Com puc transferir a la meva aula o al meu centre els aprenentatges vinculats al tema 4: Avaluació i retroacció?

  • Subàrea seleccionada

4.3 Retroacció i presa de decisions

  • Indicador d’assoliment del nivell B2 de la subàrea

4.3.B2.1 Adapta els procediments per automatitzar la integració i la presentació de dades associades a l’avaluació procedents de diferents fonts utilitzant les tecnologies digitals.

  • Resultat d’aprenentatge de l’àrea 3 vinculat a la proposta

Adaptació contextualitzada dels procediments i sistemes desenvolupats mitjançant tecnologies digitals per integrar les dades associades a l’avaluació i facilitar la comprensió de la informació i les orientacions sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge.

  • Justificació de la proposta

Soc professor de ciències socials a l’Institut Joan Guinjoan de Riudoms. En el meu dia a dia, les exposicions orals formen part habitual del procés d’ensenyament-aprenentatge, especialment com a eina per desenvolupar la competència comunicativa, l’autonomia i el pensament crític de l’alumnat. Actualment, però, l’avaluació d’aquestes exposicions presenta diverses limitacions que dificulten tant la justificació de la qualificació com la comprensió del procés d’aprenentatge per part de l’alumnat.

La necessitat s’ha detectat a partir de la pràctica docent quotidiana i del retorn de l’alumnat. Les principals dificultats observades són:

  • Les exposicions orals no s’enregistren, fet que impedeix revisar-les posteriorment.
  • L’alumnat no és conscient dels errors que comet ni dels aspectes a millorar.
  • La justificació de la nota resulta complexa, ja que es basa principalment en l’observació en directe.
  • No hi ha prou claredat ni transparència sobre els criteris d’avaluació abans de l’activitat.

Aquesta situació limita la funció formativa de l’avaluació i dificulta una retroacció efectiva. Aquesta idea és explicada per Sadler (1989)[1] on afirma que que l’avaluació no pot ser formativa si l’alumnat no té accés a evidències clares del seu rendiment ni pot comparar-lo amb criteris explícits.

La proposta exposada es fonamenta en els principis de:

  • Avaluació formativa i reguladora que posa l’accent en la retroacció contínua com a eina de millora. Black i Wiliam (1998)[2] argumenten que les pràctiques d’avaluació formativa i la retroacció contínua tenen un impacte positiu significatiu en l’aprenentatge de l’alumnat.
  • Avaluació transparent i criterial, mitjançant rúbriques, que ajuda l’alumnat a comprendre què s’espera d’ell i a autoregular el seu aprenentatge.
  • Ús pedagògic de les tecnologies digitals, que permeten recollir evidències, integrar dades i facilitar una retroacció més rica, objectiva i comprensible.

  • Breu explicació de l’activitat o intervenció a desenvolupar

La proposta consisteix a millorar l’avaluació de les exposicions orals mitjançant l’ús integrat de diverses tecnologies digitals ja disponibles al centre, tenint en compte la seva viabilitat i la maduresa digital de la comunitat educativa.

Accions principals:

  1. Elaboració i ús de rúbriques digitals
    • Creació d’una rúbrica clara i compartida amb l’alumnat abans de l’exposició.
    • Publicació de la rúbrica a l’aula virtual (Classroom o entorn equivalent).
    • Ús de la rúbrica com a guia de preparació i com a instrument d’avaluació.
  2. Enregistrament de les exposicions orals
    • Gravació de les exposicions amb dispositius disponibles (tauletes o mòbils del centre).
    • Ús exclusiu educatiu dels vídeos, respectant la normativa de protecció de dades.
    • Possibilitat de revisió posterior per part del docent i de l’alumnat.
  1. Recollida de dades d’avaluació amb Google Keep
    • Presa de notes estructurades durant les exposicions.
  2. Creació de fulls de registre més acurats
    • A partir de les notes preses, elaboració de fulls de registre digitals per exposició.
    • Ús d’aquests registres per justificar la qualificació i millorar la retroacció individualitzada.
  3. Retroacció a l’alumnat
    • Retorn personalitzat basat en evidències (rúbrica + observacions + vídeo).
    • Orientacions clares de millora per a futures exposicions.

  • Evidències previstes de l’assoliment del nivell B2 (pràctica documentada)

  • Rúbriques digitals creades i utilitzades.
  • Mostra d’enregistraments d’exposicions (amb consentiment).
  • Captures o exportacions de notes de Google Keep.
  • Fulls de registre d’avaluació per exposició.
  • Exemples de retroacció escrita facilitada a l’alumnat. 

[1] Sadler, D. R. (1989). Formative assessment and the design of instructional systems. Instructional Science, 18, 119–144. https://doi.org/10.1007/BF00117714

[2] Black, P., i Wiliam, D. (1998). Assessment and classroom learning. Assessment in Education: Principles, Policy & Practice, 5(1), 7–74. https://doi.org/10.1080/0969595980050102