Millorar la comunicació amb les famílies de l’alumnat de 1r de CFGM d’Electromecànica.
1- SUBÀREA SELECCIONADA
1.1 Comunicació organitzativa
2- INDICADOR D’ASSOLIMENT DEL NIVELL B2
B2.1 Identifica i posa en pràctica usos complementaris de les eines de comunicació organitzativa respectant les polítiques d’ús acceptable establertes en el centre.
3- RESULTAT D ́APRENENTATGE VINCULAT
RA1. Aplicar l’ús de tecnologies digitals (TD) per millorar la comunicació organitzativa d’acord amb el que s’estableix a l’estratègia digital de centre (EDC).
4- JUSTIFICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ
• Detecció de necessitats:
El tutor de 1r de CFGM d ́Electromecànica ha detectat que les comunicacions dirigides a les famílies (o tutors legals) mitjançant els canals institucionals establerts (correu electrònic o trucades telefòniques) tenen una resposta molt baixa o nul·la. Aquesta situació impedeix una gestió eficaç de les incidències acadèmiques o de convivència.
Fins aquest any a l’institut on treballo, no disposava de la figura d ´orientador/a de cicles formatius. Quan l’alumnat (menor d’edat) era absentista, es comunicava a les famílies la situació, (moltes vegades) no responen a les trucades ni els correus electrònics.
Seguidament l’institut donava de baixa l’alumne, sense la possibilitat d ́orientar-lo a un CP (certificat de professionalitat) o altres estudis.
L’objectiu principal d’aquesta proposta és millorar el flux de comunicació mitjançant TD, alineant-se amb l’estratègia del centre i oferir una orientació a l’alumnat que no aconsegueix seguir els estudis de CFGM.
Aquesta justificació es fonamenta en la pràctica reflexiva i en l’aplicació de coneixements teòrics per millorar el context educatiu (centre). Aquesta fonamentació garanteix que la proposta no es limiti a ser una “moda o tendència” o un “efecte novetat” de la tecnologia, sinó una innovació basada en dades i evidències científiques.
Aquest enfocament, sustentat per autors com Carr i Kemmis (1988), Perrenoud (2004) i Anijovich i Capelletti (2018), subratlla que tota proposta d’innovació educativa ha de seguir una lògica que inclou la fonamentació teòrica (fonts científiques) abans de dissenyar la proposta i analitzar sistemàticament els resultats.
5- INTERVENCIÓ DESENVOLUPADA I RESULTATS OBTINGUTS
Objectiu de la intervenció
Millorar la comunicació organitzativa amb les famílies de l’alumnat de 1r de CFGM d’Electromecànica mitjançant la incorporació d’un canal digital complementari, alineat amb el Pla de Comunicació i l’Estratègia Digital de Centre, que permeti augmentar la resposta a comunicacions urgents i rellevants.
Desenvolupament de la intervenció
En una primera fase, es va realitzar una revisió del Pla de Comunicació de Centre i de l’Estratègia Digital de Centre (EDC) per identificar els canals de comunicació autoritzats i les polítiques d’ús acceptable. Aquesta revisió va permetre constatar que l’APP de l´institut disposava d’un sistema de notificacions que no s’estava utilitzant de manera sistemàtica en els cicles formatius.
A partir d’aquesta anàlisi, es va crear un grup de treball amb els tutors de 1r de CFGM, amb l’objectiu d’acordar un ús complementari d’aquesta eina com a canal de comunicació per a avisos urgents (absentisme reiterat, incidències de convivència i convocatòries de reunió), mantenint el correu electrònic com a canal formal de registre.
Un cop definit el protocol, es va dur a terme una sessió informativa breu amb les famílies, on es va explicar el funcionament de l’APP, el tipus de comunicacions que s’hi rebrien i les garanties de seguretat i privacitat. Paral·lelament, es va facilitar una guia digital senzilla per afavorir l’adhesió de totes les famílies.
Resultats obtinguts
Després d’un trimestre d’implementació, es va observar una millora significativa en la taxa de resposta de les famílies davant comunicacions urgents, especialment en els casos d’absentisme. Les notificacions a través de l’APP van obtenir una resposta més ràpida que el correu electrònic, fet que va permetre intervenir de manera preventiva abans d’arribar a situacions de baixa administrativa.
A més, la millora en la comunicació va facilitar la derivació d’alguns alumnes cap a itineraris alternatius (certificats de professionalitat o altres opcions formatives), gràcies a una coordinació més fluida entre tutor, famílies i orientació.
La valoració recollida mitjançant una enquesta de satisfacció a les famílies i tutors va mostrar una percepció positiva del nou canal, destacant la claredat, la rapidesa i la utilitat de les comunicacions.
Enquesta de satisfacció creada amb Google Form i que es va enviar a les famílies per correu electrònic: Un 89% es va mostrar “Molt satisfets” Un 11% es va mostrar “Satisfets”

6- EVIDÈNCIES DE L ́ASSOLIMENT DEL NIVELL B2
Evidència 1. Anàlisi i alineació amb l’estratègia de centre: Es va analitzar l’EDC i el Pla de Comunicació del centre per identificar els canals digitals autoritzats. Segons aquests documents, la comunicació amb les famílies es realitza mitjançant el correu electrònic corporatiu i l’APP oficial de l’institut, que permet l’ús de notificacions push en casos urgents. A partir d’aquesta anàlisi, el docent utilitza exclusivament els canals establerts, evita eines no autoritzades i garanteix la traçabilitat i la protecció de dades.
Aquesta actuació demostra alineació amb l’estratègia digital del centre i una aplicació responsable i segura de la comunicació digital.
Evidència 2. Ús complementari i intencional de les TD: Davant la detecció d’absentisme reiterat a 1r de CFGM, es va acordar utilitzar l’APP de l´institut per enviar notificacions a les famílies quan es produeixin 3 faltes consecutives en un període de 15 dies. Aquest canal s’utilitza de manera complementària i preventiva, mentre que el correu electrònic corporatiu es manté com a registre formal de la comunicació. El protocol s’ha compartit al Drive del departament per garantir coordinació i criteris comuns d’actuació.
Aquesta actuació demostra un ús intencional i alineat amb l’estratègia digital de centre.
Evidència 3. Coordinació i impacte organitzatiu: La proposta d’ús de l’APP es va desenvolupar de manera col·laborativa amb els tutors de 1r de CFGM i l’equip directiu, consensuant criteris d’actuació i millorant el protocol de comunicació amb les famílies. S’estableixen pautes comunes d’ús per garantir coherència, traçabilitat i alineació amb l’estratègia digital del centre. Per assegurar-ne l’efectivitat, es concreta el procediment: descarregar l’APP al dispositiu mòbil, activar les notificacions push i verificar el correu electrònic i el telèfon associats.
Aquesta actuació reforça la coordinació docent i genera un impacte organitzatiu positiu en la gestió de la comunicació.
REFERÈNCIES:
- Anijovich, R., & Capelletti, G. (2018). La práctica reflexiva en los docentes en servicio. Posibilidades y limitaciones. Espacios en blanco. Serie indagaciones, 28(1), 75-92.
- Ballesteros, B. (coord.). (2017). III Estudio sobre acoso escolar y ciberbullying.
- Barroso-Osuna, J., Llorente-Cejudo, C., & Palacios-Rodríguez, A. (2020). Competencia e identidad digital en redes sociales: Percepciones del profesorado en formación. AULA Revista De Humanidades Y Ciencias Sociales, 66(2), 53–64. https://doi.org/10.33413/aulahcs.2020.66i2.139
- Butler, N., Quigg, Z., Bates, R., Jones, L., Ashworth, E., Gowland, S., & Jones, M. (2022). The Contributing Role of Family, School, and Peer Supportive Relationships in Protecting the Mental Wellbeing of Children and Adolescents. School mental health, 14(3), 776–788. https://doi.org/10.1007/s12310-022-09502-9
- CARR, W. Y KEMMIS, S. (1988) Teoría crítica de la enseñanza. La investigación acción en la formación del profesorado. Ed. Martínez-Roca.
- Cóppulo, L. & Palau, S. (2021). [Citats en el text com a fonamentació del dret a la desconnexió digital en l’àmbit educatiu.]
- Departament d’Educació (2022). Marc de referència de la competència digital docent.
- Hill, N. E., & Tyson, D. F. (2009). Parental involvement in middle school: a meta-analytic assessment of the strategies that promote achievement. Developmental psychology, 45(3), 740– 763. https://doi.org/10.1037/a0015362
- Perrenoud, P. (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar: profesionalización y razón pedagógica (Vol. 1). Graó.
Deixa un comentari