- Síntesis additiva i sostractiva
1.1. Color emès: Síntesi additiva (RGB)
1.2. Color reflectit: Síntesi sostractiva (CMYK)
1.3. Relació entre síntesi
- Síntesis additiva i sostractiva
Per reproduir les diferents sensacions cromàtiques de l’espectre visible s’utilitzen dos sistemes o síntesis, en funció de si s’expressen com a color emès o com a color reflectit.
1.1. Color emès: Síntesi additiva (RGB)
Entenem com a color emès a aquell els raigs de llum dels quals acolorits arriben directament a l’observador. És el cas del color que visualitzem en un monitor on, independentment de la llum ambiental, aquest depèn únicament de la projecció que emani la pantalla. Aquesta forma de reproducció del color s’anomena síntesi additiva.
La síntesi additiva es basa en tres colors primaris: vermell, verd i blau. Aquest mode de color s’anomena RGB, inicials d’aquests colors en anglès (R de xarxa, G de green i B, de blue).
Els colors secundaris són conseqüència de la suma de dos primaris així, en síntesi additiva, els secundaris seran cian (G+B), magenta (R+B) i groc (R+G).
La suma dels tres primaris genera el color blanc (W de white), motiu pel qual aquesta síntesi s’anomena additiva, ja que l’addició dels tres colors genera la llum blanca que és la plenitud de color.
Utilitzarem aquest model de color per a aquelles imatges que tenen com a finalitat ser reproduïdes en un monitor.
1.2. Color reflectit: Síntesi sostractiva (CMYK)
El color reflectit és el que visualitzem després de reflectir la llum blanca sobre un cos pigmentat. Tots els objectes acolorits es visualitzen així mitjançant l’anomenada síntesi sostractiva. Aquesta síntesi és la que es duu a terme en l’apreciació de color de qualsevol superfície impresa, per tant, l’ús d’aquest model de color es reserva per a aquelles imatges la finalitat de les quals és la impressió.
Els colors primaris en síntesi sostractiva són cian, magenta i groc. Teòricament la seva suma genera el negre (motiu pel qual s’anomena sostractiva ja que el negre és la sostracció total de llum) però a causa de les deficiències cromàtiques dels pigments presents a les tintes d’impressió això no és així, per la qual cosa és necessari la inclusió de la tinta negra per poder generar a la imatge el negre intens. Aquesta manera de color s’anomena CMYK, inicials dels colors primaris en anglès (C de cyan, M de magenta, Y de yellow i K, de black).
Com en el cas de la síntesi additiva, la suma de dos primaris genera els secundaris vermell (M+I), verd (C+Y) i blau (C+M).
1.3. Relació entre síntesi
Observeu com entre les síntesis additiva i sostractiva hi ha una relació: els colors primaris d’una corresponen als secundaris de l’altra. Així, podem dir que uns primaris són complementaris dels altres.
Aquesta relació entre complementaris ens ajudarà a entendre millor la síntesi additiva, sobretot pel que fa a la consecució dels secundaris. Comencem per fer servir com a referència la síntesi sostractiva (en la qual no hi ha dubtes respecte al resultat dels seus secundaris).
En base a aquesta taula podem afirmar que per a la consecució del vermell NO fem servir cian i, conseqüentment, el cian NO conté vermell. Aquest mateix criteri es pot aplicar per al verd i el blau (verd NO magenta, blau NO groc).
Apliquem aquesta conclusió a la síntesi additiva:
Com hem pogut observar aquesta relació entre síntesi, ens porta a concloure que, de fet, només hi ha una forma d’expressar color: la síntesi additiva, sent la substractiva una adequació de la mateixa. No oblidem que sense llum no hi ha color i que llum és sinònim d’additiva.
Deixa un comentari