La gamificació permet a l’alumne aprendre mentre juga. Una activitat ben plantejada permet a l’alumne aplicar els coneixements apresos i fer servir totes aquelles aptituds que té: pensament bilateral, raonament espacial, treball en equip, etc. A més, fent servir les eines que posa al nostra abast la tecnologia, les possibilitats són infinites.

No obstant, com he comentat abans, les activitats han d’estar ben plantejades, amb un objectiu clar, adaptades a la realitat dels alumnes i de l’aula. No és jugar per jugar. I permet una avaluació completa de l’alumne, de totes les seves capacitats, no només dels continguts teòrics de la matèria.

Per ells és una manera d’aprendre en què se senten partíceps i els pot engrescar a continuar aprenent.

Trobo que totes les eines explicades en el mòdul són molt interessants i m’he divertit molt resolent les fites. Tot i que, en el meu cas, em costa molt trobar espais durant el curs on poder aplicar-les. La pressió de les proves PAU a batxillerat no permet invertir gaire temps en “sortir del llibre”. Una assignatura com les Ciències per al Món Contemporani sí que m’està permetent fer activitats diferents, però per desgràcia les matemàtiques i la química no m’ho permeten tret de les pràctiques de laboratori.