- La imatge impresa tramada
1.1. Característiques de la trama periòdica
1.2. Característiques de la trama estocàstica
1.3. Compensació del guany de punt
1.4. Gammes Euroscale, SWOP i Toyo
- La imatge impresa tramada
Els sistemes d’impressió, mitjançant la forma impressora, només distingeixen dues zones: impreses o no impreses, és a dir que en incidir sobre el suport o dipositen pigment o no. Per això, per poder generar la sensació d’imatge tonal es recorre a la trama.
La trama consisteix a fragmentar de forma reticular aquesta imatge en punts, tots impressors, que, en base a la seva mida o distribució, donaran a l’observador la sensació de modulació tonal en ajuntar-se òpticament amb el blanc del suport.
Hi ha bàsicament dues tecnologies de trama: les trucades periòdiques o AM, en les quals la imatge es descompon en punts de centres equidistants però diversa grandària, i les estocàstiques o FM en les quals s’elimina la distribució reticular, tots els punts són ínfims (arribant a ser grups de pocs píxels, anomenats clústers) i la sensació tonal s’aconsegueix a partir de la seva acumulació més gran o més petita.
1.1. Característiques de la trama periòdica
La trama periòdica té uns paràmetres que en defineixen la tipologia: lineatura o freqüència, inclinació o àngulatura, tipus de punt i percentatge. Definim breument cadascun.
Lineatura o freqüència: es refereix al nombre de punts equidistants que hi ha per unitat lineal, normalment polzades (l/p). Està en funció de la mida de la retícula que estructura la trama. Com més gran és la lineatura, menor és aquesta retícula, menors són les distàncies entre els centres dels punts i per tant menys visibles, dissimulant millor la descomposició tramada de la imatge.
Inclinació o angulatura: atès que en una imatge a color s’imprimiran quatre trames, perquè aquestes es combinin correctament i no generin l’efecte anomenat moaré (acoblament òptic entre trames que produeix un efecte de distorsió), cal que cadascuna tingui diferent direcció. Això suposa que la retícula de trama s’inclini a un angle determinat, aquesta inclinació depèn del RIP, programari que assigna el lloc per a cada punt.
Normalment la trama del groc és a 90 graus, la del negre a 45 graus i les diferències d’inclinació es poden trobar entre la trama del cian i la del magenta.
Tipus de punt: es refereix a la forma del punt de trama. N’hi ha diverses, encara que les més habituals són rodó i el·líptic.
Percentatge: Com hem referit, la trama s’estructura sobre la base d’una retícula que genera cel·les. Cada cel·la marca l’espai per a cada punt. En funció del percentatge de zona de cel·la que ocupi el punt est serà el seu valor de percentatge, així un punt del 0% no ocuparà res (blanc), un del 100% ocuparà tota la zona (negre), un del 50% només la meitat…
1.2. Característiques de la trama estocàstica
Per entendre fàcilment el principi de la trama estocàstica, prenguem com a exemple una de les cel·les de la retícula de les trames periòdiques. En aquestes, dins de cada cel·la se situa el punt de trama d’una mida determinada segons el seu percentatge. Aquest punt de trama està compost de píxels que agrupats se situen al centre de la cel·la, per tant el seu percentatge depèn del nombre de píxels. Si aquests píxels els distribuïm de forma aleatòria per tota la cel·la, la seva sensació tonal serà la mateixa que quan estaven agrupats al centre. Aquest és el principi de la trama estocàstica, la distribució aleatòria dels píxels a cada cel·la. Atès que la impressió d’un píxel pot plantar problemes per la seva mida petita aquests s’agrupen, en funció de la seva resolució, en clústers.
Conseqüentment, a diferència de la trama periòdica, la trama estocàstica no té lineatura, ni inclinació (raó per la qual és impossible el moaré), ni tipus de punt.
1.3. Compensació del guany de punt
En imprimir un determinat percentatge de trama es produeix, en funció de la pressió, de la reologia de la tinta i de la superfície del suport, una ampliació de la mida del punt de trama, conegut tècnicament com a guany de punt. Aquest defecte suposa que en una imatge s’està aportant un percentatge més gran del que correspon, amb el conseqüent enfosquiment (en imatges en b/n) i la desviació cromàtica en les de color.
Proveint aquest defecte, es fa l’anomenada compensació del guany de punt. Aquest ajustament es realitza a les aplicacions de tractament d’imatge, en les quals es tipifiquen els guanys de punt en funció del suport.
Atès que, com hem comentat, el guany de punt depèn també d’altres paràmetres, aconsellem consultar l’impressor perquè ens informi de quin és el guany de punt real al vostre sistema.
1.4. Gammes Euroscale, SWOP i Toyo
Un altre aspecte important que cal tenir en compte és la gamma de tintes que s’utilitzarà per a la impressió. Els programes de tractament d’imatge ens permeten definir aquesta gamma, simulant en monitor el resultat cromàtic final.
Hi ha tres gammes d’ús localitzat territorialment: Euroscale, també anomenada Eurostandard o Gamma europea, d’ús a Europa; SWOP (Specifications for Web Offset Publications), d’ús als Estats Units i Toyo, d’ús al Japó.
Aquestes gammes es diferencien en la cromaticitat de les tintes primàries de color, per la qual cosa en el cas d’ajustar una imatge a una gamma determinada i imprimir-la en una altra suposaria una desviació cromàtica lamentable. Com en casos anteriors aconsellem consultar amb l’impressor sobre la gamma d’ús per tal d’ajustar-hi el programa de tractament d’imatge.
Deixa un comentari