El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) s’esdevé una eina indispensable per afavorir un aprenentatge d’acord amb les necessitats de l’alumnat.

Personalment, m’ha sorprès comprovar que, si l’activitat està ben dissenyada d’acord amb el DUA, no cal fer una atenció a la diversitat, ja que el propi disseny de l’activitat ja el compren. És un aprenentatge cooperatiu, en què tots els alumnes hi participen, cadascun donant-li la vessant que millor treballi: per exemple, més basat en imatges que en parlar, si exposar li resulta més difícil a l’alumne. A més, posa la tecnologia, dintre de l’aula, a l’abast de tots els alumnes, fomentant també tota la creativitat que es pot desenvolupar amb les infinites aplicacions (fer vídeos, presentacions, enregistraments de veus, etc) que es tenen avui dia a l’abast.

Però perquè funcioni, evidentement s’ha de treballar el disseny de l’activitat, així com ser crític amb la seva avaluació (la de la activitat com a tal) per tal de poder introduïr millores on sigui necessari.