RESUM I REFLEXIONS

Els temes que hem treballat són els següents:

  • Models d’integració de tecnologia a l’aula: SAMR i Taxonomia Digital de Bloom
  • Disseny Universal de l’Aprenentatge
  • Treball per projectes

 

Metodologia de treball SAMR

Definició: L’acrònim SAMR en anglès significa les diferents fases del procés de digitalització d’activitats: Substitució, Augmentació, Modificació i Redefinició.

El SAMR és un dels models de transformació de l’educació amb l’ús de la tecnologia digital, en què han estat descrits uns estadis i unes fases. En Rubén Puentedura n’és el creador i ha resumit les fases de l’acrònim en dos estadis genèrics:

Un primer estadi de Realçament en que la tecnologia permet un realçament de les activitats que es fan a dins l’aula i que no implica necessàriament cap altra modificació.

Un segon estadi de Transformació en què hi ha una redefinició de tot el procés educatiu i un redisseny, no només de les tasques a l’aula, sinó també de la metodologia de treball i del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Observant l’esquema i analitzant els nostres usos de les TIC, podem reflexionar quin és el grau d’integració de les mateixes a les tasques proposades a l’aula, i si realment traiem tot el suc i potencial de les TIC o ens quedem en un ús més còmode i superficial de les mateixes. És evident que cada nivell superior implica un esforç en el replantejament de la tasca i coneixement de les eines a emprar. Però aquest és el potencial de les TIC, ens permeten nous camins i maneres de fer a l’aula, els quals també caldrà valorar de forma diferent. Cal redefinir el nostre model metodològic, en hi posem…?

 

Taxonomia Digital de Bloom

Definició: la taxonomia de Bloom és una classificació de diferents objectius a aconseguir a través de l’educació formal realitzada per Benjamin Bloom en base als tres aspectes que diferents experts en educació havien reflectit en 1948 en intentar establir un consens pel que fa als objectius de l’educació: cognició, afectivitat i psicomotricitat.

La idea central d’aquesta taxonomia és què han de desitjar els educadors que els alumnes sàpiguen, és a dir, quins són els objectius educacionals. Tenen una estructura jeràrquica que va del més simple al més complex o elaborat, fins arribar al de l’avaluació. Quan els educadors elaboren programes han de tenir en compte aquests nivells i, mitjançant les diferents activitats, anar avançant progressivament de nivell fins arribar als més alts.

Cal tenir en compte aquests nivells a l’hora de programar totes les activitat d’aprenentatge pels nostres alumnes. Un alumne amb dificultats en un nivell haurà de consolidar els nivells inferior per tal d’avançar. La Taxonomia de Bloom és una eina fonamental per a implantar objectius d’aprenentatge que ha de tenir tot procés d’ensenyament-aprenentatge amb la finalitat d’aconseguir que l’alumne, un cop finalitzada la seva etapa d’estudiant, hagi adquirit amb garanties els continguts que s’han marcat com correctes per a cadascuna de les etapes educatives. El repte que se’ns planteja amb aquesta taxonomia és fàcil i difícil alhora: Es tracta d’una cosa tan senzilla com intentar fer elevar un nivell de pensament a l’activitat que ens ofereix els materials curriculars més estandarditzats. No obstant això, ser capaços de re-formular les activitats ens porta a qüestionar i avaluar els llibres de text i guies didàctiques, el que ens portarà a adonar-nos que som capaços de crear els nostres propis materials didàctics.

 

Disseny Universal per a l’Aprenentatge

Definició: El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (Universal Design for Learning – UDL, per les seves sigles en anglès) és un conjunt de principis perquè el desenvolupament del currículum doni a totes les persones la igualtat d’oportunitats per aprendre.

L’aspecte universal del DUA no vol dir una solució per a tothom sinó que planteja la necessitat de dissenyar, des del principi,  activitats, tasques i continguts flexibles i personalitzats segons la realitat de cada aula. Les persones som diferents en la mena en què gestionem, contextualitzem i expressem i per això, necessitem un model que ens permeti multiplicitat d’opcions per a què tothom pugui trobar la seva via d’aprenentatge. Podríem dir que ha arribat el moment de posar èmfasi en la flexibilitat i en la personalització de l’educació per aconseguir que els processos d’ensenyament i d’aprenentatge siguin vertaderament inclusius. L’aplicació del DUA ajuda a integrar moltes de les pràctiques que es fan ja a les nostres escoles, però que sovint només donen resposta a uns quants alumnes. El DUA té la voluntat de ser universal, és a dir, donar resposta a tots, i està orientat a facilitar l’èxit de tots els alumnes en una escola per a tots.

 

Treball per projectes

Definició: L’aprenentatge basat en projectes (ABP o PBL, Project-based learning) és un mètode de treball globalitzador que pretén tornar el protagonisme a l’alumnat, fent-lo responsable del seu propi aprenentatge. Treballant en projectes els nois i noies aprenen a pensar per ells i elles mateixes, a investigar i a aprendre dels seus errors i dels seus encerts. Aquesta metodologia dóna l’oportunitat als infants i als adolescents d’escollir quins temes volen treballar i què els interessa i això fa que tot el que aprenen tingui un significat per a ells i elles.

El treball per projectes ajuda als infants a aprendre a aprendre, els motiva a descobrir i, el més important, aconsegueixen un aprenentatge significatiu. Permet que cada alumne/a potenciï les seves capacitats individuals i desenvolupi habilitats per ser competent i resoldre els reptes que se li plantegin. L’hem de concebre com un ésser capaç de pensar, de ser crític i reflexiu. També implica el treball cooperatiu o el treball en equips, ja que els infants treballen molt en grup per resoldre els dubtes que se’ls plantegen. L’alumnat troben els projectes divertits i motivadors, ja que se’ls plantegen grans reptes que han de resoldre. Ells formen part de manera activa durant tot el procés i són protagonistes del seu procés d’aprenentatge. Treballar per projectes permet treballar sobre vivències i experiències reals que interessen i motiven als alumnes i que alhora desencadenaran en unes conclusions també reals i per tant difícils d’oblidar. Trobo que cal fer un canvi important a les nostres aules per tal de potenciar que els nostres alumnes siguin competents i aprenguin a gestionar i regular el seu aprenentatge.