LA TECNOLOGIA A LES AULES: PROS I CONTRES 

Avui dia, la tecnologia juga un paper principal en l’educació. En els darrers anys, hem estat testimonis d’una evolució extraordinària en l’aplicació   d’avenços tecnològics amb la finalitat d’arribar a un gran nombre d’alumnes. El resultat és que molts dels nostres alumnes han substituït el paper per l’ordinador a les aules.

Per exemple, a les meves classes, em trobo amb alumnat d’ESO que no saben llegir ni escriure amb lletra de pal i això fa que em pregunti si la digitalització hi té alguna cosa a veure. Estem oblidant que l’aprenentatge ha de passar pel paper i el llapis però, al mateix temps, des del Departament d’Educació no paren d’insistir amb la digitalització….

L’efecte de les noves tecnologies a l’aula encara no està clar. No se sap si ajuden a millorar el rendiment escolar , si el perjudiquen , ni tan sols en quins casos té més sentit usar-les.

Evidentment,  l’ús de les noves tecnologies té avantatges tant per l’alumne com per al professor:

  • motivació: l’alumne pot aprendre la matèria d’una manera més atractiva.
  • interès: fer una matèria interessant no es fàcil. Amb els recursos de vídeos, animacions, exercicis interactius …. els professors ho tenim més fàcil.
  • cooperació: les tecnologies possibiliten la realització de treballs/projectes en comú.
  • comunicació: es fomenta la relació entre alumnes i professors ( a través de correu electrònics, xats, fòrums…)

Però no tot són avantatges ja que l’ús de les noves tecnologies comporten una sèrie d’inconvenients com:

  • distracció: l’alumne es distreu consultant pàgines web que li criden l’atenció.
  • addicció: pot provocar addicció a determinats programes com poder ser xats o videojocs.
  • fiabilitat de la informació: moltes de les informacions que apareixen a Internet no són fiables. Hem d’ensenyar als alumnes a diferenciar que s’entén per informació fiable.
  • aïllament: la utilització constant de les eines informàtiques en el dia a dia de l’alumne l’aïlla d’altres formes comunicatives , que són fonamentals en el seu desenvolupament social informatiu.

A més a més,  no oblidem que cada vegada que usem la tecnologia, perdem privadesa ja que tot el que fem al ciberespai deixa empremta, quedant registrat.

Caldria preguntar-nos si no ens estarem equivocant construint una societat en la qual tot funciona amb un “clic”, on infants i joves creuen que així s’obté el resultat desitjat.  En una societat d’aquesta mena s’elimina l’experimentació, els dubtes, la curiositat, la confrontació d’idees…. tot allò que condueix als sabers i ens allunya de la ignorància i l’analfabetisme.

Com  professors, hem d’aconseguir que els nostres alumnes aprenguin a saber que fer per a no ser dependents d’aquestes tecnologies i seguir el seu desenvolupament i vida quotidiana.