La integració de la tecnologia a l’educació planteja la necessitat de partir d’un model que contempli de manera equilibrada els tres eixos de coneixement: pedagògic, disciplinar i tecnològic[i]:
Font: https://youtu.be/rMazGEAiZ9c
La TIM (Arizona Technology Integration Matrix) és una matriu d’integració de la tecnologia en l’àmbit escolar que consisteix en una taula que il·lustra com les tecnologies poden millorar l’aprenentatge dels estudiants en educació.
Adjuntem un fragment de la web:
“Com es poden utilitzar les TIC de cara a secundar i millorar les situacions d’aprenentatge (molt similar al model *SAMR). Els nivells són: Entrada. El professor empra la tecnologia per a mostrar el contingut. Se centra en lliçons magistrals. Adopció: Els alumnes empren de manera convencional les aplicacions de programari. El seu ús és similar al que li podrien donar a casa o en el treball. Adaptació: El professor motiva als estudiants perquè emprin les tecnologies en situacions d’aprenentatge per a les quals no han estat dissenyades amb la finalitat de poder complir amb els objectius d’aprenentatge.. Infusió. El professor proporciona suport i incentius constantment perquè els alumnes emprin les eines tecnològiques en les seves tasques d’aprenentatge com una cosa natural. Transformació. Es promou l’ús de les eines tecnològiques en ambients d’aprenentatge rics de manera que s’integrin amb recerques, projectes, debats, etc. transformant les tasques d’aprenentatge a través de la tecnologia. Característiques de l’entorn d’aprenentatge. En aquesta dimensió es barregen i organitzen diferents conceptes com són tipus d’ensenyament, aprenentatge o metodologies. Es busca crear activitats d’aprenentatge més riques. Dirigides a la consecució dels objectius. Els estudiants utilitzen les eines tecnològiques per a obtenir dades en recerques, planificar activitats, controlar el progrés i avaluar els resultats. Vinculades amb situacions reals. Els estudiants utilitzen eines tecnològiques per a resoldre problemes del món real i realitzar activitats significatives. Activitats constructivistes. Es realitzen activitats de tipus constructivista en les quals els alumnes utilitzen les TIC per a donar sentit als seus aprenentatges i compartir-los amb els altres. Entorn col·laboratiu. Les eines TIC són emprades per a col·laborar amb altres alumnes, del seu mateix centre o d’altres centres. Activa. Es proposen tasques en els quals els alumnes han de participar activament i on les tecnologies són un recurs transparent que permet la consecució dels objectius d’aprenentatge.”
Què he après?
Smiling confident young hipster woman wearing a checkered shirt, a black t shirt and glasses holding a pen and looking sideways. A concrete wall with a colorful social media sketch
Que els docents estem obligats a redescobrir contínuament noves estratègies per poder realçar i donar una nova dimensió més constructivista de l’ensenyament-aprenentatge, allò que fa en psicologia de l’educació se’n diu “ensenyament significatiu”. La maduresa digital suposa fer un reset de les nostres maneres d’enfocar les tasques que reforcen els continguts treballats a classe. Em sembla molt interessant aquest métode de transformació, partint d’una base de substitució, augment, modificació i redefinició. Certament la tecnologia permet la creació de noves tasques.
[i] vid. [https://sites.google.com/a/xtec.cat/aprendre-en-entorns-digitals-canviants/aprendre-i-ensenyar-en-entorns-digitals/cap-als-entorns-digitals].
Deixa un comentari