Les eines digitals són presents en la nostra vida diària i en la nostra pràctica docent no és una excepció. Aquestes eines estan canviant les nostres pràctiques docents ja que ofereixen la possibilitat d’utilitzar noves metodologies i/o instruments d’avaluació. Alhora, aquestes eines digitals són la forma principal de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa (docents, personal PAS, alumnat i famílies) gràcies a la seva immediatesa.
Després d’analitzar i reflexionar sobre la meva pràctica docent, concretaré els punts forts els quals crec que són importants destacar:
En primer lloc, destacaria els instruments de comunicació que utilitzem els membres de la comunitat educativa. La plataforma ieduca és una plataforma de comunicació immediata que fem servir per tal de controlar assistència, afegir guàrdies i enviar missatges entre professorat. A més a més, és una plataforma que contribueix a la bona comunicació entre família i docents ja que permet afegir observacions, comentaris i marcar altres aspectes importants com falta de material o incidències lleus.
També utilitzem altres eines que l’Administració Educativa posa al nostre abast com ara el correu electrònic corporatiu xtec. A més a més, tots els membres del centre disposem d’un correu de centre @instaradell.cat el qual es fa servir entre tots el professorat. Aquest correu ens permet una comunicació curosa seguint les normes de comunicació formal i asincrònica entre tots els membres de la comunitat educativa. Així mateix, aquest correu ens permet la possibilitat d’accedir a carpetes compartides del drive en les quals tenim informació rellevant del centre, actes de reunions, materials…
Les videotrucades a través d’aplicacions com per exemple Meet ens permeten la possibilitat de dur a terme entrevistes que no poden ser presencials amb famílies, especialistes com logopedes i/o psicòlegs…
En segon lloc, l’ús de la plataforma Moodle ens ofereix un gran ventall d’opcions per tal de complementar la nostra pràctica educativa ja que pot servir d’enllaç per tal d’oferir recursos, materials, activitats més engrescadores al nostre alumnat i també altres instruments d’avaluació. Personalment, crec que encara no trec tot el suc a aquesta eina educativa la qual podria ser utilitzada més diàriament.
Cal destacar que aquest curs l’alumnat ja disposa d’un dispositiu cedit pel Departament d’Educació, la qual cosa facilita l’accés a un dispositiu de tot l’alumnat i disminueix la bretxa digital que es va fer palesa durant la pandèmia COVID. A vegades costa controlar l’alumnat i detectar un mal ús dels dispositius. Des del centre, es porten a terme mesures disciplinàries si es detecten. La prevenció i l’educació són essencials per evitar aquest mal ús. Per aquest motiu, vull destacar també la tasca de prevenció de riscos digitals i xarxes a través de tutoria i xerrades dels Mossos d’Internet Segura que es porten a terme a tots els nivells en les quals es destaca la importància de la seguretat amb les contrasenyes, l’ús reflexiu de totes les eines digitals i també aquells aspectes més delicats com ara el ciberassetjament.
Pel que fa a aspectes que hauria de millorar, vull destacar l’elaboració de materials i activitats digitals. Crec que són una bona opció per tal d’aproximar-nos a la realitat del nostre alumnat, oferir activitats més engrescadores que ofereixen la possibilitat de potenciar la diversitat de les aules. Alhora permeten potenciar l’autonomia de l’alumnat i adquirir les competències de l’àmbit personal i social i també digital. És complicat no tenir la sensació que tots podem millorar en aquest aspecte ja que com a docents necessitem més hores per poder crear aquests materials i alhora coordinar-nos amb altre professorat de la mateixa matèria i/o àmbit.
A vegades la gran oferta de pàgines web o aplicacions fa difícil fer-ne un ús variat ja que tendim a acomodar-nos i utilitzar sempre les mateixes.
Tot i les xerrades per promocionar un bon ús digital, a vegades també tinc la sensació que costa molt controlar tot l’alumnat mentre fan una activitat ja que l’ordinador és una font de distracció.
En conclusió, la digitalització està en procés constant i ràpid la qual cosa ens obliga a estar constantment en formació. Cal més hores per tal d’estar més segurs en la nostra pràctica docent així com hores per poder compartir amb companys de la matèria, de l’àmbit i el centre ja que això ens ajuda a compartir material i idees i també fer-ne una reflexió.
Tot i que hi ha més d’una formació que em crida l’atenció, com per exemple una relacionada amb les xarxes socials i la identitat del nostre jovent. Finalment, he escollit Entra pels ulls: com acompanyar les teves classes amb material atractiu. Personalment, tendeixo a utilitzar més àmpliament el Canva i aquesta formació fa un recorregut per eines 2.0 com per exemple Prezi i Genially les quals permeten altres alternatives a les presentacions més tradicionals digitals. Aquestes eines serveixen per establir noves metodologies de preparació de materials interactius i visuals pel nostre alumnat i alhora ens ofereix la possibilitat de potenciar el disseny universal d’aprenentatge. Crec que són eines mot útils i que em poden ajudar en la meva matèria i pràctica docent.
Deixa un comentari