A l’aula de PFI de l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre, dins del marc de les activitats del 25 de novembre, hem desenvolupat un projecte de sensibilització sobre les relacions tòxiques mitjançant la creació de murals participatius.

L’objectiu inicial d’aquesta intervenció era proporcionar als alumnes eines per identificar comportaments tòxics dins de les relacions de parella i fomentar una reflexió crítica sobre el control emocional i físic en les relacions personals.

Una vegada exposada i treballada la teoria, es van elaborar vuit murals, dissenyats per tractar aquest tema amb una metodologia participativa i visual, creant espais on els alumnes poguessin interactuar i reflexionar sobre les dinàmiques de poder en les relacions. Aquests murals representaven situacions de relacions tòxiques. A cada història se li adjuntaven dues preguntes tipus test, amb tres opcions de resposta: una correcta, una incorrecta i una altra que semblava correcta, però amb connotacions subtils que afavorien dinàmiques de control o manipulació. L’objectiu era que els estudiants no només identifiquessin les respostes correctes, sinó també que reflexionessin sobre els seus significats i implicacions en les relacions personals.

Els murals es van exposar al vestíbul de l’institut durant dues setmanes, permetent que tota la comunitat educativa tingués l’oportunitat d’interactuar-hi. Tot i això, els resultats obtinguts posen de manifest algunes limitacions importants pel que fa a la conscienciació real sobre la temàtica.

Resultats de la participació

A continuació es mostren les dades de la participació així com les respostes correctes en les diferents categories:

Es van registrar un total de 53 participacions de les quals 25 eren totalment correctes. Aquest fet ens alerta de la necessitat de continuar treballant en la sensibilització i formació sobre les relacions tòxiques. Tot i que una part dels participants ha demostrat una bona comprensió dels temes tractats, és evident que cal reforçar els coneixements bàsics amb la intenció de promoure un canvi actitudinal.

Els resultats de l’enquesta suggereixen que els estudiants de 1r i 2n d’ESO tenen una millor capacitat per identificar els aspectes essencials d’una relació tòxica, no obstant això, l’anàlisi posa de manifest la rellevància de seguir promovent la reflexió crítica sobre les relacions personals en tots els àmbits educatius.

Reflexió crítica

Malgrat la participació activa, els resultats mostren una realitat preocupant pel que fa a la conscienciació dels joves sobre les relacions i les dinàmiques de control emocional. A continuació, analitzem algunes de les limitacions crítiques que han sorgit:

1. Manca de reflexió profunda en les respostes: El projecte consistia a identificar les respostes correctes i argumentar breument les seves eleccions. Tot i això, cap participant va proporcionar justificacions per les seves respostes. Aquesta absència de raonament posa en evidència la manca de comprensió (o motivació en la participació).
2. Desconnexió entre coneixement i aplicació pràctica: Els resultats mostren que, tot i que molts alumnes van identificar les respostes correctes, aquest coneixement no sembla traduir-se en una comprensió pràctica o una actitud més crítica davant les relacions tòxiques. L’absència de reflexió sobre el contingut dels murals implica que els estudiants podrien reconèixer els comportaments tòxics en teoria, però no han interioritzat del tot com abordar-los o evitar-los en situacions reals. Al llarg de l’activitat, tenim evidències d’alumnat que ha reflexionat i justificat les respostes de manera oral, així com d’alumnat que ha seleccionat respostes coneixent allò que “és correcte”, però verbalitzant una opinió contraria.
3. Manca d’identificació i context: Un nombre significatiu de participacions no es van lliurar amb identificació, el que dificulta l’anàlisi del context de les respostes. A més, aquesta manca d’identificació pot reflectir una certa desconnexió o desinterès en el tema per part d’alguns alumnes, que podrien haver completat l’exercici de manera automàtica sense realment implicar-s’hi.

Conclusions

Els resultats del projecte posen de manifest que, malgrat una bona participació inicial, la conscienciació dels joves sobre les relacions tòxiques és encara superficial. L’absència de reflexió crítica i justificació en les respostes, així com les diferències de comprensió entre els grups, suggereixen que la temàtica no ha arribat a ser totalment interioritzada per l’alumnat. Aquestes limitacions evidencien que, tot i que els joves poden identificar els comportaments tòxics en un exercici de test, no tenen encara les eines ni la maduresa necessàries per abordar de manera profunda i aplicada aquests temes en la seva vida quotidiana.