IMPLEMENTACIÓ D’UNA SITUACIÓ D’APRENENTATGE MULTIFORMAT PER AFAVORIR EL COMPROMÍS ACTIU DE L’ALUMNAT

  A- Subàrea seleccionada: 

5.3 – Compromís actiu de l’alumnat amb el seu propi aprenentatge

B- Indicador d’assoliment del nivell B2 de la subàrea: 

5.3.B2.1 – Analitza, avalua i adapta les seves estratègies pedagògiques i l’ús dels recursos tecnològics a les característiques de l’alumnat, del context i dels objectius d’aprenentatge per estimular la motivació i el compromís de l’alumnat en el procés, i perquè desenvolupin les operacions cognitives.

C- Resultat d’aprenentatge de l’àrea 5 al que es vincula la proposta: 

Adaptar les estratègies metodològiques en l’ús de les tecnologies digitals per millorar la motivació, el compromís actiu de l’alumnat amb el seu aprenentatge i la seva autonomia.

D- Justificació de la proposta: 

Durant l’etapa d’ESO i en matèries científiques com Biologia i Geologia, es detecta sovint una desconnexió entre els continguts curriculars i la motivació de l’alumnat, especialment quan el treball es basa en clases magistrals o en formats repetitius o poc flexibles. Aquesta situació pot derivar en una desconnexió per part de l’alumne, una participació limitada i en un aprenentatge poc significatiu per a ells.

El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) posa èmfasi en la importància d’oferir múltiples formes de representació de la informació i que els alumnes puguin tenir diferents opcions a l’hora de treballar (Dalmau, 2015). Així s’aconsegueix una major implicació de l’alumnat i afavorir la motivació i el compromís actiu amb l’aprenentatge. En aquest sentit, l’ús flexible de les tecnologies digitals permet adaptar els processos d’ensenyament-aprenentatge a la diversitat de l’alumnat, és a dir, a la diversitat d’interessos, ritmes i estils d’aprenentatge presents a l’aula.

Segons Sanmartí (2007, 2010), l’avaluació formativa i la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge afavoreixen la regulació dels aprenentatges i la implicació activa de l’alumnat. Altres estudis segueixen aquesta mateixa línia, destacant la importància de situacions d’aprenentatge actives i significatives que promoguin l’autonomia i la presa de decisions (López-Pastor, 2017). En aquest context, la proposta plantejada utilitza les tecnologies digitals com a eina motivadora i facilitadora del compromís actiu de l’alumnat.

E- Breu explicació de l’activitat o intervenció a desenvolupar.

La proposta s’implementa mitjançant una situació d’aprenentatge sobre els nivells d’organització del cos humà a 3r d’ESO. L’alumnat disposa de la mateixa informació de base presentada en diversos formats: esquemes escrits, esquemes visuals, vídeos amb opció de subtítols, materials en PDF, presentacions i llibre de text, entre d’altres. Aquesta diversitat de formats permet que cada alumne pugui accedir als continguts segons les seves preferències i necessitats.

A més, al llarg de la situació d’aprenentatge, es faciliten recursos digitals d’autoavaluació (llistes de verificació, qüestionaris digitals o tests interactius) que permeten a l’alumnat regular el seu procés d’aprenentatge i prendre consciència del seu progrés.

Per concloure la SA, com a repte final, l’alumnat ha de dissenyar un joc educatiu relacionat amb els nivells d’organització del cos humà, pensat per ser utilitzat amb altres alumnes. El joc es pot elaborar en format físic (paper) o, de manera opcional, en format digital. Aquell alumnat que disposi de coneixements previs o interès en eines digitals pot optar per crear un joc digital utilitzant plataformes accessibles, fomentant així la creativitat, l’autonomia, la presa de decisions sobre l’ús de les tecnologies digitals.

Durant la SA i amb aquesta proposta metodològica, s’afavoreix un aprenentatge actiu i significatiu, incrementant la motivació i el compromís de l’alumnat amb el seu propi procés d’aprenentatge.

F- Resultats

La implementació de la Situació d’Aprenentatge (SA) multiformat sobre els nivells d’organització del cos humà ha donat els següents resultats:

• El fet de permetre que l’alumnat triés el format del seu producte final (joc físic o digital) ha disparat la motivació i el compromís. S’ha observat que l’alumnat s’ha sentit “propietari” del seu aprenentatge, invertint hores extra en el disseny i la creativitat del recurs educatiu.

• Tot i que la majoria ha optat finalment pel material físic per la seva tangibilitat a l’aula, el procés de creació ha estat profundament digital desenvolupant la seva competència digital. La gran majoria de l’alumnat ha demostrat un gran domini de les eines d’internet per a la cerca d’imatges, disseny de targetes, ús de plantilles i cerca de mecàniques de joc, integrant el món digital en la producció física.

• L’oferta de continguts en múltiples formats (vídeos, esquemes visuals, textos) ha permès l’adaptació als diversos estils d’aprenentatge (DUA) i per tant, que cada alumne accedís a la informació segons les seves preferències. Això s’ha traduït en una comprensió més profunda dels nivells d’organització, visible en la precisió científica dels jocs lliurats.

•  L’ús de llistes de verificació i recursos d’autoavaluació digital ha permès que l’alumnat identifiqués els objectius d’aprenentatge abans de l’entrega final. Això ha reduït la dependència constants del docent i ha fomentat la seva autonomia.

• Durant la fase de prova dels jocs a l’aula, s’ha vist com l’ús de la tecnologia (en aquells que van optar per jocs digitals) i la creativitat dels jocs físics han generat un clima de col·laboració intens, on l’alumnat ha après jugant amb els materials creats pels seus propis companys.

G- Evidències previstes de l’assoliment del nivell B2: 

• Materials de la situació d’aprenentatge amb els diferents formats de contingut (documents, presentacions, videos…).

• Enllaços o captures dels recursos digitals d’autoavaluació utilitzats per l’alumnat.

• Fotografies dels jocs elaborats en format físic.

• Captures de pantalla o enllaços dels jocs creats en format digital.

H- Referències:

Dalmau Montalà, M., Sala Bars, I., & Llinares Fité, M. (2015). Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA): Text complet (versió 2.0). Universitat Ramon Llull, Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna.
https://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/diversitat-i-inclusio/projectes-educatius-inclusius/disseny-universal-per-a-laprenentatge/documents/pautes-guia-dua.pdf

López-Pastor, V. M. (2017). Evaluación formativa y compartida en educación: experiencias de éxito en todas las etapas educativas. Universidad de León.
https://colegios.plenainclusion.org/wp-content/uploads/2024/01/EV.-Evaluacion-formativa-y-compartida-en-educacion.pdf

Sanmartí, N. (2007). 10 idees clau. Avaluar per aprendre. Graó. https://s44ada60dc17a69b7.jimcontent.com/download/version/1620098607/module/10769028371/name/10%20ideas%20clave.%20evaluar%20para%20aprender.pdf

Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. https://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf