Llegeixo, planifico… per on començo?

Començo aquesta reflexió sobre l’aplicació de les noves tecnologies i la seva incidència en l´aprenentatge.  Hi ha una ingent, per no dir inacabable bibliografia, o millor dit, ja que parlem de noves tecnologies, hi ha mils de pàgines, webs, blocs, fòrums que parlen sobre aquest tema. Potser he llegit altres Dossiers de professorat que han fet reflexions com la que pretenc redactar en aquests moments.

He comprès? Puc editar res, implementar, potser?

He llegit, resumit, he fins i tot fet una mena de classificació a grosso modo de tota la literatura sobre el tema (n’hi ha de tota mena, mida i gustos) i, ves a saber, crec que em sento capaç de fer una comparació entre les informacions recopulades…

Ostres! M’adono que estic aplicant la Taxonomia de Bloom!

Sincerament, estic fent un curs de Competència digital docent: curs bàsic en un entorn virtual: Això vol dir que tinc accés al coneixement a través de les noves tecnologies, el saber, el coneixement, circula per la xarxa. De fet, la reflexió sobre com s’aprèn avui, com aprenen els millenials, els nadius digitals; la reflexió de com pot incidir i canviar en la metodologia d’aprenentatge l’ús de les tecnologies, l’estic experimentant ara mateix, ho pateixo mentre redacto aquest analisi modest.

Opino, comento AVALUO i finalment ESCRIC / CREO

Increïble estic seguint totas els passos de la Taxonomia que hi ha en la imatge inferior. Cada pas, cada etapa, un esglaó rere un altre.

El llenguatge m’ha servit per comprendre i aprendre, per escriure i transmetre. De fet el metallenguatge de la Taxonomia de Bloom m’ha ajudat a entendre el procés fent el mateix procés.

Un literat com Lope de Vega ens mostra en 14 versos l’aplicació del coneixement i el resultat final de la creativitat.

Un soneto me manda hacer Violante
que en mi vida me he visto en tanto aprieto;
catorce versos dicen que es soneto;
burla burlando van los tres delante.

Yo pensé que no hallara consonante,
y estoy a la mitad de otro cuarteto;
mas si me veo en el primer terceto,
no hay cosa en los cuartetos que me espante.

Por el primer terceto voy entrando,
y parece que entré con pie derecho,
pues fin con este verso le voy dando.

Ya estoy en el segundo, y aun sospecho
que voy los trece versos acabando;
contad si son catorce, y está hecho.

Lope de Vega ja va fer ús del metallenguatge tot escrivint en un sonet com es fa un sonet.

Veig en l’ús de la tecnologia un ventall de possibilitats que són oportunitats, que són apostes de futur, de transformació, de millora. Si fem ús dels termes que utilitza el SAMR, o els termes del DUA o de la ja coneguda TAXONOMIA m’adono que els canvis poden estimular l’aprenentatge pel fet que canvien, que són innovadors, que no s’estanquen, que desperten curiositat i estimulen el desig de conèixer. Per altra banda, el paper del professor/a ha de ser de guia, de conseller, de planificador, no tan sols d’instructor i transmissor de coneixement (el coneixement ja el troben ràpidament a la xarxa) i això comporta una capacitat de metamorfosi i reciclatge constant de la competència digital. Les noves tecnologies ens brinden mil i una possibilitats (són la navalla suïssa del model d’aprenentatge) però també necessiten una dedicació molt alta per dissenyar i planificar activitats.