Què esperava d’un curs anomenat “Entorn Personal d’Aprenentatge i Portafolis Digital”? Fa de mal dir, però d’entrada hi havia una motivació doble: d’una banda, la possibilitat de reflexionar sobre la meva pròpia experiència com a aprenent, i de l’altra poder-ho fer en un entorn que integrés l’ús de les noves tecnologies de manera pràctica.

És evident que els docents no podem deixar mai de ser aprenents, i que ho hem de ser de manera conscient i activa perquè la realitat no ens superi constantment.  Per tant, fer aquest curs era una opció d’actualitzar la meva formació de manera pràctica i reflexiva.  El cas, però, és que mai no havia fet abans un curs basat en la filosofia dels MOOC i que era una mica escèptica sobre les possiblitats de treure’n un profit real.  L’experiència en altres ocasions en què havia fet cursos telemàtics em deia que a vegades és difícil trobar la motivació necessària per posar-se a treballar, especialment en aquells moments en què les exigències del curs ens suposen una càrrega important de feina quan anem atrafegats en èpoques d’exàmens o si ens suposen haver de participar en xats o activitats que impliquen haver de trobar-se telemàticament amb companys de curs per a fer certes activitats grupals en formats poc flexibles.

He de dir que he tingut una sorpresa molt agradable: la interacció amb els companys en un entorn prou flexible ha estat molt positiva a l’hora de fer les tasques, trobar solucions, resoldre dubtes, recollir suggeriments… L’autoavaluació i la coavaluació incorporen forçosament la reflexió, imprescindible per millorar. En aquest sentit, les meves reticències han desaparegut. És cert que per tal que els projectes d’aquest tipus funcionin és molt important respectar els terminis proposats en cada mòdul, i això no sempre és fàcil, no ens enganyem. Però aquest curs ha donat possibilitats diverses per anar recuperant el fil i incorporant millores. Una reflexió només: quan algú fa un curs d’aquest tipus és essencial que el grau d’implicació sigui elevat i que es respectin al màxim els terminis per no perjudicar la feina dels companys. Em sembla que  bona part dels companys que hi han participat s’ha esforçat i han complert amb aquest compromís.

D’altra banda, més enllà de la mecànica i la metodologia del curs, hi ha la qüestió dels continguts. I he de dir que tampoc no m’ha decebut gens. D’entrada, perquè m’ha obligat a reflexionar sobre el meu entorn personal d’aprenentatge i sobre com interactuo amb aquest entorn, i això sempre acaba sent positiu. A més, posar ordre a tot el garbuix d’elements amb què treballo habitualment m’ha ajudat a mirar-me’ls amb perspectiva i a valorar-los de manera més crítica. I m’ha fet qüestionar algunes pràctiques i a replantejar-me coses. Aquest fet, juntament amb el descobriment d’eines digitals que permeten classificar els recursos, accedir-hi i compartir-los és un plus afegit a l’hora de millorar la meva activitat a les aules.

Estic ben segura que trauré profit dels aprenentatges que he fet: he reordenat el meu EPA i he descobert eines que ja he començat a utilitzar. I algunes també les utilitzaré a l’aula, sens dubte.

Finalment, vull remarcar un fet sempre destacable: el profit que es treu del treball en xarxa i del fet de compartir reflexions, pràctiques i experiències. I tant se val si la xarxa és menys o més gran: la clau sempre és la interacció i l’esforç per optimitzar recursos (v. Docents i treball en xarxa)