Des de l’aparició de l’Internet i de les noves teconologies és més que evident que ha canviat la forma d’aprendre de tothom, no només dels alumnes entesos com a nens.

Al segle XX, l’educació consistia en unes sessions magistrals a l’escola, en què el professor disposava de tota la informació que l’alumne podia aprendre. Aquest alumne podia fer consultes, a part de dintre de l’aula, a llibres als quals pogués accedir, bé comprant-los o bé consultant-los a les biblioteques.

Però al segle XXI tot això ha canviat radicalment: amb l’ús d’internet i de les noves tecnologies, no queda ben definida la línia de QUAN deixem d’aprendre. Al sortir de l’escola l’alumne no deixa d’aprendre, ja que pot consultar multitud de llocs web i aplicacions. No només això, sino que estem connectats o podem estar connectats amb persones d’arreu del món a qui fer consultes i podem rebre resposta al moment, de manera que està clar que els nens no aprenen només a les aules, sino que poden estar aprenent contínuament. De fet, això no li passa només a l’alumne; als professors, a qualsevol professional, li ocorre el mateix. Una vegada sortim del nostre lloc de feina, podem continuar aprenent, millorant.

Per això trobo tan interessant que els professors poguem aprendre a gestionar l’entorn d’aprenentatge, i que aquest no sigui només unidireccional des de nosaltres cap als alumnes, sino que tingui un caire bidireccional, de manera que cada any, cada promoció a la qual tinguem el privilegi d’ensenyar, els poguem transmetre moltes més maneres de gestionar el seu propi aprenentatge.

Avui dia ja no es tracta de memoritzar dades que no farem servir mai més, sino d’obtenir les eines que ens permetin desenvolupar-nos i obtenir aquestes dades que ens demanen al moment que ho requereixi. M’explico amb un exemple dintre de la meva formació química: potser ja no cal que un químic recordi totes les propietats de tots els elements de la taula periòdica, un per un. Però sí que sàpiga on trobar la informació que se li demana i que sàpiga relacionar-la amb l’entorn que es troba.

Espero que aquest curs em serveixi de cara a poder començar aquest ensenyament bidireccional a l’aula, tot i que soc conscient que a l’etapa educativa del batxillerat a vegades és difícil per qüestions de temari i de temps de cara a les PAU. Però això ja forma part d’un altre debat…

D’altra banda, en el moment que qualsevol persona té accés a consultar i crear informació a la web, és vital que tothom, ja no només nens a l’escola, aprenguem què és i sapiguem gestionar la nostra identitat digital, i que tinguem a l’abast les eines necessàries per saber en qualsevol moment quina informació sobre nosaltres hi ha disponible a Internet. Sempre escoltem que hem d’estar atents sobre què pengem i que escribim a les xarxes socials, que és l’ús majoritari que fa la societat d’Internet, però realment ningú ens ensenya com gestionar aquesta seguretat.

Adaya Gallardo