Aquest dossier té com a objectiu recollir una reflexió sobre la meva pràctica docent a partir dels aprenentatges realitzats al llarg dels diferents mòduls del curs, amb una mirada centrada en la inclusió educativa.

Treballo en un centre públic de cicles formatius, amb alumnat divers tant pel que fa a trajectòries acadèmiques com a necessitats educatives i personals. Aquest context fa especialment rellevant una mirada inclusiva que tingui en compte no només els aprenentatges acadèmics, sinó també el benestar emocional, la motivació i la participació activa de tot l’alumnat.

Mòdul 1. Mirada crítica sobre la inclusió al centre

El primer mòdul m’ha permès fer una anàlisi honesta de la realitat del centre en relació amb l’atenció a la diversitat. He pres consciència que, tot i que el centre ofereix oportunitats d’accés i compta amb bones condicions d’accessibilitat física i de caràcter públic, encara hi ha mancances importants pel que fa a l’atenció de necessitats educatives relacionades amb el TEA, el TDAH o la salut mental.

Aquesta reflexió m’ha ajudat a entendre que la inclusió no depèn únicament de la voluntat del professorat, sinó també de la disponibilitat de recursos, de la formació específica i del treball coordinat. En la meva pràctica docent ja intento adoptar un rol més de guia que de transmissora de continguts, oferint activitats variades i motivadores, però el curs m’ha fet veure la importància de fer visibles aquestes pràctiques com a accions inclusives i de defensar-les dins dels espais de coordinació docent.

Mòdul 2. El Projecte Educatiu com a marc de la inclusió

L’anàlisi del Projecte Educatiu del Centre m’ha fet reflexionar sobre la distància que sovint existeix entre els documents institucionals i la pràctica quotidiana. Aspectes com el benestar emocional, la convivència i el respecte mutu sí que es veuen reflectits en accions concretes del centre, com les activitats de ioga o escacs, que afavoreixen la participació i la cohesió.

A l’aula, aquests principis es tradueixen en la cura del clima emocional, el foment d’un comportament respectuós i l’atenció a les diferències individuals. Tot i això, el curs m’ha fet prendre consciència de la necessitat d’una major formació en gestió emocional i d’una implicació més àmplia del professorat i de les famílies en els processos de decisió. Conèixer i qüestionar el PEC m’ha ajudat a situar la meva pràctica dins d’un marc més ampli de centre i a entendre que la inclusió és una responsabilitat compartida.

Mòdul 3. Metodologies inclusives a l’aula

El disseny de l’“Escape Room Numèric” ha estat especialment significatiu, ja que connecta directament amb la meva manera d’entendre l’ensenyament. Aquesta activitat integra el treball cooperatiu i la gamificació com a estratègies per afavorir la participació de tot l’alumnat, respectant diferents ritmes i formes d’aprendre.

La rotació de rols, l’ús de reptes graduats i la combinació d’avaluació individual i grupal són exemples concrets d’aplicació dels principis del DUA a l’aula. Aquesta experiència m’ha reafirmat en la idea que és possible assolir els mateixos objectius d’aprenentatge mitjançant camins diversos, i que les metodologies actives no només milloren la motivació, sinó que també faciliten una atenció més equitativa a la diversitat.

Mòdul 4. Recursos i coordinació per a l’atenció a la diversitat

El quart mòdul m’ha permès conèixer millor els serveis i recursos disponibles al centre i reflexionar sobre la importància de la coordinació entre els diferents agents educatius. He pres consciència que sovint aquests recursos existeixen però no són prou coneguts per tot el claustre, fet que en limita l’efectivitat.

Aquesta reflexió m’ha ajudat a valorar la necessitat de millorar la comunicació interna i de fomentar una corresponsabilitat real en l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives diverses. Com a docent, considero que és important no només derivar, sinó també entendre els processos i col·laborar activament dins del sistema de suports.

Aquest curs m’ha permès identificar que ja s’estan duent a terme moltes pràctiques inclusives, tant a nivell d’aula com de centre, encara que sovint no s’anomenin com a tals. Alhora, m’ha ajudat a detectar mancances reals, especialment en formació, coordinació i participació col·lectiva.

Com a línies de millora, considero clau:

• Potenciar els suports universals a l’aula.

• Incrementar la formació del professorat en diversitat i benestar emocional.

• Afavorir espais de reflexió compartida dins del centre.

• Continuar apostant per metodologies actives i cooperatives.

La inclusió no és un objectiu que s’assoleixi de manera immediata, sinó un procés progressiu que requereix reflexió, compromís i treball conjunt. Aquest curs m’ha ajudat a posar nom i sentit a moltes pràctiques que ja duia a terme i m’ha animat a continuar avançant, des del meu rol docent, cap a una educació més justa, equitativa i respectuosa amb la diversitat de tot l’alumnat.