1. Ajustaments de color a la imatge

1.1. Equilibri de color

1.2. Criteris per a la realització d’ajustaments de color

1.3. Reducció de color

1. Ajustaments de color a la imatge

Les imatges aconseguides per fotògrafs professionals aporten una informació de color correcta, però en molts casos les imatges que utilitzem per incorporar als nostres treballs no procedeixen d’aquesta font amb la qual cosa, en la gran majoria dels casos, presenten desviacions de color que requereixen un ajustament.

D’altra banda, amb la intenció de minimitzar els problemes a la impressió i aconseguir imatges més nítides i netes de color, cal redefinir les aportacions per a cada canal de color.

Vegem en què consisteixen aquests ajustaments.

1.1. Equilibri de color

Entenem com a equilibri de color aquella aportació de color primari que genera un to neutre (sensació de gris). Les causes habituals que poden provocar en una imatge un desequilibri de color són: desajust dels paràmetres de color a l’equip de captació, font d’il·luminació amb tendència cromàtica, llum ambiental cromatitzada i, en el cas d’originals en suport físic, coloració del suport i pigments incorrectes.

Per comprovar si existeix en una imatge equilibri, hem d’analitzar les aportacions de color a les zones susceptibles de ser grises, així, amb el programa de tractament d’imatge, observarem zones de blanc, diversos grisos (ombres) i zones negres.

En imatges a RGB es mostrarà equilibri sempre que tots tres valors coincideixin. Si no fos així, hauríem d’actuar per aconseguir-ho.

Quan la imatge està a CMYK perquè hi hagi equilibri les tintes CMY, a diferència de RGB, no han d’aportar la mateixa quantitat. Això és degut a que cadascun dels pigments presenten deficiències cromàtiques diferents. El pigment que té millor força de color és el magenta, seguit del groc i del cian, per aquesta raó, perquè s’equilibrin les seves forces ha d’existir més aportació de cian que de groc i d’aquest que de magenta.

S’aconsella, si és possible, que en captar la imatge s’incorpori una escala de grisos a manera de tira de control, de manera que qualsevol defecte de captació afectarà també aquesta escala, per tant la comprovació d’equilibri en tons neutres se’ns facilitarà al màxim.

1.2. Criteris per a la realització d’ajustaments de color

Habitualment les imatges que rebem han estat fetes per professionals i, en haver-se tingut en compte la seva il·luminació i captació, mostren equilibri de color i no presenten dominants o desviacions de color.

Podria donar-se el cas que no es donessin aquestes circumstàncies o, per exemple, es vulgui ajustar cromàticament la imatge, totalment o parcialment en una zona determinada.

Aquests ajustaments o correccions els realitzarem mitjançant la manipulació de les corbes de color.

Les corbes de color mostren, per a cada canal de color, la representació gràfica dels valors de color inicials, presents a l’original, respecte als de sortida, presents a la reproducció, diferenciant-s’hi les zones HL (altes llums), MT (mitjans tons) i SH (ombres).

Per tant, cal, abans de manipular una corba, conèixer la composició cromàtica del to que volem ajustar a efectes d’incidir a la part de la corba que li correspon.

Posem un exemple:

Un cop coneixem que corba de color, en quina part d’aquesta està situat el to a ajustar i la correcció a realitzar, procedirem a ajustar les corbes segons els criteris següents:

• Ajustaments en HL: baixar les corbes del color dominant a la zona HL; s’aconsegueix abaixar la dominant sense pèrdua de lluminositat.
• Ajustaments a SH: pujar les corbes del color complementari a SH a la dominant; no es perd saturació.
• Ajustaments en MT: segons la saturació de les dominants:
  • Poca saturació: pujar a les corbes de la dominant.
  • Molta saturació: baixar a les corbes dels complementaris a la dominant.

1.3. Reducció de color

En imprimir en quadricromia (C+M+I+K) les zones fosques de la imatge es generen amb gran quantitat de tinta de color i una petita de negra (recordeu que la suma dels primaris CMY no arriba a generar negre). Això suposa que, en aquestes zones, l’acumulació de tinta és superior a la que el suport pot admetre i genera problemes en la impressió.

Per eliminar aquests problemes s’apliquen les tècniques de reducció de color que consisteixen, en diferents graus, a substituir les quantitats de tinta de color que generaran negre per tinta negra, amb la conseqüent disminució d’aquelles, aportant resultats cromàtics més nets i contrastats.

Hi ha dues tècniques de reducció de color: UCR i GCR.

• UCR (Under Color Removal) afecta només les zones molt fosques de la imatge, per tant la reducció de color només es realitza en aquestes. És aconsellable per a aquelles imatges molt fosques.
• GCR (Grey Component Reduction) efectua la reducció de color a qualsevol to que tingui CMY, substituint la quantitat de color comú eliminada amb la tinta negra. Aquest tipus de reducció augmenta les zones de la imatge afectades. Podem aplicar GCR en diferents graus, essent la reducció del color de diferents nivells. En imatges clares utilitzarem un grau baix, sent més gran com més fosques siguin.

Quan s’aplica un grau alt de GCR pot arribar a minimitzar-se tant la tinta de color i augmentar la de negre, especialment a les zones molt fosques, que aquestes poden perdre la textura convertint-se en zones fosques sense relleu, per això cal aplicar l’opció UCA (Under Color Addition) que minora la reducció de color deixant el negre reduït intacte. UCA es pot aplicar en diferents percentatges, aconsellem no excedir el 40%.