Capgirar, verb transitiu del  primera conjugació, que suposa: “Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l’altre”. Una accepció que ens evoca la pertorbació de l’ordre, entrendre a l’inreves o equivodadament els fets, canviar l’opinió o el curs d’un fet o persona.

¿potser que el procés d’aprenentatge necessiti un canvi? Un canvi on es pertorbi l’ordre i girem el cap cap a la persona que està aprenent, que ens pertorbi com a docents descol·locant-nos de la cadira atorgada de poder i autoritat, on veiem que també ens podem equivocar i canviar opinions sobre la nostra tasca docent.

Segons Viquipèdia, capgirar una classe suposa “un enfocament integral el qual és la combinació entre l’ensenyament presencial directa amb mètodes de perspectiva constructivista de l’aprenentatge “que aplicats adequadament poden sustentar totes les fases del cicle d’aprenentatge que componen la taxonomia de Bloom”

Per tant, com a docents ens trobem davant una nova manera de veure l’aprenentatge, centrada en la persona, l’aprenent, i no en el sistema, en la formació, es aplicable no solament a la formació reglada si no a la formació al llarg de la vida. Aquesta visió suposa la introducció de una nova manera de fer, donant més protagonisme individual i col·lectiu als assistents a la formació, adaptant la figura del docent a la d’un guía/acompanyant i fomentant vies alternatives per a la comunicació i el debat mitjançant recursos digitals.