IMPLANTAR NOU SISTEMA DE COMUNICACIÓ ENTRE EL PROFESSORAT


A- Subàrea seleccionada: 

1.1 Comunicació organitzativa

B- Indicador d’assoliment del nivell B2 de la subàrea: 

1.1.B2.1 Identifica i posa en pràctica usos complementaris de les eines de comunicació organitzativa respectant les polítiques d’ús acceptable establertes en el centre. 

C- Resultat d’aprenentatge de l’àrea 1 al que es vincula la proposta: 

Aplicar l’ús de tecnologies digitals (TD) per millorar la comunicació organitzativa d’acord amb el que s’estableix a l’estratègia digital de centre (EDC)

D- Justificació de la proposta: 

Al centre, la comunicació interna entre docents es fa a través del correu corporatiu però també a través de molts grups diferents (extraoficials) de WhatsApp: equips docents, tutories, departaments, projectes, etc. Aquesta manera de funcionar ha acabat generant problemes i inconvenients de cara al professorat : informació repetida, dificultats per trobar documents, saturació de missatges i comunicació fora d’horari, cosa que afecta el benestar digital dels docents. De fet, estudis recents assenyalen que la manca de regulació i l’excés de missatgeria instantània en entorns professionals incrementen l’estrès i dificulten la desconnexió digital necessària per al benestar laboral (Fernández, 2021; López Fernández, 2024). A més, són els propis treballadors qui crean i eliminen els grups sense que hagi un seguiment oficial de centre, el que afavoreix que no hi hagi uns criteris clars d’ús i que cada grup funcioni de manera diferent.

Tenint en compte el que hem treballat al mòdul 1 i l’objectiu d’alinear-nos amb l’Estratègia Digital de Centre, he detectat que necessitem una eina que permeti una comunicació més ordenada, clara i centralitzada. Segons el Marc de Referència de la Competència Digital Docent, la comunicació organitzativa ha de ser estructurada, eficient i coherent amb les polítiques digitals del centre (Departament d’Educació, 2022), i una eina que unifiqui canals pot facilitar-ho. En aquest sentit he pensat en Telegram. Aquesta aplicació de missatgeria instantània pot ser una bona alternativa perquè permet crear un canal oficial de comunicació del centre, agrupar els diferents grups en carpetes, gestionar permisos, evitar publicar números personals i mantenir un històric fàcil de consultar. A més, una comunicació digital més ordenada i coherent afavoreix el benestar docent i la gestió professional, tal com apunten investigacions que vinculen la comunicació organitzativa estructurada amb el benestar del professorat (Longás, 2023). Afegir també que amb aquesta app és possible crear bots personalitzats que siguin útils, com per exemple que els canals o grups siguin de només lectura a determinades hores i així garantir la desconnexió digital diària de la que abans parlàvem. 

La transició es podria fer de manera progressiva i senzilla, i em permet demostrar allò que es demana al nivell B2: identificar una necessitat, seleccionar una eina adequada i posar-la en pràctica.

E- Breu explicació de l’activitat o intervenció a desenvolupar.

La intervenció consisteix en millorar la comunicació interna del centre mitjançant l’ús organitzat de  Telegram, substituint progressivament l’actual sistema dispers de grups de WhatsApp. L’objectiu és crear una comunicació més ordenada, clara i coherent amb l’EDC.

Aquesta intervenció no requeriria coneixements avançats i podria millorar de forma clara la comunicació del centre.

Accions principals:

  • Creació d’un canal oficial del centre:  On l’equip directiu i les coordinacions podran publicar informacions importants (circulars, avisos, calendaris…) i que serveixi de comunicació entre la resta de docents.
  • Organització de grups en carpetes. Es crearan carpetes de canals (difusió de missatges) i grups (contacte entre docents) que englobin:
    • Equips docents
    • Departaments
    • Tutories
    • Comissions 
    • Projectes
    • Altres

 Això permetrà tenir tota la informació accessible i estructurada.

  • Configuració de permisos i bones pràctiques: Es definiran rols (administradors vs. membres), es recomanarà (o implementarà) un horari de comunicació i s’utilitzaran missatges fixats per destacar informació rellevant. Es pot valorar la possibilitat d’afegir bots per una millor gestió, com obrir i tancar el chat per a que sigui de només lectura
  • Implantació progressiva:  Primer es presentarà la proposta a l’equip directiu i es crearà un pilot amb un parell de grups. Després es valorarà estendre’l a la resta de docents.

F- Resultats: 

Tot i que la implementació a escala de centre s’ha posposat per al proper curs per criteri de Direcció (evitant canvis a mig curs), els resultats del procés de disseny i presentació de la proposta han estat molt positius:

  • El professorat consultat ha confirmat que el protocol d’estructura (canals de lectura vs. grups de treball) resoldria la saturació actual de WhatsApp i milloraria la seva desconnexió digital.

  • La guia de configuració ha servit perquè els docents prenguin consciència de la importància de protegir el seu número de telèfon personal mitjançant l’ús d’àlies.

  • La proposta ha estat acceptada com a base per a la planificació de l’Estratègia Digital de Centre del curs vinent, obrint el debat sobre si l’eina definitiva serà Telegram o Google Chat per motius de seguretat corporativa.

G- Evidències previstes de l’assoliment del nivell B2: 

  • Disseny i estructura dels grups de Telegram: Captures de pantalla anònimes de la distribució de carpetes i configuració 

H- Referències:

Departament d’Educació. (2022). Marc de referència de la competència digital docent. Generalitat de Catalunya.
https://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/pla-educacio-digital/marc-referencia-competencia-digital-docent/

Fernández, F. R. (2021). La desconexión digital y docencia universitaria online en tiempos de pandemia por la COVID-19: una ilusión más que una realidad. IDP. Revista de los Estudios de Derecho y Ciencia Política, 32.                      https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/7962058.pdf

Longás, J. (2023). El benestar als centres i en el professorat. Fundació Bofill. https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/j/k/s/9/z/5/o/d/6/561.pdf

López Fernández, R. (2024). Riesgos del teletrabajo y derecho a la desconexión digital. Especial referencia al profesorado de secundaria. Revista Justicia & Trabajo, (4). https://revistas.colex.es/index.php/justiciaytrabajo/article/download/109/167/478