- Metamerisme
- Temperatura de color
2.1. El cos negre
- La Comissió Internacional de la Il·luminació (CIE)
3.1. CIE Yxy
3.2. CIE Lab i CIE LCh
3.3. Delta E (∆E)
3.4. Toleràncies CMC
3.5. Il·luminants estandarditzats
- Metamerisme
L’apreciació cromàtica és relativa. El metamerisme és l’efecte que ens genera diferències en l’apreciació del color en funció d’aspectes com l’observador, el il·luminant, la llum paràsita (emesa en ambient o reflectida d’un altre color o tonalitat propera) i el suport.
Prenguem com a exemple una determinada imatge, amb una cromaticitat definida pels seus valors de color, per demostrar aquests efectes metamèrics.
L’observador: la visió del color depèn dels cons presents a l’ull. No tots els humans tenim ni la mateixa distribució ni el mateix nombre de cons receptors del color, per tant diferents observadors veuran el color però potser no justament igual.
El il·luminant: un mateix observador apreciarà de manera diferent el color en funció de les característiques de la llum que l’il·lumini. Comprovem com una imatge es mostra diferent en veure-la il·luminada amb bombetes de diferents intensitats, o amb diferents tipus de blanc (llum calenta o freda), o senzillament en observar-la sota llum artificial oa ple sol.
La llum paràsita: és aquella que, reflectida d’una superfície acolorida, s’entremescla amb la il·luminant variant-ne les característiques cromàtiques. És el cas de la llum reflectida de parets, per això recomanem treballar el color en sales de color neutre (blanc o suaument grisos), o el mateix vestit.
També es genera llum paràsita en incidir, de forma indirecta, la llum reflectida d’un element acolorit proper a la imatge que cal observar, per exemple fons de color o senzillament altres imatges de cromaticitat molt diferenciada.
Observem com els monitors de gamma alta incorporen les viseres que eviten la reflexió sobre la pantalla de la llum paràsita.
El suport: no tots els suports són iguals respecte a la blancor ia la brillantor. La variació de la blancor farà que la llum reflectida del suport sigui diferent i, per tant, l’observació del color. El grau de brillantor fa que la llum es reflecteixi amb més o menys intensitat, provocant diferències respecte a la lluminositat del color de la imatge. Òbviament si el suport és acolorit l’expressió de la cromaticitat real de la imatge serà totalment desvirtuada.
- Temperatura de color
La temperatura de color fa referència a la característica cromàtica de la llum blanca. És un fet conegut que la ignició genera llum i que està en funció de la temperatura que s’assoleix. La llum que genera una bombeta incandescent té una correspondència amb una temperatura de color determinada.
La temperatura de color es mesura en graus Kelvin (0 ºK = -273,15 ºC).
2.1. El cos negre
Per determinar la relació entre la temperatura de color i la característica del il·luminant, els físics van idear el cos negre. Aquest cos ideal, materialitzat com una esfera de metall, té la característica d’absorbir totes les radiacions que li arriben, raó per la qual, en no reflectir cap mena de radiació, es mostra com a negre.
Si en un ambient sense llum escalfem el cos negre, en funció de la temperatura que arribi començarà a posar-se incandescent i per tant a emetre llum. El tipus de llum que emet està en funció de la seva temperatura en graus Kelvin, establint així la seva relació.
Quan diem que una sala té un il·luminant amb una temperatura de color de 3000 ºK, no ens referim que aquest està a 2726,85 ºC (3000 – 273,15), si fos així qualsevol objecte present a la sala entraria en ignició, significa que la llum que emet correspon cromàticament a la que emetria el cos negre en cas d’escalfar-se a aquests 3000 ºK.
