1. Espais de color

1.1. sRGB

1.2. Adobe RGB

1.3. eciRGB

  1. Valor gamma i Punt blanc al monitor

2.1. Valor gamma

2.2. Punt blanc

  1. Introducció a la gestió del color

3.1. Perfil de color ICC

3.2. Calibratge i linearització

3.3. Ajustament entre perfils

 

  1. Espais de color

No tots els colors visibles són possibles de reproduir. Els espais de color delimiten, prenent com a referència un model CIE, la zona dels que sí que ho seran.

Els diferents espais de color engloben la mateixa quantitat de possibles tons (16,7 milions quan treballem amb 8 bits per píxel), però es diferencien com són cromàticament aquests tons i com estan distribuïts.

Per entendre millor el concepte en posarem un exemple: suposem que tenim dos nens als quals els fem pintar la mateixa imatge a cadascun. Cada nen disposa d’una caixa de 24 llapis de colors, l’única diferència és que les caixes de colors són de fabricant diferent. Tots dos disposen de 24 tons per pintar la seva imatge, però en no ser els mateixos inevitablement el resultat de les imatges acolorides per cadascun serà diferent. La qüestió ara és valorar que caixa de colors ens ofereix una gamma de tons més d’acord amb el nostre gust.

Sintetitzem a continuació els espais de color més habituals.

1.1. sRGB

L’Espai de color sRGB, també anomenat Estàndard RGB, és un espai de color RGB creat per Hewlett-Packard i Microsoft Corporation. Està dissenyat per coincidir amb l’utilitzat actualment pels monitors CRT.

L’espai sRGB és qüestionat pel mal emplaçament d’aquests colors primaris i la seva limitada gamma de color (abasta només el 35% dels tons del sistema CIE Yxy), i es dóna el cas que alguns tons possibles a CMYK no es poden representar en sRGB.

Els dispositius no CRT, com ara pantalles LCD, càmeres digitals o impressores estan construïts amb sistemes de compensació que al final obeeixen aquest estàndard.

Les coordenades cromàtiques xy dels colors primaris sRGB són les següents:

1.2. Adobe RGB

L’Espai de color Adobe RGB va ser dissenyat per Adobe Systems amb l’objectiu de reproduir tan bé com sigui possible l’espai de color CMYK, usat en impressió, però des d’un espai de color RGB, usat en monitors o càmeres digitals. L’espai de color Adobe RGB reuneix prop del 45% dels tons especificats al model CIE Yxy, millorant la gamma de l’espai de color sRGB principalment en els tons verd-cian. En aquest sentit, l’espai Adobe RGB és preferit com a estàndard.

La situació dels colors primaris Adobe RGB al model CIE Yxy és aquesta:

1.3. eciRGB

L’eciRGB 1.0 és un espai de treball RGB desenvolupat per la Iniciativa Europea de Color (ECI) com a espai de treball i intercanvi per a agències de publicitat, editorials, empreses de reprografia i impremtes.

L’espai eciRGB té menor gamma de tons, en comparació amb Adobe RGB, però amb millor gamma cromàtica que sRGB.

La segona versió, anomenada eciRGB_v2, s’ha desenvolupat amb la idea que contingui el màxim de tons imprimibles i el mínim possible de tons no imprimibles. En el seu propòsit i en el seu volum tridimensional és força similar a l’espai de color Adobe RGB.

  1. Valor gamma i Punt blanc al monitor

La visualització de les imatges al monitor depèn de l’ajust d’aquest. Tractem en aquest punt dos aspectes que cal tenir en compte: el Valor gamma i el Punt blanc.

2.1. Valor gamma 

Per entendre el significat dels valors de gamma, ens hem de referir a les anomenades gràfiques de reproducció. Aquestes gràfiques relacionen els valors d’entrada amb els de sortida per a cada píxel. A l’eix de les x es troben els valors d’entrada, al de les y els de sortida.

En cas que els valors d’entrada corresponguessin amb els de sortida, generaríem una gràfica amb una inclinació de 45 graus, però si els valors de sortida són més grans que els d’entrada aquesta inclinació augmentaria.

