Sis expressions dibuixades amb traç simple: por, desconfiança, confiança, enfadat, desconfiança, complicitat.

Amb quins ulls mirem l’alumnat?

Si simplifico a l’extrem, hi ha dues maneres en què pots entrar a l’aula: com qui va a la guerra o com qui s’enfronta a un repte. La primera aboca al desgast i a cremar-se; la segona et permet trobar solucions i mantenir un major benestar.
En general, la tècnica “A por ellos” no funciona, no són “ni pocos ni cobardes”1 : són més, més joves i, malauradament, hi ha força alumnat que (sobre)viu a batalles més dures fora de l’aula. A veure, si ets un home2 de certa edat amb un perfil autoritari, és molt probable que et funcioni i que la classe estigui callada, però tinc els meus dubtes sobre què això sigui un clima d’aula que afavoreixi l’aprenentatge de tot l’alumnat. Personalment, penso que és confondre l’autoritarisme amb l’autoritat.

Vinil del disc "¡A por ellos...! que son pocos y cobardes. De Loquillo y los Trogloditas.

Un lema que hauria de quedar rellegat a un àlbum dels 80.

Si seguim amb el símil bel·licista, l’altre extrem de mirada docent vindria a estar representada per una frase d’en Boris Mir que recollia en Sergi del Moral a l’antic Twitter:

”Això nostre no va de tu contra ells, sinó de tu i ells contra la ignorància”.

Però com que estem parlant de crear un espai segur per a alumnes i docents i no d’anar a la guerra, em quedo amb la Neus Baches:

“… sempre he pensat que quan un professor té una mirada d’acompanyar l’alumne, de treure el millor d’ell i de no pensar que té tot el coneixement, ja pot fer una classe magistral que l’alumne li aprendrà. L’actitud i on es col·loca el professor per portar la classe o l’alumne és l’important.”

Podria acabar aquí, però busquem què diu la ciència sobre la mirada de la qual parla la Neus. Diferents estudis indiquen que l’efecte de les altes expectatives del professorat es concentren en la població amb pitjors resultats d’aprenentatge previs, l’alumnat de baix estatus socioeconòmic, provinent de minories ètniques i d’origen immigrant. Segons la meva experiència, també hi ha una millora significativa d’autoestima i resultats amb l’alumnat amb necessitats educatives. D’altra banda, altres estudis troben que hi ha una reducció de relacions problemàtiques i conflictes de disciplina. I és per això que, per afavorir un bon clima d’aula, la mirada docent és un dels factors a tenir en compte.
Així doncs, sobretot en aquells grups qualificats com a “difícils”, les expectatives que tinguem de l’alumnat són clau per aconseguir un ambient d’aprenentatge.

Ara només ens falta definir què vol dir tenir expectatives altes, però comencem amb què NO vol dir:

  • Fer molt de “nivell”; sigui el que sigui el famós “nivell”.
  • Valorar només l’objectiu final.
  • Pensar que la classe estarà sempre callada i no hi haurà conflictes.
  • Creure que voler és poder.

I què SÍ és tenir expectatives altes:

Professora grassa, amb ulleres i cabells arrissats negres i blancs, vestida amb texans, una samarreta salmó i calçat esportiu, al davant d'una pissarra on hi ha escrit amb lletra de pal blava "Mentalitat de creixement". A la pissarra també hi ha el dibuix d'un nino en acció de pujar per una fletxa cap a munt i en lletres vermelles més petites posa "L'error com a font d'aprenentatge".

  • Proposar reptes cognitius assolibles partint del què els alumnes ja saben.
  • Tenir mentalitat de creixement, és a dir, utilitzar l’error com a font d’aprenentatge i valorar el procés.
  • Entendre que els conflictes són inherents a les relacions humanes i que també són una oportunitat d’aprenentatge.
  • Tenir un enfocament interseccional on reconeguem que l’alumnat està travessat per diferents capes d’opressió que en redueixen les probabilitats d’èxit quan no es tenen en compte i s’actua en conseqüència (Recomanació: apliqueu-vos aquesta dinàmica basada en el cercle de privilegis de Kimberlé Crenshaw i després penseu on se situen els vostres alumnes).

Per acabar, l’alumnat diferencia perfectament quan les altes expectatives són només un discurs o quan ho sentim de debò. Podríem dir que és qüestió d’energies. Si sou amants dels gossos, sabeu que l’actitud amb la que t’adreces a un animal és determinant en la seva reacció; doncs amb les persones passa el mateix. Ens hem de creure que l’alumnat pot aprendre per tal de transmetre-li-ho. Crec que el verb “aprehender” castellà té el matís de significat al qual em refereixo: com a docents hem d’aprehender a tenir altes expectatives del nostre alumnat.

1 Mític àlbum de Loquillo y los Trogloditas per a qui no entengui la referència.

2 En una societat cisheteropatriarcal com la nostra és habitual que l’alumnat se senti més inclinat a obeir més fàcilment a homes de mitjana edat i amb perfil autoritari. Pel mateix motiu, al professorat novell, a les dones i a les persones dissidents de gènere ens pot costar més fer-nos respectar. L’experiència i la proactivitat en crear un bon clima d’aula són les nostres millors eines.

La mirada i l’efecte Pigmalió:

 

Totes les imatges han estat elaborades amb Canva. Avatar creat a partir d’una imatge del creador @windawake .