El seminari que he escollit per tal de realitzar la reflexió és el següent:

“La tasca docent en educació híbrida” (Magda Murillo Clavé)

1. Per què heu escollit aquest seminari?

Vaig revisar el llistat de seminaris i els que em vaig cridar l’atenció pel seu títol i creia que podien tenir relació més o menys vinculant amb la meva realitat docent, vaig visualitzar-los.

Concretament el de “La tasca docent en educació híbrida”, podia adequar-se per reflexionar al voltant d’alguna de les àrees relacionades i identificades a “Selfie for Teachers” amb menys valoració en el meu cas.

2. Quins aprenentatges us ha aportat?

Durant el seminari s’extreuen idees i és reflexiona com ens hem hagut de “reinventar” durant els confinaments provocats en període de pandèmia i com s’han reestructurat alguns dels entorns d’ensenyament-aprenentatge.

Els aprenentatges que m’ha aportat han anat al voltant de reflexionar sobre l’anàlisi de meva pràctica docent i com la vaig viure durant el confinament.

Els estudis als quals imparteixo docència estan relacionats amb la figura/rol professional del Tècnic en Emergències Sanitàries (TES). Sovint, molts dels aprenentatges i competències a treballar és reforcen a nivell assistencial i pràctic, fet que va ser un handicap al no poder assistir de forma regular al centre físicament. Aquest fet, va provocar que, sense que estiguéssim preparats a nivell formatiu, almenys en el meu cas, haguéssim de generar Entorns Virtuals d’Aprenentatge (EVA), amb la finalitat que les hores d’assistència física al centre, poguessin ésser més productives.

Durant el visionat del seminari m’ha fet qüestionar i reflexionar que els coneixements tècnics que tenim de les eines virtuals són importants, però on és sobre ells sobre els que ha de recaure el nostre rol, sinó que la importància real del nostre rol professional s’ha de recolzar sobre la interacció, reflexió i retroacció que puguem fer amb els alumnes al voltant dels seus aprenentatges i com treballar per tal de poder-los millorar. És important considerar l’anàlisi professional que fa de les diverses eines, valorant els elements positius i negatius que fa d’aquestes i com nosaltres, en funció dels nostres plantejaments, podem utilitzar una complementarietat entre aquestes eines telemàtiques (per exemple: Google Classroom, Moodle, etc).

El potencial docent no tècnic no s’ha de  valorar a únicament a través del coneixement i domini de l’eina informàtica en sí (és important tenir uns coneixements per poder interactuar amb ells i aprofitar al màxim les seves possibilitats educatives), sinó que el que realment valoren els alumnes als seus professors, és el domini dels continguts/sabers de  les matèries/mòduls que imparteixen i com comuniquen aquests coneixements, és a dir, la capacitat que tenen “d’arribar” i transmetre aquests coneixements, com hem de ser capaçps d’identificar i percebre les necessitats que tenen els alumnes per tal de poder avançar amb el desenvolupament dels coneixements i les competències tècniques a treballar.

Un altre aspecte que m’ha fet reflexionar és la gestió del temps en EVA. Sovint, i davant de les incerteses que va provocar la pandèmia, ens veiem abocats a estar “sobre-connectats” amb els nostres alumnes, a tota hora i en tot moment semblava que havíem de resoldre dubtes i contestar correus electrònics. Ara, mirat amb perspectiva de temps i amb quelcom més d’experiència, podríem afirmar que certes eines i recursos virtuals, han vingut per quedar-se i complementar la docència presencial/física a l’aula i cal educar en el temps i respectar la desconnexió digital (programar missatges, gestionar situacions d’urgència versus aspectes que poden esperar a ser resolts a l’aula ordinària, etc).

3. Amb quin aspecte de la vostra pràctica docent el relacioneu?

Els temes tractats durant el seminari estarien directament relacionats amb algunes de les àrees identificades al qüestionari que vaig realitzar.

Concretament és podria relacionar a aspectes més genèrics relacionats amb l’àrea d’ensenyament-aprenentatge, com poder complementar en treball assistencial a l’aula. Per exemple, com poder generar material complementari d’aprenentatge en format virtual i que puguin accedir-hi per tal de repassar alguns habilitats treballades a l’aula.

Al mateix temps, l’àrea d’avaluació i retroalimentació dels estudiants també és veuria potenciada, ja que els aprenentatges podrien esdevenir més sòlids i les retraccions  docents podrien anar enfocades, no només a aspectes treballats a la pròpia aula física, sinó a través de materials de reforç/ampliació penjats en EVA.

Per últim, l’altra àrea que crec que podria estar relacionada és la de comunicació i col·laboració amb alumnes, companys i famílies, ja que portaríem un dissenys de productes més enllà de les parets de l’aula, cohesionant més l’equip docent i interaccionant amb l’elaboració compartida de productes educatius de qualitat.