Quan es parla de noves tecnologies en el camp educatiu, es tendeix a associar-les amb la innovació, però cal recordar que les TIC ja fa temps que són presents a les aules. La seva introducció ha provocat un canvi en les metodologies d’ensenyament, i ens obliga a mantenir-nos en una actualització constant. No es poden veure només com eines de suport, sinó com a recursos essencials que fomenten un aprenentatge actiu i la implicació dels alumnes.

A les meves classes, utilitzo sovint aplicacions com Kahoot, Padlet i Canva, ja sigui per donar dinamisme a les activitats o per desenvolupar projectes creatius. Aquestes eines fan que les meves explicacions siguin més interactives i ofereixen als alumnes la possibilitat de ser protagonistes del seu procés d’aprenentatge, creant continguts, compartint idees i treballant en equip.

Un altre punt fort de la meva pràctica educativa és la integració de les tecnologies digitals per fomentar l’aprenentatge actiu i la participació dels alumnes. A través de l’ús d’eines interactives com les pissarres digitals, els ordinadors o aplicacions educatives, s’aconsegueix captar l’atenció de l’alumnat i adaptar les activitats a diferents ritmes d’aprenentatge. Això permet que l’alumnat desenvolupi habilitats digitals essencials des de ben petits, a més de fomentar el pensament crític i la creativitat en un entorn tecnològic segur i enriquidor.

Tot i això, reconec que encara tinc aspectes a millorar en l’ús de la tecnologia:

• Protecció de dades i seguretat digital: Encara no domino completament la protecció de dades i la seguretat digital dels alumnes. A mesura que les TIC esdevenen més rellevants, és essencial garantir la privacitat i els drets digitals dels estudiants.
• Accessibilitat: A l’actualitat tinc un alumne amb visibilitat reduïda, cosa que m’ha fet adonar-me de la importància d’adaptar els materials perquè siguin accessibles per a tothom.
• Explorar noves eines: Les eines tecnològiques evolucionen contínuament, i és important estar al dia de les novetats per enriquir les meves classes.
• Col·laboració amb altres docents en l’ús de TIC: Crec que treballar en xarxa amb altres professionals em podria ajudar a descobrir noves eines i mètodes per integrar les TIC de manera més efectiva en la meva pràctica diària, a més de ser una oportunitat per enriquir el meu enfocament educatiu.

Les TIC m’han ajudat a mantenir una docència dinàmica i adaptada a les necessitats actuals, però soc conscient que sempre es pot seguir aprenent i millorant. Continuo buscant maneres perquè la tecnologia a l’aula sigui més segura i accessible per a tot l’alumnat.

Per millorar en aquest àmbit, m’ha cridat l’atenció una formació que es titula: “La intel·ligència artificial a l’aula”. He triat aquesta formació perquè crec que és una eina molt potent que ja és important al present, però que encara ho serà més al futur. Els docents hem d’estar molt informats sobre el funcionament de la IA, ja que conèixer els aventatges i els desaventatges pot servir per treballar aspectes de manera significativa, però també per evitar un mal ús. Milloraré la detecció d’un ús fraudulent i podré ajudar i orientar a l’alumnat a utilitzar la IA d’una manera responsable i eficient. També podré crear contingut que sigui significatiu per l’aprenentatge del meu alumnat.

En conclusió, l’educació ha evolucionat gràcies als avenços tecnològics, i les TIC han esdevingut essencials per enriquir tant l’ensenyament com l’aprenentatge. No obstant això, l’ús d’aquestes eines demana una formació constant per part del professorat, i una revisió crítica de les nostres pràctiques digitals per assegurar una educació més inclusiva i segura per a tothom. Per aquest motiu, continuo la meva formació en aquest àmbit.