- L’ull humà
1.1. La càmera perfecta
1.2. Captació i visió del color
1.3. Sensors digitals
- L’ull humà
L’ull és l’únic òrgan que té el cos humà capaç de percebre les radiacions electromagnètiques que anomenem colors.
La percepció dels colors per l’ésser humà mai no és una cosa absoluta ja que totes les persones, amb més o menys diferència, veuen els colors de manera diferent.
1.1. La càmera perfecta
Podríem comparar tècnicament l’ull humà amb una càmera fotogràfica. En tots dos casos ens trobem amb elements que fan funcions molt semblants. Vegem aquestes coincidències:
A l’ull entra la llum a través de la pupil·la on es troba l’iris, que pot adaptar la seva mida per deixar passar més o menys llum segons la seva intensitat, i és enfocada pel cristal·lí (una lent adaptable). La llum que arriba a la retina incideix sobre unes cèl·lules fotosensibles, anomenades cons i bastons, i aquestes converteixen la llum en senyals nerviosos que són transmesos al cervell a través del nervi òptic.
1.2. Captació i visió del color
La captació del color la fan els cons i els bastons. Aquests es troben en una zona de la retina anomenada fòvea. Els cons se situen en major nombre cap al centre de la fòvea i són fotosensibles uns al vermell, altres al verd i altres al blau, per això podem afirmar que la visió del color es realitza en síntesi additiva. Els bastons estan majoritàriament al perímetre de la fòvea i són acromàtics (no capten color, només claredat), per aquesta raó, quan ens trobem en un ambient fosc, com l’iris està molt obert incideix més quantitat de llum als bastons i és més difícil distingir colors.
A cada ull humà hi ha prop de 7 milions de cons i 120 milions de bastons. Depenent de les proporcions entre aquestes diferents cèl·lules fotosensibles es té una sensibilitat més gran a una gamma de colors oa una altra.
La ceguesa de color o daltonisme és la incapacitat de percebre correctament el color a causa d’una deficiència als cons. El 2% dels homes són cecs per al vermell i el 6% per al verd.
La ceguesa per a vermell-verd és molt rar que es presenti al sexe femení, passant només en una de cada 250 dones.
Test de ceguesa de color del Dr Shinobu Ishihara.
Amb una deficiència de la percepció del vermell-verd, no es pot distingir el número 8.
Proposem la realització d’un exercici òptic amb què no només demostrarem que la visió del color es realitza en síntesi additiva, sinó que també justificarem la relació entre síntesi exposada en punts anteriors. L’exercici consisteix a mirar durant mig minut el quadre vermell esquerre; passats aquest temps fixar la vista al punt central del quadre blanc de la dreta.
Per a la nostra sorpresa, en mirar sobre el quadre blanc, aquest se’ns apareix cian! La demostració és senzilla. Com hem apuntat l’ull, veu el color en RGB. En mirar el quadre vermell, els cons sensibles a aquest color el capten i envien el senyal al cervell (de manera que “veiem” vermell). Els cons sensibles al verd i al blau han estat inactius.
Quan segons després girem la vista cap al quadre blanc, hauríem d’enviar al cervell la informació captada pels cons del vermell, el verd i el blau, però atès que en aquests pocs segons els cons del vermell no s’han regenerat, només enviem verd i blau, conseqüentment, i en síntesi additiva verda més blava generen cian, motiu pel qual “veiem” el quadre blanc momentàniament d’aquest color. Aquest efecte desapareix al cap d’uns segons quan els cons del vermell estan de nou. Curiós, oi?
1.3. Sensors digitals
A les càmeres digitals per obtenir la informació de color (com fan els cons i bastons a l’ull) s’utilitzen els anomenats sensors digitals que capten la llum i la converteixen en senyal elèctric.
Actualment hi ha dos tipus de sensors digitals: CCD (Charged Couple Device) i CMOS (Complementary Metall Oxide Semiconductor).
Aquests sensors recullen la informació per a cadascun dels píxels que conformaran la imatge, en funció del nombre de píxels que puguin captar obtindrem una imatge de més o menys qualitat. En dir que una càmera digital té, per exemple, 12 Megapíxels, ens referim que el sensor captarà una imatge que disposarà de 12 milions de píxels.
Els CCD respecte a les CMOS són més sensibles a la llum (efecte bastons) i menys sensibles al color (efecte cons). Atès que tant els CCD com els CMOS són sensibles a la intensitat de llum, però no a la seva cromaticitat, només poden captar imatges acromàtiques.
Per obtenir la informació per a cada canal de color (RGB), corresponent a cada píxel, es fan servir dues tecnologies principals: Foveon® X3TM i Bayer.
Amb Foveon® X3TM es disposen tres filtres de color (R, G i B) al sensor digital. Cadascú s’encarregarà de deixar passar la informació del color que li correspon.
El mosaic Bayer es caracteritza perquè per a cada píxel només li correspon un color de filtratge. La distribució de color de filtratge és periòdica, la informació completa de color s’obté mitjançant interpolació.
Deixa un comentari