a sobre amb l’ús de youtube, moltes vegades demanen escoltar música quan treballen, i més que escoltar música el que volen és veure simplement el vídeo, o que treballin amb pantalles amagades, no seria la primera vegada que un alumne escriu un text mentre juga una partida al Minecraft. I estar al seu costat quan ens necessiten, de vegades tenen poca paciència i si triguem una mica a ajudar-los perden la motivació per la tasca a fer.
Finalment, comentar que en diferents poblacions es realitzen concursos de Petxa-Kutxa, muntats per diferents entitats com els CRP, ajuntaments, … i concursar en un event d’aquests tipus pot ser una motivació més per treballar aquesta tècnica japonesa que, sincerament crec, els ajuda a millorar en les seves habilitats comunicatives.
Deixa un comentari