Tancat el curs 2023/2024, fem una mirada enrere per veure tot allò que ha passat i fer una petita avaluació que ens serveix per a reflexionar.
1. Expectatives inicials
Jornada pedagògica 2023
Aquest curs vaig treballar de nou al PFI de Móra d’Ebre com a tutor del grup de Serralleria. L’equip docent del qual vaig formar part també portava temps a aquest nivell educatiu i eren (i són) gent molt capaç i vàlida. Mai perden la il·lusió ni les ganes d’avançar (és un goig tenir un equip tant consolidat).
Era el tercer any que formavem part del Programa de Formació i Inserció i aquesta estabilitat facilitava molt les coses.
Comparat amb els anys anteriors, aquest any vam tenir una matrícula prou elevada, influenciada pels pisos tutelats. L’augment d’alumnat nouvingut va ser un fet molt comentat, ja que mai havíem tingut tanta gent amb dificultats en la competència comunicativa bàsica.
Lluny de desanimar-nos, vam aprofitar per formar-se i preparar-nos per a la nostra feina. Vaig realitzar dos cursets en relació a allò que ens venia al damunt (“Interculturalitat i alumnat nouvingut” i “Com implementar les habilitats socials a l’aula: 50 activitats pràctiques”).
Cursant l’últim any del grau professional de música, i un segon màster, es preveia un any dur.
2. Gestió del grup i del clima a l’aula
L’inici de les classes va resultar relativament senzill. L’alumnat local i els nouvinguts es van adaptar ràpidament als horaris d’entrada i sortida del centre, així com a les rutines i el sistema de treball.
A l’aula tots eren gent entregada, amb predisposició a aprendre i acceptar l’ajuda que els fèiem arribar. Malgrat mostrar disparitat de nivells, la relació entre ells sempre va ser respectuosa i va fomentar la creació d’un entorn d’aprenentatge col·laboratiu.
Atenent a la diversitat del grup, és varen adaptar els materials creats en anys anteriors i es va decidir apostar pel treball comunicatiu dels joves, promovent l’augment de les seves capacitats discursives i donant resposta a les mancances presentades a l’hora de la recerca de feina. Malgrat no ser l’únic punt a treballar als grups, aquest aspecte dificultava en gran mesura el desenvolupament de les classes i vam decidir centrar la nostra intervenció en millorar-lo.
La dinàmica a l’aula era correcta, no obstant això vam viure també situacions compromeses al llarg de l’any, com per exemple la prohibició per normativa de les bicicletes i patinets al centre o petites baralles entre companys per motius idiomàtics.
La gestió dels horaris i les FCT també va ser dificultosa perquè el professor tècnic va sofrir una baixa, i aquesta va ser coberta per professorat de difícil cobertura amb experiència, que facilitava l’ensenyament dels apartats tècnics i habilitat per desenvolupar l’ofici, però amb desconeixement del funcionament general i procediments relacionats amb la gestió del programa.
Malgrat aquestes dificultats, es va decidir actuar de manera conjunta, com un equip, per a solucionar els diversos entrebancs entre tots.
3. Relació personal amb els alumnes
La ràtio reduïda ens va permetre establir vincles més propers amb l’alumnat, afavorint una gestió més personal de les tasques i possibilitant un millor seguiment de la formació i desenvolupament de l’alumnat.
Així mateix, des d’un inici el grup va mostrar confiança i es va deixar portar per nosaltres, punt que vam agraïr molt. Aquesta bona fe és va traduïr en un clima agradable. La classe era una roda de molí que girava per si sola, a vegades més ràpid, a vegades més lent, però que quan va detindres va deixar un producte de gran qualitat.
El curs acaba però, després de tota la feina, les dificultats, converses, somriures i bromes, m’emporte valuoses amistats, i no dubte que arribaran lluny.
4. Evolució com a professional
Centrant-me en les meves tasques com a tutor, aquest curs he portat per tercera vegada el mateix nivell formatiu. És un curs difícil, no tenim el millor horari, i moltes persones pensen que l’alumnat també té un caràcter complicat… No obstant això, estic content d’haver participat i repetiria sense dubtar-ho.
Al llarg de l’any he comprovat de nou que les guies de continguts i sabers, malgrat ser de gran utilitat per gestionar el curs, són marcs d’actuació que cal obviar en determinats moments. El professorat no ha de ser únicament un expert en el contingut que pretén traslladar, sinó anar molt més enllà.
He tornat a ser el suport de molta gent que necessitava un lloc al que agafar-se i evitar caure. Tant de bo aquesta figura no fos necessària per a ningú però, mentre es necessite, allà estarem i serem un model de referència.
5. Relacions amb l’equip docent:
Aquest any hem tingut moltes novetats.
Escacs realitzat com a projecte final pel professorat tècnic.
Pot ser la més important és l’augment d’hores del professorat generalista, que ens ha permès fer codocència als dos grups de PFI. Aquesta gestió ha estat meravellosa i ha facilitat en gran mesura l’establiment d’una rutina de treball adequada a l’aula.
En segon lloc, la baixa i posterior jubilació d’un professor tècnic. Després de molts anys treballant de manera impecable, li va tocar agafar-se un descans. Aquesta baixa va ser coberta amb una difícil cobertura, que va arribar en el moment més tens del curs (la gestió de les FCT).
Per últim, però no menys important, destacar que portavem 3 cursos d’estabilitat, amb un equip format i habituat a treballar de manera conjunta. Aquest meravellós equip és disgrega al pròxim curs (tot per motius molt bons). Deixeu el llistó ben alt amics!
6. Gestió de la càrrega emocional i laboral
Cal dir que no és fàcil enfrontar grups amb aquestes característiques i sempre he buscat petits espais de recarrega d’energia. Sempre he utilitzat la música com un punt de fuga d’estrès, com un vehicle per a alliberar tensió.
No obstant això, aquest curs ha coincidit amb la feina l’últim any del grau professional de música i els estudis de Màster de Pedagogia Musical i aquest petit oasi s’ha quedat una mica curt.
Tot acaba, de manera satisfactòria i aconseguint fites personals que mai hauria esperat.
El suport de la gent que m’envolta, així com la motivació i predisposició del grup classe han convertit aquest camí en una aventura, on superar els obstacles ha resultat fins i tot divertit.
Moltes gràcies per ser sempre al meu costat.
8. Perspectives de futur
No se que m’espera al pròxim curs, però tinc clares algunes coses:
- Serà molt interessant veure els canvis a nivell equip i centre. Tinc curiositat per com s’adaptarem i evolucionarem.
- L’augment de temps que em proporcionarà acabar els estudis alternatius a la feina serà molt útil per a cercar noves inquietuds, com millorar el material d’aula.
- L’any que ve serà un curs de formacions lleugeres, i recuperarem la música com a punt d’alliberament.
Nomes cal dir que… Al pròxim curs més, i millor si pot ser!
Deixa un comentari