Davant la immensa selva de dades i documents presents a la xarxa, sovint la cerca d’informació esdevé una gimcana amb resultats incerts. Mai com ara no havíem tingut tanta informació a l’abast d’un clic. I no obstant això, massa vegades el resultat de la recerca i selecció de dades acaba sent infructuós o poc rigorós, freqüentment per la incapacitat d’adoptar l’estratègia adequada. I quina és l’estratègia adequada? Aquella que ens permeti optimitzar la relació entre els esforços emprats i els resultats obtinguts; és a dir: la que ens permeti obtenir resultats vàlids a partir de la selecció de fonts fiables i d’una manera ràpida i eficaç.

Òbviament, el primer pas és tenir el maquinari a punt i el programari actualitzat per tal de poder aprofitar totes les  potencionalitats d’Internet.  I disposar d’eines múltiples per no quedar limitats: tots hem viscut en primera persona l’evidència que determinats llocs web estan pensats per a funcionar de manera òptima amb un  determinat navegador i ens plantegen dificultats o limitacions quan hi accedim amb d’altres. Per tant,  ja tenim la primera lliçó apresa: ens cal  tenir a l’abast diferents navegadors (Mozilla Firefox,  Chrome, Explorer, Safari) per poder accedir a tots els llocs que la nostra cerca ens proposi en condicions òptimes per treure’n el màxim profit.


Al següent enllaç,  Escollir un navegador web, hi podeu trobar un interessant article de  Xarxanet.org  amb consells per escollir el navegador adequat a les vostres necessitats.

Un segon pas és acotar la cerca per no veure’ns sobrepassats per munts de dades que no ens aportin gaire res. I això ho podem fer recorrent a diverses estratègies. Segur que tots fem servir motors de cerca com Google , Yahoo! o Bing  I sabem que, si no acotem prou els termes de la cerca, els resultats poden arribar a ser caòtics, imprecisos i desorientadors. Però també sabem que podem evitar aquestes situacions fent recerques de manera seqüenciada, utilitzant metacercadors com el Dogpile (capaç de fer una recerca combinada buscant resultats en diversos cercadors alhora) o directoris temàtics, que ens adreçaran de manera més directa i fiable cap allà on volem anar. Però, ull! Tots sabem que ens cal ser cauts en qualsevol cas, ja que no tot el que trobem és fiable… I prou que prevenim els nostres alumnes de la necessitat de contrastar la informació! Davant la recurrència de la pregunta sobre si pot ser la Viquipèdia una font d’informació vàlida, sempre cal la prevenció: no és un Sancta Sanctorum i sovint hi ha articles poc rigorosos, amb mancances o, fins i tot, mala fe, però, òbviament, a vegades també ens pot oferir referències o enllaços d’interès, oi?

Si volem acotar la recerca a una àrea lingüística concreta, en el cas que m’ocupa,  a l’àmbit català, disposem de serveis com CerCAT, que permet també una recerca temàtica. De fet es tracta de webs mixtes que combinen cercador amb índex temàtic.

Com ja he comentat, a part dels cercadors més generals i els metacercadors, tots hem de saber moure’ns pels canals i directoris temàtics més adequats als àmbits professionals o àrees de coneixement en els quals ens movem.  Jo, com a professora de llengua i literatura, tinc unes webs de referència. Aquells punts de referència bàsics que em serveixen de punt de partida  quan vull fer una consulta o recerca sobre llengua, sobre literatura o sobre fonts bibliogràfiques, per exemple. L’avantatge que tenen és que sovint ens ofereixen eines i recursos especialitzats i enllaços posats al dia. La llista pot ser molt extensa: des de pàgines vinculades a universitats (facultats, instituts, serveis), passant per la Secció Filològica de l’IEC, pàgines de referència sobre literatura catalana (com LletrA) o biblioteques  i repositoris diversos.


Un document interessant de la UOC sobre  el tema, elaborat per Enric  Bruguera i Payà: Procés de cerca i localització d’informació per Internet.


Anem un pas més enllà: un cop obtinguts els resultats de la nostra cerca podem recòrrer a marcadors socials, com Diigo o Symbaloo, que ens permetran recollir i classificar de manera simple i eficaç els nostres llocs i recursos favorits. Aquesta pràctica, a part d’ajudar-nos a posar ordre, també afavorirà que en futures recerques ja partim de llocs contrastats. I tindrem el nostre propi repositori actualitzat (o tants repositoris com ens convingui).

Finalment vull fer referència a una altra opció que ens cal tenir ben present quan tenim interès en un àmbit temàtic concret: la subscripció a continguts digitals mitjançant RSS, per tal de mantenir-nos al dia dels titulars de les notícies  que van sorgint. D’aquesta manera la informació ve a trobar-nos, en lloc d’haver d’anar-li nosaltres al darrere….