En aquest primer article de reflexió vull donar el meu punt de vista sobre els temes presentats al mòdul 1 relacionats amb l’era digital i el present sistema educatiu.

Actualment sabem que els humans som éssers socials i l’aprenentatge ha sigut i sempre serà una activitat social. Per tant, els vincles d’aprenentatge són fonamentals per al nostre desenvolupament professional/acadèmic i per a l’aprenentatge al llarg de la vida. Amb l’arribada de les aplicacions i del món 2.0 l’aprenentatge social s’ha amplificat, de tal manera que l’entorn social de l’aprenent ha crescut molt.

El sistema educatiu d’avui recolza que l’educació ha de preparar per a la vida i que té entre les finalitats bàsiques proporcionar els coneixements i les competències necessàries per tal de ser útil a la societat. Aquest aprenentatge ha d’integrar, la col·laboració, la discussió, la negociació, la resolució de problemes, la cooperació, etc. Tot això ens porta a la necessitat d’utilitzar metodologies docents actives que afavoreixin la interacció entre els estudiants, la capacitat per comunicar-se, de col·laborar, el canvi d’actituds, el desenvolupament de la raó crítica, la integració de tipus social i el descobriment com a motor de l’acte d’estudiar.

Amb l’arribada de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), la informació està a l’abast de tothom i en general evolucionen a un ritme tan frenètic que fins i tot no en podem ser realment conscients. Podem dir que han provocat canvis en la naturalesa educativa que ha vertebrat la manera en què s’efectuen els processos d’ensenyament i aprenentatge. La Web 2.0 amaga un enorme potencial des del punt de vista de l’educació si tenim en compte totes aquelles eines de tipus col·laboratiu que permeten el treball conjunt entre alumnes i mestres-alumnes.

L’aprenentatge té un component social important que no podem obviar. Avui dia el mestre ha deixat de ser l’únic en tenir tot el coneixement i transmetre’l a l’alumne. Els seus papers (mestre i alumne) també estan canviant. Les classes on el mestre explica i l’alumne escolta casa vegada són més qüestionades. Les noves tendències d’ensenyament/aprenentatge aposten clarament per models metodològics on els alumnes són els protagonistes. Això significa que ha d’haver un alt grau d’interacció entre mestre i alumne i també entre els estudiants. Per tant el mestre ha d’orientar i promoure l’aprenentatge autònom i l’alumne ha de prendre decisions, adquirir i desenvolupar habilitats mentals i socials pel seu estudi.

Així doncs, els estudiants aprenen de manera significativa, a través dels companys, d’altres mitjans de comunicació i de la societat en general. De tal manera que cadascú pot crea el seu Entorn Personal d’Aprenentatge (EPA). Cada cop més això implica que els alumnes hagin d’interactuar mitjançant les TIC. Per això és molt adequat que a l’escola és treballi la competència digital i que ajudi als alumnes a prendre consciència de la seva identitat digital per poder fer un ús responsable i apropiat d’aquestes eines.