• Subàrea seleccionada

6.3 Creació de continguts digitals

  • Indicador d’assoliment

6.3.B2.1 Reflexiona sobre la seva pròpia pràctica i l’avalua per dissenyar o adaptar noves propostes d’aprenentatge que involucren l’alumnat en processos de disseny creatiu amb la finalitat de crear contingut digital de qualitat.

  • Resultat d’aprenentatge

Analitzar la pròpia pràctica docent, de forma reflexiva i crítica, en situacions d’aprenentatge per potenciar el desenvolupament de la competència digital de l’alumnat per crear continguts digitals.

  • Justificació de la proposta

La proposta s’emmarca en el context d’una escola pública d’entorn rural, amb alumnat de 2n de primària heterogeni pel que fa als ritmes d’aprenentatge i al nivell de competència digital. El centre disposa de pissarra digital interactiva a l’aula i de tauletes digitals d’ús compartit, que s’utilitzen esporàdicament com a suport a les activitats d’aula i sempre que hi hagin dos mestres a l’aula.

La detecció de necessitats s’ha realitzat mitjançant la reflexió sobre la pròpia pràctica docent, l’observació sistemàtica de l’alumnat i l’anàlisi de les activitats habituals de matemàtiques, en coherència amb una concepció de l’ensenyament basada en la pràctica reflexiva i l’avaluació contínua del procés educatiu (Zabala i Arnau, 2014). A partir d’aquesta anàlisi, s’ha identificat que l’alumnat:

  • Mostra una alta motivació davant propostes lúdiques i gamificades.

  • Presenta dificultats per expressar oralment el raonament matemàtic.

  • Utilitza les eines digitals principalment com a consumidors de continguts, amb poques oportunitats de creació digital guiada, fet habitual en les primeres etapes educatives si no es dissenyen propostes específiques de producció digital (Area, Hernández i Sosa, 2016).

La situació susceptible de millora es concreta en la necessitat de dissenyar activitats que integrin l’aprenentatge matemàtic amb la creació de continguts digitals, adaptades a l’edat de l’alumnat, que afavoreixin la participació activa i la reflexió sobre el propi aprenentatge. Aquesta orientació respon a un enfocament d’ensenyament situat, que connecta els aprenentatges escolars amb contextos significatius i propers a l’alumnat (Díaz-Barriga, 2013).

Aquesta proposta es fonamenta en una pràctica basada en evidències, incorporant principis de:

  • Aprenentatge basat en el joc, especialment adequat a l’etapa de primària, ja que incrementa la motivació i la implicació activa de l’alumnat en el procés d’aprenentatge.

  • Aprenentatge competencial, posant l’èmfasi en el procés, la presa de decisions i la resolució de situacions significatives (Zabala i Arnau, 2014).

  • Desenvolupament progressiu de la competència digital de l’alumnat, d’acord amb el marc europeu DigCompEdu, que promou el pas de l’ús instrumental de la tecnologia a la creació de continguts digitals amb finalitat educativa (Redecker, 2017), i amb el Marc de la Competència Digital Docent del Departament d’Educació (2022).

  • Avaluació formativa i reflexiva, tant de l’alumnat com de la pròpia pràctica docent, com a eina de millora contínua del procés d’ensenyament-aprenentatge.

  • Breu explicació de la intervenció desenvolupada i resultats obtinguts:

L’activitat consisteix en la creació d’un concurs digital sobre geometria realitzat per l’alumnat de 2n de primària. L’objectiu és connectar els conceptes geomètrics teòrics amb l’entorn proper mitjançant l’ús de tauletes i eines de creació digital (Book Creator o PicCollage).

La intervenció s’estructura en quatre sessions de 60 minuts:

  • Sessió 1 (Manipulació): Construcció de cossos geomètrics (cubs, piràmides, prismes) amb plastilina i bastonets per comprendre físicament vèrtexs i arestes.

  • Sessió 2 (Creació digital): “Safari fotogràfic” pel centre per capturar figures geomètriques reals i fotografiar les construccions pròpies, treballant l’enfocament i l’ús responsable de la imatge.

  • Sessió 3 (Edició i raonament): Ús de la tauleta/chromebook per inserir les fotos i afegir etiquetes de text o enregistraments d’àudio on expliquen les característiques de la figura (cares, forma, bases).

  • Sessió 4 (Difusió): Muntatge d’una galeria (digital o física) i celebració d’un concurs amb votació popular per part de la comunitat educativa/alumnes classe.

Aquesta intervenció ha permès transformar un contingut abstracte en un aprenentatge significatiu i motivador. L’ús de l’àudio ha facilitat que l’alumnat expressi el seu raonament matemàtic sense les traves de l’escriptura, mentre que la vessant artística del concurs ha fomentat la cura en la composició digital i l’orgull pel treball compartit.

