Com a orientadora educativa, el meu treball d’acompanyament educatiu es centre en alumnes amb dificultats. He pogut observar que  principals motius són un alumne de diversitat  és  la desmotivació ja que no veu la relació que te el que aprèn amb la seva realitat quotidiana, la manca de esforç i alta frustració davant el fracàs deixant de banda allò que no entén com a impossible, poca confiança en les possibilitats i les projeccions de futur i la poca autoestima i estima cap al procés d’aprenentatge en si, molts han llençat la tovallola, expressen que no son bons per el aprenentatge.

Crec que les famílies també son un factor important: moltes tampoc tenen motivació per aprendre (la majoria de pares i mares també han sigut alumnes que van llençar la tovallola), l’entorn en que es mouen( si no van be els ingressos a la família hi ha altres prioritats), dedicació als fills (encara que siguin adolescent, necessiten un referent per el seu aprenentatge). Es necessària la col·laboració de la família i el centre educatiu per l’èxit educatiu d’aquest alumnes.

Així mateix no m’oblido de la tasca docent. Com podem motivem als alumnes, si seguim donant continguts descontextualitzats sense utilitat per a l’alumnat. Encara que crec en el canvi de la visió del acompanyament del procés d’aprenentatge on la importància d’aquest no es el rendiment acadèmic d’excel·lència, alguns companys solament poden mirar cap aquest objectiu: la nota final.

La nova mirada educativa on es fa un gir cap a l’avaluació per competències és una oportunitat per començar a mirar cap a un nou model de concepció educativa: formar alumnes competents, alumnes que integri els coneixements de manera que pugi resoldre problemes reals de manera autònoma.

César Bona ens parla sobre la motivació dels estudiants: