Parlo des de la experiència que tinc a secundària als pocs instituts on he treballat. No crec que sigui important que l’alumnat treballi assegut i mirant a la pissarra. La distribució de les aules hauria de canviar per millorar la inclusió.
Si basem la disciplina en seure en una cadira i mantenir la postura immòbil amb silenci fins que acabi la clase, estem contribuint a un alumnat participatiu, actiu, motivat, creador? I si un company/a docent proposa en la seva aula un treball cooperatiu on es veu una mica de desordre, vol dir que el company/a no te control de la classe i, per tant, no és competent en la seva tasca? Són preguntes fetes a través d’afirmacions de companys docents.
La disciplina, no és un regle contra la taula o una amonestació, és que l’alumne assumeixi la responsabilitat del seu procés d’aprenentatge i autonomia suficient per no dependre de la heteroregulació que el docent exerceix mitjançant el sistema punitiu educatiu. Per què no arribar a acords?
Deixa un comentari