És evident que l’era tecnològica és aquí, en el nostre dia a dia, dins i fora de les nostres aules, i  que és la base, pràcticament, de la nostra societat actual i futura. És per aquest motiu que hem de formar-nos i tenir molt present les avantatges i perills que ens pot suposar aquesta immersió en el món digital.

L’aparició de les aplicacions i del món 2.0 han fet que el nostre aprenentatge social (el que abans era el nostre entorn, amics, familiars, llibres… diguem, l’espai més directa amb nosaltres) hagi augmentat considerablement, amplificant aquest aprenentatge a dimensions immesurables. I és tot aquest ventall de possibilitats, de camins, de finestres on mirar, de webs on indagar, etc, que ens poden brindar infinites possibilitats d’aprenentatge però, també, alguna mala experiència si no som conscients de la identitat digital que, a la vegada, ens estem creant.

És evident, que la nostra introducció en el món digital, fa que aparegui un “jo virtual” al que hem de “cuidar” i “guiar” amb criteri, ja que deixarà petjada de tots aquells moviments, accions, comentaris… que exposem obertament a la xarxa. Saber que encara estem a una identitat híbrida (analògica i digital), creant una única, però això, les darreres generacions, segons apunta Freire (2009b), ja no faran aquesta distinció en el futur. És per això que es precisa d’una correcta i permanent alfabetització digital, perquè els usuaris siguin coneixedors de l’entorn web i que hi participin èticament, per a una bona gestió de la seva identitat digital.

I, així doncs, enriquir-nos d’innumerables recursos, materials, eines… que potenciïn el nostre creixement personal, professional i social. Gaudint de la creació de webs/pàgines pròpies, aprenent de la comunicació i interacció amb els altres, dissenyant els nostres EPA i portafolis digitals… esdevenint consumidors i productors d’informació.

Endinsar-nos a l’univers digital amb seny i exprimir el màxim suc possible d’aquesta font inesgotable d’informació.