Entenem la inclusió i l’atenció educativa com el conjunt de mesures i suports destinats al conjunt de l’alumnat per tal que avancin en l’assoliment de les competències de cada etapa educativa. Per tal de desenvolupar aquest article sobre la inclusió educativa em centraré, fonamentalment, en la informació que aporta el Decret 150/2017 sobre la inclusió.

Durant les darreres dècades, s’han fet nombrosos progressos per tal de crear un sistema educatiu veritablement inclusiu, i en bona mesura la digitalització ha jugat un paper rellevant. La tecnologia digital ha transformat la manera com les persones poden obtenir informació i com la transmetem. Els ordinadors, internet i les diferents aplicacions web han permès que la fractura social s’hagi anat reduint i hagi possibilitat la implementació del disseny universal per a l’aprenentatge (DUA).

Per tal d’assolir aquest objectiu -una veritable inclusió de tot l’alumnat-, cal tenir present que tenim a la nostra disposició un conjunt de mesures i suports per assegurar l’atenció educativa a tot l’alumnat:

1. Les mesures per l’atenció educativa són les accions creades pels centres educatius per facilitar l’accés a l’aprenentatge i a la participació, per tal que tots els alumnes puguin progressar a nivell educatiu i formatiu. Com a docents, hem de prevenir les dificultats d’aprenentatge i ajustar les nostres programacions i activitats per tal d’arribar al conjunt de l’alumnat dins el context educatiu en el que estem treballant.
2. Per tal de desenvolupar tot aquest procés, disposem d’un seguit de suports, que són els recursos personals, metodològics i materials que han de permetre assolir l’èxit educatiu a tot l’alumnat, sense excepcions. En aquest cas, trobem que les tecnologies digitals tenen un valor afegit, ja que les eines TIC i els recursos digitals son una eina que facilita la inclusió de manera decisiva. Es poden presentar els recursos, fonts d’informació i activitats en diferents canals i són útils per implementar diferents metodologies de treball que s’adapten a les necessitats de cada estudiant.
3. Les mesures i els suports universals tenen un paper decisiu en tot aquest procés de construir un ensenyament veritablement inclusiu.  Aquestes mesures i suports universals s’adrecen a tot l’alumnat sense excepció i els apliquen tots els professionals de la comunitat educativa.

Per altre banda, també disposem dels suports intensius, que són les actuacions educatives extraordinàries adaptades a cada estudiant amb necessitats educatives especials. Han de buscar la màxima participació de l’alumnat a les activitats de l’aula i han de garantir al professorat estratègies d’atenció al seu alumnat Aquestes mesures i suports es planifiquen per als alumnes amb necessitats específiques determinades per l’EAP. Totes aquestes mesures han de ser desplegades en una Situació d’Aprenentatge per tal que compleixi tots els elements fonamentals exigibles per tal que la inclusió sigui veritable.  És la nostra responsabilitat saber com actuar davant de cada context educatiu i assegurar que el conjunt del nostre alumnat aconsegueixi assolir l’èxit educatiu.

L’elaboració de Situacions d’Aprenentatge esdevé un element més per facilitar i construir la inclusió. Al llarg del curs d’assoliment de la Competència Digital Docent A1 l’elaboració d’un esquelet de Situació d’Aprenentatge ha permés articular tots els elements que afavoreixen la inclusió de tot l’alumnat.

En aquest cas, es va plantejar una SA en base a un conflicte actual per l’assignatura de Ciències Socials. El conjunt de l’alumnat va presentar un seguit de dubtes i reflexions sobre problemes actuals i el professor ha articulat un seguit de propostes.

El desenvolupament dels 6 vectors i la selecció de variades Competències Específiques i el desplegament dels Sabers de Ciències Socials i Català , juntament amb l’aplicació de les mesures (DUA) abans esmentades, és una garantia per tal que el coneixement arribi al conjunt de l’alumnat de manera efectiva.