Aquesta captura de pantalla del programari Flip podria resumir prou bé l’esperit del que va passar cap al final i durant aquesta  Situació d’aprenentatge (SA) duta a terme a l’aula d’acollida de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó durant el curs 22/23. En el detall es pot demostrar que com a mínim ha tingut 579 visualitzacions entre professorat i alumnat els textos orals planificats es tradueixen: 42 vídeos entre exposicions i retroaccions (avaluació i coavaluació), sis respostes escrites; en total, unes gairebé 29 hores de debat.

Si només fem un pas enrere (analepsi d’unes tres setmanes a l’aula), aquí us comparteixo el tutorial de com fer servir el programari per allò dels àgrafs digitals de l’aula que us vaig proposar a l’espai de debat voluntari d’aquesta formació.

Endreçant la informació cap al disseny de les activitats d’aquesta SA em ve de gust pensar en la Taxonomia de Bloom dels sis processos cognitius potser els menys representats són el primer (recordar), el quart (analitzar)  i el sisè (crear); mentre que els tres amb més presència podrien ser el segon (comprendre), el tercer (aplicar) i el cinquè (avaluar).

Per a tota la informació desplegada i aprofundida segons el nou model del decret 175/2022. Vegeu la SA: Situació d’aprenentatge Deshumanitzades

 

EVIDÈNCIES D’AVALUACIÓ

Rúbrica deshumanitzades – 07_03_2023 12 26 56

Llista de verificació Història del català – 06_03_2023 08 59 20

 

REFLEXIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

El primer que em ve al cap és com de funcional em semblava a bans d’encetar la SA el tutorial del programari Flip, però en la pràctica va haver uns quants entrebancs per a poder assolir el lliurament oral on pertocava, durant els quals vaig haver de resoldre’ls personalment dedicant temps d’aula, i a vegades, haver de gestionar la frustració de l’estudiant perquè entengués que tot l’esforç previ que li havia dedicat a l’activitat s’havia esvaït totalment, així com altres estudiants (uns quants la veritat) que deixaven el fitxer de vídeo a mig editar i tancaven la sessió o directament tancaven les pantalles del portàtil.

No puc arribar a afirmar que aquesta SA seria impracticable sense les tecnologies digitals, però crec que llavors necessitaria molt més de temps en la recollida de dades d’avaluació i coavaluació, per exemple, afegint una pressió addicional a la càrrega lectiva que a hores d’ara ja tinc com a docent.

Potser la reflexió més pedagògica que pugui aportar és el fet que tot i ser un ambient virtual, només haver d’enregistrar el text oral pressionava l’alumnat a aconseguir un registre molt més formal que el que acostumen a emprar a l’aula, a vegades per autoexigència, a vegades per pudor a la autoimatge, cosa que es va resoldre amb fitxers d’àudio o amb filtres del mateix programari Flipgrid amb l’única excepció de l’estudiant que no va voler aplicar cap filtre.

Molts pocs es van negar a enregistrar els textos orals per aquests motius, sinó més aviat per inseguretat en el domini del registre oral o perquè tenien un nivell de Plan de Suport Individualitzat més baix que la resta del grup classe (A1 del MECR específicament) i no acabaven d’atrevir-se a capbussar-se en l’activitat oral. Cal dir que si vegeu el disseny de la SA també era important l’eix de la comprensió oral i l’expressió escrita.

Portafolis docent de l’Elias Martí sota llicència CC BY-NC-SA 4.0