IMPLEMENTACIÓ D’UNA ACTIVITAT PER AL DESENVOLUPAMENT DE L’ÚS RESPONSABLE I EL BENESTAR DIGITAL DE L’ALUMNAT


A- Subàrea seleccionada: 

6.4 – Ús responsable i benestar digital

B- Indicador d’assoliment del nivell B2 de la subàrea: 

6.4.B2.1 – Dissenya o adapta noves propostes pedagògiques, a partir de la reflexió i l’avaluació de la seva pròpia pràctica, perquè l’alumnat desenvolupi la seva competència a l’hora d’utilitzar les tecnologies digitals

C- Resultat d’aprenentatge de l’àrea 6 al que es vincula la proposta: 

Analitzar la pròpia pràctica docent, de forma reflexiva i crítica, en situacions d’aprenentatge per potenciar el desenvolupament de la competència digital de l’alumnat a l’hora d’utilitzar les tecnologies digitals de manera responsable, segura, crítica i saludable.

D- Justificació de la proposta: 

L’ús intensiu de les tecnologies digitals entre l’alumnat adolescent és un fet present tant dins com fora de l’aula. Diversos informes alerten que aquest ús pot afectar el benestar emocional, la concentració i la capacitat d’autoregulació, especialment en etapes educatives com l’ESO (UNICEF España, 2021; Beriain, 2025).

Des de l’àmbit educatiu, es destaca la necessitat d’anar més enllà del control o la restricció de l’ús de pantalles i apostar per propostes pedagògiques que ajudin l’alumnat a reflexionar sobre els seus propis hàbits digitals i a prendre decisions responsables (INCIBE, 2019). En aquesta línia, el Marc de Referència de la Competència Digital Docent estableix que, en el nivell B2, el docent ha de promoure l’ús responsable i saludable de les tecnologies digitals, identificant riscos i fomentant actituds crítiques i conscients en l’alumnat (Departament d’Educació, 2022).

A més, la recerca educativa assenyala que les activitats que incorporen autoavaluació i reflexió guiada afavoreixen l’autonomia i el compromís de l’alumnat amb el seu propi aprenentatge (Sanmartí, 2010). Per tot això, la proposta plantejada respon a una necessitat real i s’alinea amb les orientacions pedagògiques actuals sobre benestar digital.

E- Breu explicació de l’activitat o intervenció a desenvolupar.

L’activitat es desenvolupa en una sessió de tutoria amb l’alumnat de 3r d’ESO.

En primer lloc, l’alumnat respon de manera individual i anònima un formulari digital (Google Forms) sobre els seus hàbits digitals quotidians, que inclou aspectes com el temps de pantalla, els moments d’ús, la percepció del descans, la concentració i l’impacte emocional de l’ús de dispositius.

A continuació, es visualitzen de manera global algunes de les dades recollides (percentatges i gràfiques generals), preservant sempre l’anonimat, per afavorir una reflexió col·lectiva guiada pel tutor. Aquesta posada en comú permet identificar patrons, contrastar percepcions i introduir criteris d’ús saludable de les tecnologies digitals.

Finalment, l’alumnat realitza una breu reflexió individual en què identifica un hàbit digital que considera adequat i un altre que es proposa millorar, afavorint així la presa de decisions personals i el compromís amb el propi benestar digital.

F- Resultats

L’activitat de reflexió sobre el benestar digital a 3r d’ESO ha permès extreure els següents resultats i evidències:

  • Diagnosi real dels hàbits digitals: L’enquesta ha revelat una realitat complexa: el 81% de l’alumnat passa més de 2 hores diàries davant les pantalles (principalment el mòbil), i un preocupant 63% reconeix fer-ne ús cada dia just abans d’anar a dormir. Aquestes dades han servit per objectivar un problema que sovint l’alumnat percep com a normal, però que un 93% admet que genera algun grau d’afectació en el seu descans.
  • Desenvolupament del pensament crític davant la informació: La reflexió a partir de la notícia sobre l’ús de xarxes socials a Espanya ha generat un debat molt ric. L’alumnat ha estat capaç de qüestionar les mitjanes estadístiques i diferenciar entre “temps d’ús” i “qualitat de l’ús” (ex: “podem passar 3 hores fent-ne un bon ús”). Les respostes mostren que són conscients de la cerca de “dopamina instantània” que ofereixen les pantalles i de com l’avorriment és el principal motor del seu consum.
  • Autoconeixement i presa de decisions: Un dels resultats més satisfactoris ha estat la capacitat d’autocrítica. Tot i que un 83% es considera “molt o bastant responsable”, les reflexions individuals mostren que la majoria identifica conductes de risc o de millora. El 62% reconeix haver sentit que passa més temps del que voldria davant la pantalla, fet que demostra una pèrdua de control que l’activitat ha ajudat a verbalitzar.
  • Propostes de millora i estratègies de regulació: L’activitat ha servit per passar de la teoria a l’acció. L’alumnat ha proposat solucions concretes i realistes per al seu benestar:
    • Ús de control parental autogestionat, limitadors de temps d’ús i desactivació de notificacions.
    • Canviar els hàbits establint una “hora de tall” (les 21h) o deixar el mòbil fora de l’abast abans de dormir.
    • Cercar nous hobbies o augmentar el temps de qualitat amb la família i amics per evitar l’aïllament.
  • Intervenció docent: L’anàlisi de les dades i les reflexions posteriors ha permès validar que l’ús de formularis anònims és una estratègia pedagògica eficaç per tractar temes sensibles. Ha permès crear un “espai segur” on l’alumnat ha pogut analitzar la seva pròpia competència digital sense sentir-se jutjat i de fer un ús més saludable i conscient de la tecnologia.

G- Evidències previstes de l’assoliment del nivell B2: 

  • Formulari digital dissenyat pel docent per a l’autoavaluació dels hàbits digitals.

  • Gràfiques i dades generades.

  • Mostra anonimitzada de reflexions de l’alumnat.

H- Referències:

Beriain Rodriguez, M. (2025). Salud y dispositivos digitales en la infancia y adolescencia: ¿Qué podemos hacer? Boletín de la Sociedad Vasco-Navarra de Pediatría, 57(1), 51–53. Sociedad Vasco-Navarra de Pediatría.
https://www.svnp.es/web/sites/default/files/2026-01/51-53_Bol_Vasconav_126.pdf

Departament d’Educació. (2022). Marc de referència de la competència digital docent. Generalitat de Catalunya.
https://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/pla-educacio-digital/marc-referencia-competencia-digital-docent/index.html

INCIBE (2019). Guía de uso seguro y responsable de internet para profesionales de servicios de protección a la infancia. Observatorio de la Infancia e Instituto Nacional de Ciberseguridad.
https://observatoriodelainfancia.juventudeinfancia.gob.es/sites/default/files/2025-03/Guia_Internet_Accesible_2_Con_cubiertas_alta_resolucion.pdf

Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. https://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf

UNICEF España. (2021). Impacto de la tecnología en la adolescencia: relaciones, riesgos y oportunidades. UNICEF Comité Español.
https://www.unicef.es/sites/unicef.es/files/comunicacion/Informe_estatal_impacto-tecnologia-adolescencia.pdf