En l’actualitat, l’accessibilitat digital és imprescindible per tal que tothom, independentment de les característiques personals (físiques, cognitives, idiomàtiques, digitals, etc..), pugui accedir als recursos i eines digitals existents.
A continuació, exposaré alguns dels reptes comunicatius que poden tenir les famílies més vulnerables d’una escola en cada una de les següents situacions:
| Comunicació digital escrita amb el tutor/a | – Pares analfabets: sense domini del llenguatge escrit ni llegit. Si que poden escoltar i comprendre un missatge oral, però no tenen una funcionalitat en poder llegir i escriure’s amb el tutor. Així, no poden desxifrar ni comprendre els missatges escrits que els envia el tutor/a.
– Discapacitat visual: Pares que tenen una discapacitat visual i no poden llegir els missatges escrits del tutor, si no és amb una adaptació al Braille i/o adjuntant un àudio de la informació escrita. – Manca de recursos tecnològics: la família no disposa d’aparells des d’on es poden connectar digitalment; només posseeixen un mòbil amb targeta prepagament per fer trucades. |
| Resposta a una convocatòria per votar digitalment als seus representants | – Desconeixement del recurs digital: no saber respondre els qüestionaris per votar digitalment. Una alternativa seria que en aquelles famílies on es detecta això, poder enviar en format paper la convocatòria per votar.
– Dificultat per llegir correctament: si els pares no saben llegir no podran accedir a la informació que se’ls transmet en la convocatòria. Una possibilitat seria ajuntar-se amb altres pares que han de realitzar la votació i que puguin rebre suport d’aquestes famílies amb capacitat de lectura i maneig del recurs digital. – Desconeixement de l’idioma amb el qual està formulada la convocatòria. És una dificultat d’entrada, tot i que hi ha la possibilitat que la família pugui accedir a un traductor. No obstant, si l’escola coneix la diversitat d’idiomes, seria adient adaptar-se a aquests amb diferents models de convocatòries per poder votar tothom. |
| Entendre la web del centre i les activitats que s’hi presenten | – Web amb dificultat per accedir i trobar els continguts que busquen la família; La informació és presentada de manera desordenada i gens intuïtiva; per arribar a una informació has d’entrar a diferents llocs per descartar, amb una pèrdua gran de temps.
– Desconeixement de la informació presentada en una web del centre. La direcció a inici de curs podria fer una reunió informativa on s’expliqui la web de l’escola, quins continguts s’hi mostren i com recórrer-la virtualment. |
| Reunió virtual amb altres famílies de l’Associació de pares i mares | – Desconeixement de la plataforma des d’on es realitza la reunió virtual i no saber-hi accedir. Es pot crear un tutorial amb anterioritat mostrant els passos a seguir per poder accedir a la reunió; així també poder plantejar i resoldre dubtes a través d’un xat de Telegram o per correu electrònic.
– Incompatibilitat horària, per temes laborals dels pares no els possibilita estar presents en la reunió virtual. Si queda enregistrada la reunió ho podran veure en diferit a casa. |
| Escoltar i veure el vídeo de la festa de fi de curs, enregistrat per l’escola | – Discapacitat auditiva: si que pot veure però no escoltar la música i les converses que hi surten. Per tant la informació que li arribarà serà parcial. Caldria posar-hi títols de la informació més rellevant a transmetre, acompanyant les imatges.
– Drets d’imatge: si no hi ha un consentiment per part de la família i l’alumne no té drets d’imatge, no podrà sortir i per tant, serà exclòs de la festa de fi de curs, sent una diferenciació respecte els companys. Aquest tema cal abordar-lo amb la família a inici de curs i explicar-los molt bé com es tracta la informació dels alumnes dins l’àmbit escolar. |
Deixa un comentari