L’educació ha de preparar per a la vida i té entre les finalitats bàsiques proporcionar els coneixements i les competències necessàries per tal de ser útil a la societat. Aquest aprenentatge ha d’integrar noves concepcions com: la col·laboració, la discussió, la negociació, la resolució de problemes i altres coses més. Tot això ens porta a la necessitat d’utilitzar metodologies actives que afavoreixin la interacció entre els alumnes, la capacitat per a comunicar-se. per a col.laborar, el canvi d’actituds etc.

Amb l’arribada de les Tecnologies de la Informació i Comunicació ( TIC) , i sobretot, amb la implosió d’Internet, la informació és pràcticament infinita i a mà de tothom. En aquest context, el professor ha deixat de ser el garant únic de coneixement i, com a conseqüència, el seu rol està sent redefinit. Cada vegada són més qüestionades les classes on la lliçó magistral sigui l’eix central didàctic tot seguint un clar model d’ensenyament vertical. Les noves tendències d’ensenyament/aprenentatge aposten clarament per models metodològics on els protagonistes siguin els alumnes.  El nostre objectiu ja no és tant ( només) aportar nous coneixements, sinó ( també) adaptar als alumnes a la nova societat.

En aquest món dominat per les ràpides transformacions, Internet- i les TIC en general- trobem milers d’aplicacions petites  i gratuïtes ( Bloc, Wiki…) que són la base cultural de la nostra docència ja que són fàcils d’utilitzar i garanteixen la interactivitat i participació entre alumnes i docents.