Gamma menor de 1                 Gamma igual a 1                     Gamma major de 1

El valor gamma és la tangent matemàtica de l’angle que forma la gràfica de reproducció.

Els sistemes Windows i Mac OS usen un valor gamma 2,2.

2.2. Punt blanc

De la mateixa manera que la blancor del suport repercuteix directament a la visió cromàtica, en el cas d’un monitor el seu grau de blanc de fons també ho farà. Per això cal ajustar aquest blanc simulant-lo al del ‘il·luminant amb el qual es visualitzarà la imatge impresa.

L’anomenat Punt blanc refereix al tipus de blanc del monitor en funció de la seva temperatura de color i expressat en graus Kelvin. Els sistemes incorporen diverses temperatures de color, incloent-hi les corresponents als il·luminants normalitzats, permetent també la personalització mitjançant els seus valors de blanc en valors CIE Yxy.

  1. Introducció a la gestió del color

L’objectiu de la gestió del color és deixar a la mínima expressió les diferències en la seva visió durant el procés de producció. Bàsicament persegueixen ajustar els perfils cromàtics dels diferents equips que s’utilitzen a la seva edició.

Els sistemes de gestió del color o Color Management System (CMS) s’inicien amb el suport d’Apple i Microsoft.

3.1. Perfil de color ICC.

Entenem com a perfil de color, perfil cromàtic o gamut a la gamma de tons reproduïbles en un dispositiu o amb un determinat mètode de color. La delimitació del perfil es fa en un espai de connexió de perfil o PCS (Profile Connection Space), normalment aquest espai és CIE Yxy o CIE Lab.

L’estandardització dels diversos perfils els defineix l’ICC (International Color Consortium), creat per un grup de fabricants del sector de les arts gràfiques, com Adobe, Agfa, Apple, Heidelberg, Kodak, Microsoft, Silicon Graphics i Sony.

L’ICC diferencia entre perfils independents i perfils dependents. Un perfil independent és aquell que no és procedent (depèn) d’un equip. Els perfils dependents els classifica en funció del dispositiu a:

  • Perfils d’entrada: escàners i càmeres digitals.
  • Perfils de visualització:
  • Perfils de sortida: impressores, màquines d’impressió i alguns vídeos.

3.2. Calibratge i linearització

Perquè un dispositiu garanteixi les característiques del seu perfil cromàtic cal calibrar-lo.

El calibratge consisteix a ajustar el funcionament del dispositiu segons les especificacions d’aquest i utilitzant els elements de control de què disposi: valor gamma i punt blanc en monitors, balanç de color en equips de captació…

El procés de linearització consisteix a obtenir el perfil cromàtic del dispositiu, per això s’escaneja o capta un dels models de referència definits per ANSI (American National Standard Institute), normalment l’anomenat IT8 que conté diverses centenes de tons per avaluar les dominants i l’equilibri de color. La imatge captada de l’IT8 es visualitza al monitor i als sistemes de sortida que s’utilitzaran (equip de proves de color, màquina d’imprimir…), a través d’un colorímetre es mesuren els diversos tons, i se n’entren les dades al sistema de gestió de color que farà el procés d’ajust entre perfils.

3.3. Ajustament entre perfils

El sistema de gestió de color (CMS) realitza l’ajust dels perfils dependents obtinguts de cada equip a través de l’espai de connexió de perfil (PCS), per això incrusta els diversos perfils dependents al de connexió (CIE Yxy o CIE Lab) per ajustar-los al menor de tots.

L’ajust suposa que alguns tons reproduïbles en un perfil dependent poden no ser-ho en un altre, per la qual cosa s’han de transformar. Aquesta operació la fa el mòdul de correspondència entre colors CMM (Color Matching Module).

Hi ha quatre mètodes per realitzar aquest ajustament, anomenat rendering intent:

  • Perceptual
  • Saturació
  • Colorimètric relatiu
  • Colorimètric absolut

Veiem a continuació una breu explicació de com ajusten els perfils cadascun d’ells:

 

Podeu observar com s’ajusten els tons entre diferents perfils cromàtics, en aquest cas entre monitor (RGB) i impressió (CMYK) en els següent vídeo: