1- SUBÀREA SELECCIONADA
5.1 Accessibilitat i inclusió
2- INDICADOR D ́ASSOLIMENT DEL NIVELL B2
5.1.B2.2 Adapta solucions tecnològiques per a la inclusió en qualsevol context educatiu i situació d’ensenyament i aprenentatge, que permeti la participació i el progrés de tot l’alumnat en un mateix procés didàctic.
3- RESULTAT D ́APRENENTATGE VINCULAT
RA1: Aplicar l’ús de les TD en situacions d’E-A inclusives, en contextos educatius diversos, per afavorir la participació de tot l’alumnat.
4- JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA (DETECCIÓ DE NECESSITATS).
Soc docent de l’especialitat 611 (Mecanització i manteniment de màquines) en un cicle formatiu de grau mitjà d’Electromecànica. L’aprenentatge en aquest ensenyament es desenvolupa principalment en entorns pràctics de taller, on l’alumnat realitza activitats manipulatives.
Aquest any dins el grup de segon curs hi ha dos alumnes amb NESE, un està diagnosticat amb TEA (trastorn espectre autista, grau 1 del 46%, amb un PI) i l’altre amb dislèxia (dificultat específica de l’aprenentatge que afecta principalment la lectura i l’escriptura, especialment el reconeixement de les paraules, la fluïdesa lectora i l’ortografia. No està relacionada amb la intel·ligència ni amb la falta d’esforç).
Aquests dos alumnes els hi costa seguir les activitats d’ensenyament i aprenentatge i el ritme dels curs.
Detecció de necessitats:
Per millorar les necessitats de l’alumnat amb trastorn de l’espectre autista (TEA) i dislèxia en un entorn pràctic com el taller de mecanització, és fonamental aplicar els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).
A continuació, es detallen estratègies i accions concretes basades en els recursos i marcs de treball proporcionats:
APLICACIÓ DEL MARC DUA I PERSONALITZACIÓ:
L’estratègia central ha de ser el disseny de situacions d’aprenentatge “enriquides” amb el DUA, que permetin la participació de tot l’alumnat mitjançant la flexibilitat metodològica.
• Itineraris personalitzats:
Utilitzar eines digitals i entorns virtuals per dissenyar itineraris d’aprenentatge a mida que permetin a l’alumne amb TEA i l’alumne amb dislèxia seguir el seu propi ritme.
• Multimodalitat en les instruccions:
En el taller es generen evidències digitals, transformar les guies de pràctiques textuals (que dificulten l’aprenentatge de l’alumne amb dislèxia) en formats visuals o d’àudio.
ACCIONS ESPECÍFIQUES SEGONS LA NECESSITAT:
Cal adaptar les tecnologies digitals (TD) per respondre a les necessitats personals d’aprenentatge:
• Per a l’alumne amb TEA:
◦ Estructuració visual: Utilitzar les tecnologies digitals del centre per crear esquemes visuals clars de les tasques manipulatives del taller. Això ajuda a reduir l’ansietat i millorar la comprensió de la seqüència de treball.
◦ Gestió emocional: Considerar l’ús d’eines digitals que ajudin en la gestió socioemocional i la comunicació dins d’un entorn de grup divers.
• Per a l’alumne amb dislèxia:
◦ Suport en la lectura/escriptura: Implementar recursos digitals d’accessibilitat, com lectors de text o programari de dictat, per a la consulta de manuals de manteniment de màquines.
◦ Evidències digitals alternatives: Prioritzar la recollida d’evidències d’aprenentatge mitjançant vídeo o àudio de les seves pràctiques manipulatives en lloc de memòries escrites extenses.
La proposta d’intervenció s’emmarca en el principi d’educació inclusiva, entesa com el dret de tot l’alumnat a participar i progressar en el sistema educatiu amb independència de les seves necessitats educatives específiques. La normativa educativa catalana estableix que els centres han de garantir una resposta educativa ajustada a la diversitat, promovent mesures universals i
personalitzades que eliminin barreres a l’aprenentatge i a la participació (Departament d’Educació, 2021).
5- INTERVENCIÓ A DESENVOLUPAR La intervenció es dirigeix a l’alumnat de 2n curs del CFGM d’Electromecànica, en l’entorn pràctic del taller, on hi ha un alumne amb TEA (grau 1) i un alumne amb dislèxia. L’objectiu principal és executar una operació bàsica de manteniment electromecànic (com el desmuntatge, revisió i muntatge d’un pistó de simple efecte), garantint la participació activa i l’autonomia de tot l’alumnat mitjançant l’ús de tecnologies digitals (TD) i aplicant els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).
L’activitat es fonamenta en oferir múltiples formes d’accés a la informació i diverses opcions per demostrar l’aprenentatge. El docent proporciona instruccions multimodals a través d’una guia visual amb esquemes i pictogrames, un vídeo tutorial amb subtítols i un àudio explicatiu amb les fases del procés. Això permet que cada alumne pugui escollir el canal que millor s’adapti a les seves necessitats.
El desenvolupament s’organitza en tres fases:
Fase 1. Preparació (abans del taller):
La tasca es publica a l’entorn virtual del centre (Moodle o Classroom), amb els materials disponibles en diferents formats (text simplificat, visual, àudio i vídeo). Es presenta també la seqüència de treball mitjançant un esquema visual projectat al taller.
– Per a l’alumne amb TEA, es garanteix una estructura clara, predictible i visual de les tasques.
– Per a l’alumne amb dislèxia, es redueix la càrrega textual i s’ofereix suport auditiu.
Fase 2. Execució pràctica (al taller):
L’alumnat realitza la tasca manipulativa seguint la guia digital i pot consultar els materials des del dispositiu del centre. El docent fa un seguiment individualitzat, afavorint l’autoregulació i resolent dubtes. L’ús de recursos digitals facilita la comprensió de la seqüència i redueix barreres d’accés a la informació.
Fase 3. Evidència de l’aprenentatge:
L’alumnat pot triar com demostrar el que ha après: vídeo explicatiu del procés, àudio descriptiu, reportatge fotogràfic amb breus anotacions o text escrit (opcional). Aquesta flexibilitat permet a l’alumne amb dislèxia evitar una sobrecàrrega de lectura i escriptura, i a l’alumne amb TEA expressar-se de manera estructurada i visual.
Les tecnologies digitals utilitzades inclouen l’entorn virtual d’aprenentatge, dispositius mòbils o tauletes per enregistrar evidències, programari de lectura de text i dictat, i un repositori digital compartit.
L’avaluació és inclusiva i competencial. Es valoren l’execució correcta de la tasca, el seguiment de la seqüència de treball, la comprensió del procés i el progrés individual, independentment del format escollit per presentar l’evidència. Els criteris són comuns per a tot l’alumnat, però es flexibilitzen els instruments d’avaluació.
Aquesta intervenció integra els tres principis del DUA: múltiples formes de representació, d’acció i expressió, i d’implicació. D’aquesta manera, es promou l’empoderament de l’alumnat, que esdevé protagonista del seu aprenentatge, incrementant la motivació, l’autonomia i l’autoeficàcia en un entorn pràctic inclusiu.
6- EVIDÈNCIES PREVISTES DE L´ASSOLIMENT DEL NIVELL B2
Evidència 1: Adaptació tecnològica de l’accés a la informació (multimodalitat real i funcional)
Es van adaptar solucions tecnològiques per eliminar barreres d’accés a la informació dins del mateix procés didàctic, garantint que tot l’alumnat pugui comprendre la tasca.
Exemple pràctic:
En lloc d’oferir només una guia escrita del procés de desmuntatge, el docent crea:
-
Una guia visual amb esquemes seqüenciats.
- Vídeo informatiu de l´activitat.
-
Text simplificat.
INFORMACIÓ TÈCNICA DE MUNTATGE I DESMUNTATGE DE PISTÓ DE SIMPLE EFECTE

- Cómo montar y desmontar un cilindro hidráulico (Per complementar aquesta explicació s’ha consultat informació disponible a internet sobre el muntatge i desmuntatge de cilindres hidràulics).
Aquesta adaptació permet que:
-
L’alumne amb dislèxia accedeixi al contingut mitjançant suport auditiu.
-
L’alumne amb TEA disposi d’una seqüència visual estructurada i predictible.
-
La resta del grup també es beneficiï de diferents canals d’aprenentatge.
EVIDÈNCIA 2: Flexibilització digital de les evidències d’aprenentatge (acció i expressió)
Es va utilitzar instruments d’avaluació mitjançant tecnologia digital perquè l’alumnat pugui demostrar els aprenentatges sense que la dificultat específica (lectoescriptura o comunicació) esdevingui una barrera.
Exemple pràctic:
Per evidenciar el manteniment realitzat, l’alumnat pot triar entre:
-
Enregistrar un àudio explicatiu de la pràctica
Impacte inclusiu:
-
L’alumne amb dislèxia evita una memòria escrita extensa.
-
L’alumne amb TEA pot preparar una explicació estructurada en vídeo.
-
Els criteris d’avaluació són comuns, però el format és flexible.
Àudio de com es demunta el pistó de simple efecte Àudio de com es munta el pistó de simple efecte Àudio de com es fa el manteniment el pistó de simple efecte
EVIDÈNCIA 3: Estructuració digital del procés per afavorir autonomia i autoregulació.
Creació de codi QR per estructurar l’activitat de manera predictible, facilitant l’autonomia i la regulació del procés d’aprenentatge en context pràctic.
Exemple pràctic:
-
Publicació anticipada de la seqüència de treball a l’entorn virtual.
-
Esquema visual projectat al taller durant tota la pràctica.
-
Consulta digital constant dels passos des del dispositiu del centre.
-
Seguiment individualitzat amb retroacció immediata.
Beneficis:
-
L’alumne amb TEA redueix ansietat gràcies a l’anticipació i la claredat de passos.
-
L’alumne amb dislèxia pot revisar instruccions sense dependència exclusiva del text.
-
Tot el grup desenvolupa autonomia i capacitat d’autogestió.

Creació de codi QR de la pràctica, on l´alumnat pot consultar la informació en tot moment

Alumnes consultant la practica de muntatge i desmuntatge de pistó de simple efecte. (Aquest alumnes em van donar el seu consentiment per poder-los fotografiar).
Enllaç informació de muntatge i desmuntatge del pistó de simple efecte
REFERÈNCIES:
- Ainscow, M., Booth, T., & Dyson, A. (2006). Improving schools, developing inclusion. Routledge.
- CAST. (2018). Universal Design for Learning guidelines version 2.2. CAST.
https://udlguidelines.cast.org - Departament d’Educació. (2021). Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu (text consolidat). Generalitat de Catalunya.
https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2017/10/17/150 - Generalitat de Catalunya. (2022). Marc de referència de la competència digital docent. Departament d’Educació.
https://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/competencia-digital-docent/ - Mesibov, G.B. (2005). The TEACCH approach to autism spectrum disorders. Springer.
- Mesibov, G. B. (2005). Structured teaching and the TEACCH program. Springer. https://doi.org/10.1007/978-0-306-48647-0
- Mesibov, G. B., & Shea, V. (2010). The TEACCH program in the era of evidence-based practice. Journal of Autism and Developmental Disorders, 40(5), 570–579. https://doi.org/10.1007/s10803-009-0901-6
- Meyer, A., Rose, D. H., & Gordon, D. (2014). Universal design for learning: Theory and practice. CAST Professional Publishing.
- Rello, L. (2018). La dislexia. Editorial Planeta.
- Zimmerman, B. J. (2002). Becoming a self-regulated learner: An overview. Theory Into Practice, 41(2), 64–70. https://doi.org/10.1207/s15430421tip4102_2
Deixa un comentari