3 . La Comissió Internacional de la Il·luminació (CIE)
La CIE (Comission Internacional de l´Eclairage) ha desenvolupat diversos sistemes tridimensionals per especificar els valors de totes les expressions cromàtiques que capta l´ull humà. Per això es basa en tres primaris imaginaris (triestímul) atès que és impossible triar tres primaris reals amb què es pugui aconseguir tota la gamma cromàtica possible. Els sistemes més populars definits per la CIE són CIE Yxy i CIE Lab.
Els sistemes CIE són utilitzats pels colorímetres per al mesurament i control del color.
Com que l’expressió del color està en funció del ‘il·luminant, la CIE també estandarditza unes característiques respecte d’aquests.
3.1. CIE Yxy
A CIE Yxy l’eix horitzontal x indica la quantitat de vermell i l’eix vertical i la de verd. L’eix Y, que indica la lluminositat, només es pot mostrar en una representació tridimensional, sent el pla inferior Y0 el de màxima lluminositat, i s’hi troben els colors primaris en el perímetre que de forma radial van perdent la seva saturació fins a trobar-se amb el blanc en el centre. Al pla superior Y100 se situa el negre. Tots els tons que tinguin la mateixa lluminositat estan en un mateix pla. La posició dels colors primaris al pla Y0 és la següent:
3.2. CIE Lab i CIE LCh
A CIE Lab l’eix horitzontal a oscil·la entre verd (a-128) i vermell (a127), i el vertical b entre blau (b-128) i groc (b127). Els dos eixos s’entrecreuen a la posició a0 b0. La representació tridimensional de lluminositat la indica l’eix L, situant-se al pla inferior L0 el negre i al superior L100 el blanc. Al pla central L50 se situen al perímetre els colors primaris que en direcció al centre mostren les seves pèrdues de saturació. A l’eix L hi ha l’escala acromàtica de grisos que va del blanc al negre.
CIE LCh coincideix amb l’espai cromàtic CIE Lab, el valor de lluminositat es segueix indicant amb el valor L, però per determinar la posició d’un to es fan servir el valor C (croma) que indica la saturació, 0 al centre i 100 al perímetre, i el valor h (hue) que indica el to dominant, 0 en el vermell, fins 359 en sentit contrari a les agulles del rellotge.
3.3.Delta E (∆E)
Associat al sistema CIE Lab i utilitzat per definir el grau de diferència entre dos tons tenim el denominat valor Delta E (∆E). Aquest valor indica la distància que separa dins de l’espai cromàtic dos tons. Si aquesta distància fos nul·la òbviament es tractaria del mateix to, però com més gran sigui aquesta més gran serà la seva diferència. S’estableix que l’ull humà no percep diferències per sota d’un valor ∆E-2.
Per calcular el valor ∆E, tenint en compte que les diferències poden venir per les variacions de qualsevol dels tres paràmetres (L, a, b), aquests són presents a l’equació de càlcul.
Veiem, en la imatge següent, la demostració del càlcul de ∆E tant en el cas de Lab com en el de LCh:
3.4. Toleràncies CMC
CMC es basa en CIE LCh, desenvolupat pel Comitè de Mesurament del Color, defineix un el·lipsoide al voltant del color estàndard que representa el volum de color acceptable.
Àrees que incorporen diferències de ∆E 2, correspondrien a ∆CMC 1.
3.4. Il·luminants estandarditzats
La CIE estandarditza uns il·luminants relacionant-los amb unes determinades temperatures de color, que alhora simulen tipus de llum habituals. Els més usats són els següents:
Altres il·luminants definits per la CIE són:
A les imatges següents es poden observar les diferències de color entre una mateixa imatge simulada per a la seva visió amb llum artificial (A) o amb llum exterior diürna (D65).
No podem ometre en aquest apartat referir-nos a un altre paràmetre definit per la CIE respecte al il·luminant com ho és l’angle d’observació, en aquest aspecte s’estandarditzen 2o i 10o per delimitar la zona on, al globus ocular, s’acumulen més gran nombre de cons i per tant hi ha millor apreciació cromàtica.
Deixa un comentari