Mòdul 5: Pràctiques educatives millorades amb tecnologia.

Entenem per pràctiques educatives aquelles accions realitzades pels docents per portar a terme activitats d’ensenyament-aprenentatge eficients que un cop assolides pels nostres alumnes els permetin aplicar els coneixements apresos en diferents contextos. Per tant podríem resumir pràctiques educatives com aquell treball d’aula, de centre, d’escola… a través del qual els alumnes aprenen.

Tothom sap, des fa temps, que la societat ha avançat molt a nivell tecnològic i no para d’investigar i cercar noves fites dins el món de les tecnologies.

 

Font de la imatge: Steamlabs

 

El món tecnològic ha entrat amb gran força dins els món de l’educació i ho ha fet de tal manera que, actualment, és gairebé impossible ensenyar sense alguna eina tecnològica.

La veritat és que les noves tecnologies (TIC) ofereixen als mestres i a les escoles un gran ventall de possibilitats per treballar amb els alumnes i facilitar un aprenentatge més significatiu.

Però també demanen i exigeixen molt, des de la formació dels mestres, us de noves eines dins l’aula (projectors, pdi, tablets…), nous mètodes d’ensenyament (flipped classroom, aprenentatge per projectes, aprenenentatge basat en problemes, gamificació, realitat augmentada, aprenentatge en xarxes socials i entorns col·laboratius…).

Les administracions sembla que es té clar, i cada vegada més, demanen a les escoles que posin en marxa metodologies alternatives i s’utilitzin més tecnologies a l’aula per motivar als alumnes.

Pels alumnes aprendre amb tecnologia no és fàcil, encara que hagin nascut a l’era dels botons i els telèfons mòbils. Els alumnes han d’aprendre (i nosaltres també, tots!) a saber com funcionen aquestes noves tecnologies i eines i a com relacionar-se amb el seu entorn i el món a través d’aquestes eines, hem de ser conscients de com, perquè i per a què utilitzem aquestes eines.

En aquests moments podem dir que les TAC i l’ensenyament van junts de la mà, tot i que molts pensen que la implantació de les noves tecnologies es fa de forma errònia, personalment crec que s’està fent com es pot ja que gran part d’aquesta implantació recau en el professorat i si mestres i professors no estan ben formats i assessorats, la feina va com va que ja és molt.

De la mateixa manera que nosaltres ens adaptem a les noves tecnologies ens hauríem de plantejar que aquestes s’adaptin a nosaltres o les nostres necessitats. Cada alumne és un món, cada escola, cada centre… són universos sencers. Depenent de les necessitats de cada centre s’hauria de fer la implantació de les TAC no implantar-les perquè sí i ja us ho fareu.

Sóc un apassionat de la informàtica i de les noves tecnologies però crec que aquestes no ho són tot. Hi ha diferents formes d’aprendre i ensenyar, centenars de metodologies diverses que poden ser tan bones com veure un vídeo o utilitzar un ordinador, algunes ja s’estan perdent, altres es recuperen.

De res serveix ensenyar-li a un nen què és un llapis de memòria, si no li ensenyem abans com i amb què emplenar-lo, que abans d’emplenar-lo ha de cercar la informació i continguts que hi vol desar allà dins, i abans de triar qualsevol informació l’ha de seleccionar i destriar.

Encara queda molta feina per fer, i poc a poc arribarem lluny, s’ha d’invertir econòmicament i també amb esforç, esforç per posar-nos al dia, continuar formant-nos i aprenent per ensenyar. Aprendre a ensenyar a aprendre amb i sense tecnologia.