  • Evidències de l’assoliment del nivell B2:

Per al portafoli les evidències serien:

  • Producte final: El plafó digital o físic amb les fotografies editades pels alumnes on aparegui la imatge i la seva descripció matemàtica.

Imatge 1. Votacions

Font: pròpia

  • Procés de disseny: Fotos dels alumnes muntant les figures o decidint l’enquadrament de la foto amb el Chromebook. Al final ho hem fet amb Chromebook i no amb tauletes, ja que les tauletes de l’escola son molt velles i no suportaven el pes del programa. També he posat fotos de quan buscaven figures al pati de diferents formes.

Imatge 2.

Font: pròpia

Imatge 3. Fotos de les figures creades

Font: pròpia

Imatge 4. Caçant figures

Font: pròpia

Imatge 5. Caçant més figures

Font: pròpia

  • Àudio/Text descriptiu: Captura de com l’alumne ha hagut d’estructurar el seu pensament per explicar la figura (evidència de millora de l’expressió oral/escrita). En aquesta imatge llegien el nom de les figures i les característiques que havien anotat autònomament amp papers per grups. Les figures també les han construït ells.

    Imatge 6. Elaboració cartells explicatius

Font: pròpia

  • Reflexió docent:

Aquesta intervenció ha suposat un punt d’inflexió en la meva pràctica docent, especialment en la transició des d’una idea inicial basada en un “concurs de preguntes” tipus qüestionari cap a una proposta de creació i safari fotogràfic.

Adaptació de la proposta inicial

Originalment, la intervenció estava plantejada com un concurs de preguntes digitals (tipus quiz). Tanmateix, en observar l’alumnat de 2n durant les primeres activitats de geometria, vaig detectar que molts infants tenien dificultats per expressar propietats geomètriques abstractes sense un referent físic. Les respostes escrites sovint eren pobres no per falta de comprensió, sinó per la barrera que suposava la descodificació i l’expressió escrita.

Davant d’aquesta evidència, vaig decidir reconduir-ho cap a una metodologia més manipulativa i visual:

  • Del text a la imatge: en lloc de respondre preguntes sobre un dibuix en un paper, l’alumnat va passar a “caçar” la geometria en el seu entorn real (el pati) i a construir-la amb les seves mans (material manipulatiu).

  • De l’elecció múltiple a l’enregistrament de veu: substituir el clic en una resposta correcta per la gravació d’un àudio a Book Creator ha permès que l’alumnat verbalitzi el seu raonament matemàtic de manera molt més rica i natural.

Valoració de les evidències i aprenentatges

Les captures de pantalla i les produccions finals mostren un grau d’autonomia superior a l’esperat. L’alumnat que habitualment mostrava desinterès per les matemàtiques s’ha sentit “propietari” del seu contingut digital. L’únic inconvenient detectat ha estat la qualitat de la síntesi de veu en català en algunes eines, fet que m’ha portat a prioritzar la veu directa de l’alumne, cosa que ha acabat humanitzant molt més el projecte.

Ajustos per a futures implementacions

A partir dels resultats obtinguts, per a futures ocasions tinc previst:

  1. Ajustar el grau de guia: tot i que la llibertat creativa ha estat positiva, alguns grups necessiten plantilles més pautades dins l’aplicació per no perdre’s en l’estètica i centrar-se en el contingut matemàtic.

  2. Eines digitals: consolidar l’ús de l’àudio com a eina d’avaluació principal en el primer cicle, ja que redueix l’ansietat davant de l’error ortogràfic i permet avaluar el raonament pur.

  3. Complexitat de les preguntes: introduir reptes més oberts (ex: “Busca un objecte que tingui més de 5 vèrtexs”) per fomentar un pensament divergent més enllà de la simple identificació de figures.

En conclusió, aquesta adaptació m’ha confirmat que el suport visual i la creació de contingut propi no són només complements motivadors, sinó eines d’inclusió fonamentals per garantir que tot l’alumnat pugui demostrar el que realment sap.

  • Bibliografia

Area, M., Hernández, V., & Sosa, J. J. (2016). Modelos de integración didáctica de las TIC en el aula. Editorial Síntesis.

Departament d’Educació. (2022). Marc de la competència digital docent. Generalitat de Catalunya.

Díaz-Barriga, F. (2013). Enseñanza situada: Vínculo entre la escuela y la vida. McGraw-Hill.

Redecker, C. (2017). European framework for the digital competence of educators: DigCompEdu. Publications Office of the European Union. https://doi.org/10.2760/159770

Zabala, A., & Arnau, L. (2014). 11 ideas clave: Cómo aprender y enseñar competencias. Graó.