Com deia Sheila Jasanoff, “Els objectes tecnològics estan fortament entremesclats amb la societat. Influeixen i donen forma a les nostres accions, en la mateixa mesura que les nostres accions donen forma als objectes tecnològics. No només canvien el que fem, sinó també el que som. En dissenyar-los fomentem i amplifiquem certs comportaments, i en limitem i reduïm d’altres. Defineixen noves formes de fer i noves relacions socials i econòmiques. També, per descomptat, noves formes d’aprendre i d’ensenyar”.
Des fa temps a moltes escoles i diferents centres dedicats a l’educació, del nostre país, els mestres i professionals del món docent treballen per formar els nostres infants en persones competents en l’ús de les noves tecnologies.
És cert que les noves generacions són més hàbils en certs aspectes tecnològics com ara cercar informació a la xarxa, pujar una imatge a Instagram, participar en el xat d’un joc online, i sobretot fan anar els telèfons d’última generació millor que molts dels que tenim ja certa edat.
Però realment aquells que hi treballem les TIC amb els nostres alumnes, des fa temps veiem que realment aquests xiquets encara estan “verds” en molts aspectes lligats a l’ús de les noves tecnologies i és aquí on comença la nostra tasca.
Primer per destriar allò que realment és necessari que aprenguin per poder treballar amb un ordinador, una tablet, un smartphone o altres nous aparells que aniran sorgint al mercat i que no paren de canviar el nostre món i en part la nostra societat. Des de programes i aplicacions per realitzar treballs i tasques (paquets ofimàtics, navegadors i cercadors d’informació, edició d’imatge i so, antivirus…) a l’ús del maquinari en si mateix.
I en segon lloc, hem de fer-los conscients de quin ús dónen a les noves tecnologies. Com es comporten a les xarxes quan hi entren per xatejar amb amics i coneguts, quina informació pugen a la xarxa i que pot veure tothom. Hem de conscienciar-los i fer-los partíceps de la seva pròpia seguretat i d’allò que pengen i ensenyen a les xarxes socials, ja que més endevant tota aquesta informació que ofereixen al món podria no beneficiar-los gaire més endavant. I no ens podem oblidar de les possibilitats que les TIC els ofereixen per continuar creixent en els seus aprenentatges i coneixements a través d’espais virtuals d’aprenentatge, moodle, e-portafolis…
Per això és necessari que els centres educatius tinguin una pla de treball a reatlitzar amb els nostres alumnes, el pla TAC, un document que ens ha de servir a mestres, alumnes i a escoles per definir tot allò que ensenyarem i realitzarem per aprendre de i amb les noves tecnologies a les nostres escoles. Aquest document ha de ser viu i adaptatiu als nous temps i canvis que es produeixen en aquest món tecnològic que ha afectat de ple a la nostra societat i que cada vegada més demana gent preparada per aquesta tecnologia, demana persones que la sapiguen utilitzar i a la vegada hi sapiguen conviure amb ella. I per això mateix, és molt necessari que nosaltres com a professionals de l’educació ens hi impliquem, que ens formem i reciclem per poder ajudar al nostre alumnat i acompanyar-los en aquesta era tecnològica.
Deixa un comentari