En aquest mòdul on hem tractat la construcció i difusió de  coneixement qüestionar-me el com planifico les activitats d’una sessió. Veig la complexitat del fet educatiu pot recolzar-se en les TAC de manera que la pràctica esdevingui més inclusiva. Encara que em donava la sensació, que tenia en compte l’accessibilitat, la participació i l’assoliment dels objectius, solament era parcial. El concebre les TAC com un instrument facilitador i acompanyant del procés d’aprenentatge inicia un canvi en la meva visió docent.

He pogut observar que les TAC poden facilitar el treballar en equip amb altres companys, la motivació i la implicació en la construcció del seu aprenentatge; ajuden en la recerca, recollida i publicació d’informació i afavoreixen el seguiment i avaluació de tot el procés d’aprenentatge. D’aquesta manera, les TAC ajuden a enriquir els diversos moments del procés d’aprenentatge  per la diversitat de formats que ofereixen.

El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) el vaig conèixer el trimestre passat quan vaig participar en un seminari telemàtic d’inclusió. En aquest curs (CDDA) he pogut dur a terme una activitat DUA posant atenció i reflexionant (en la padlet) de com he dut a terme i que podria millorar en la meva pràctica.

Crec que el connectar les TAC amb el marc DUA funciona molt bé ja que les TAC  poden facilitar la gradació i diversificació de recursos; ajudar a superar limitacions cognitives, sensorials i motores; afavorir  l’autonomia del alumnat i garantir l’èxit educatiu de tots els alumnes, ja que plantegen una ampli ventall de possibilitats per adaptar al alumne.