EL model ADDIE per a l’e-learning

El model ADDIE (Anàlisi / Disseny/ Desenvolupament/ Implementació/ Avaluació) és un marc de treball utilitzat en el disseny instruccional per guiar el desenvolupament de programes de formació efectius. Es tracta d’un model sintètic que consta de cinc fases que proporcionen un enfocament estructurat per crear, impartir i avaluar recursos per a l’educació que compleixin amb estàndards d’ensenyament específics.

El millor és que aquest marc de treball és flexible, per la qual cosa es pot adaptar a les necessitats de tot tipus de programes de capacitació. Les fases sempre són les mateixes, però la seva aplicació específica pot variar.

Aquest mètode dóna al dissenyador instruccional  i als capacitadors la possibilitat de crear programes efectius pas a pas, així doncs amb una metodologia sistemàtica permet assegurar l’assoliment dels objectius d’aprenentatge.

A continuació, destaco alguns elements que fan que el model ADDIE de disseny instruccional sigui tan efectiu:

• Flexible i adaptable a diferents tipus de programes de capacitació, entorns d’aprenentatge i enfocaments de disseny instruccionals.
• Reiteratiu ja que comprèn un cicle continu de retroalimentació i millora. Això permet als dissenyadors fer canvia al programa de formació amb base al que diuen els estudiants i els participants.
• Centrat a les necessitats i objectius específics dels estudiants i de l’organització. Això garanteix que el programa formatiu sigui rellevant, efectiu i que generi els resultats desitjats.
• Col.laboratiu; el procés involucra la participació de diferents parts, que inclouen experts en la matèria, docents, estudiants i altres actors clau.
• Orientat a les metes. El que determina l’èxit d’aquest model formatiu és si l’objectiu proposat es compleix i si s’obtenen els resultats desitjats.

Les diferents fases del model ADDIE són seqüencials i cícliques:

1.- Fase d’anàlisi. Consisteix a recollir informació sobre l’audiència a què va dirigit el programa, les necessitats d’aprenentatge i l’entorn d’ensenyament.

2.- Fase de disseny. Els docents comencen a dissenyar l’estructura, el format i els continguts del programa de formació, basant-se en les dades recollides a l’etapa d’anàlisi. L’objectiu principal d’aquesta etapa és crear un plànol del programa que serveixi de guia durant tot el procés de desenvolupament. Aquest pla de treball inclou un mapa detallat sobre els objectius d’aprenentatge, les estratègies d’instrucció, els mètodes d’avaluació i les formes en què s’impartirà el contingut.

3.- Fase de desenvolupament. Comprèn la creació com a tal del programa d’ensenyament basant-se en les especificacions de disseny definides a l’etapa anterior. Durant aquesta fase, els dissenyadors treballen en col·laboració amb experts en la matèria, docents i altres participants per crear contingut i materials per al programa de capacitació.

4.- Fase d’implementació. Consisteix en la realització del curs o programa en una forma que desperti l’interès, la participació i l’involucrament dels estudiants. Per a aquest propòsit, els facilitadors poden fer ús d’una sèrie d’estratègies educatives com dinàmiques, exercicis interactius, grups de discussió i elements multimèdia, etc.

Aquest model es caracteritza per la seva alta flexibilitat, així que encara que el mapa marqui una ruta, el docent té la capacitat d’adaptar els continguts o fer-los servir d’una manera diferent segons el seu criteri i les necessitats que pugui detectar en els participants.

5.- Fase d’avaluació. Aquesta fase involucra l’avaluació de l’efectivitat i l’impacte del programa educatiu. Durant aquesta fase, els dissenyadors instruccionals treballen amb els altres participants per avaluar i qualificar els resultats del programa i identificar tant els encerts com les àrees de millora.

En aquesta etapa es determina si el programa ha complert les metes i els objectius proposats i si hi ha hagut un impacte positiu per als estudiants. per això, els formadors poden fer ús de diversos mètodes d’avaluació per recol.lectar les dades i la retroalimentació tant d’estudiants, capacitadors com aquell involucrat en el procés.

Això completa el cicle del mètode i permet prendre decisions encertades quant als canvis que cal implementar per a futures versions del programa en qüestió, cosa que permet una avaluació continuada de les estratègies d’aprenentatge de qualsevol organització.

Avantatges i desavantatges del model ADDIE (quadre comparatiu):

Per a concloure, el model ADDIE es pot utilitzar per desenvolupar un programa d’aprenentatge complet. Els cinc passos estan pensats com una seqüència lògica que permet estructurar tots els aspectes de la creació d’una experiència d’ensenyament eficaç, mesurable i ajustable.

Un exemple d’aplicació del model ADDIE podria consistir en desenvolupar un programa de capacitació professional dels nous professionals que s’incorporen a l’EAP.