2004

ESCENA 1: 

La rebuda

Em dirigeixo cap a la meva primera classe com a substituta. Em rep la cara d’un alumne enganxada a la porta i, quan entro a l’aula, passa a arrossegar-se per sota les taules com si fos un cuc. Un altre alumne em mira amb un mig somriure que esgarrifa. Altres alumnes gaudeixen de l’espectacle mentre la resta aguanta el tipus amb cares de resignació, pena i desesperació. La tutora, que em presenta al grup com a part del protocol d’acollida del centre, em diu: ”He pactat amb aquest parell que la meitat de la classe cap enrere és seva, però que deixin la meitat del davant tranquil·la”. 

ESCENA 2: 

“Tu ets l’adult i qui ha de tenir habilitats socials”

Dissabte al matí, a les classes del CAP (Certificat d’Aptitud Pedagògica). Els alumnes del final de la classe, els més joves entre tots nosaltres però alhora els més reaccionaris, discutint amb en Ramon, el professor, sobre com aquelles activitats que proposava no es podien fer amb segons quin alumnat. En un moment de la discussió, en Ramon diu:  “Tu ets l’adult i qui se suposa que té habilitats socials, si no les tens, les treballes o canvies de feina”. Jo, amb problemes amb les interaccions socials de sempre, pensant “I això on s’aprèn?”

ESCENA 3

Estic al despatx del meu director, l’altre Ramon, qui exercia lideratge pedagògic abans de què se’n comencés a parlar. Amb un somriure i veu tranquil·la em diu: “No facis explicacions massa llargues, 20 minuts màxim i llavors que facin els exercicis. I tu et passeges per ajudar-los i ja veuràs com la classe funcionarà”. 

ESCENA 4 

Professora novella avorrida del llibre de text

A la sala de professor envoltada pel fum de les cigarretes. El llibre obert pel tema de les tècniques de separació: imatges i text soporífer i jo pensant que si jo m’avorria, l’alumnat encara més (Aclariment: no podíem anar al laboratori per manca d’espais i perquè es prioritzaven altres nivells; a 1r d’ESO teníem una optativa de laboratori per poder fer les pràctiques). Hauria de provar allò de l’aprenentatge basat en problemes (ABP)  i la interdependència positiva de les quals em parlàvem al C.A.P. 

ESCENA 5

L’equip directiu i alguna professora més traient el cap per la meva aula.

Els pupitres i les cadires estan clavats al terra. Estem fent treball cooperatiu, amb la tècnica del trencaclosques i, tinc els grups d’experts asseguts per sobre les taules (jo la primera) buscant informació sobre els grups de vertebrats. Sense ABP real ni rellevància ni context, però amb interdependència positiva. El nivell de soroll és altíssim. L’equip directiu en ple acaba traient el cap per la porta per veure què passava. Somriuen quan veuen que estem treballant, els convido a entrar. Continuem treballant, però acabo cridant per recordar l’alumnat que baixin la veu. 

2026

Durant la meva carrera docent, he basat la meva gestió d’aula en buscar i fer activitats dinàmiques i motivadores, petits o grans projectes i molt treball per experts. També faig algunes classes magistrals, però de qualsevol manera, sempre em moc amunt i avall de l’aula – no de forma predeterminada sinó perquè no em puc estar quieta-, però resulta que és una tècnica de gestió d’aula molt eficaç. I cada curs, he incorporat estratègies i n’he abandonat d’altres segons les necessitats i dificultats que m’he anat trobant. Hores d’ara, continuo formant-me i aprenent, equivocant-me i revisant-me per buscar solucions.

Què és això de la interdependència positiva: 

• Ramon Grau Sánchez. (2006) Treball cooperatiu. Afavorint la interacció. <http://www.xtec.cat/~rgrau/treballcooperatiu/treballcooperatiu.htm> 

Totes les imatges han estat elaborades amb Canva.