Fa 16 anys que treballo acompanyant infants i joves , 6 com a mestre de primària i 10 com a professora impartint Biologia-Geologia en centres de secundària. Actualment treballo, i des de fa 6 anys, en un IE a Sant Sadurní d’anoia on realitzem la matèria de biologia articulada mitjançant projectes interdisciplinars. Per altre banda és un centre que històricament va ser pioner en integrar les TIC en l’aprenentatge implantant l’1×1 i una aula Moodle per tal de retirar llibres de text i vehicular les matèries mitjançant aquesta plataforma. Tota aquesta trajectòria de centre fa que en l’actualitat tinguem molts recursos de dinamització d’aula integrats de forma ordinària, de manera que de vegades he de fer un exercici personal per veure quines de les mesures que fem serien classificades com a mesures d’atenció a la diversitat i per tant que responen al paradigma del Disseny Universal per a l’Aprenentatge. Tot i això, com sempre, hi ha molt per treballar i millorar.

Tenint en compte el que anteriorment he explicat, i responent la primera i segona pregunta, quan dissenyo ( dissenyem, treballem en equip) els projectes tenim en compte que els objectius i per tant les competències de la matèria de Biologia i Geologia per al nivell d’ESO les pugui assolir tot el grup classe tenint en compte ( si tenim PSI curriculars o metodològics així com el nivell de competència que detectem en el grup). La tecnologia ens ha permès crear aules Moodle on integrem els projectes com una finestreta d’accés a tot un seguit de reptes que ens van portant fins a un repte final que sintetitza tot l’aprenentatge que hem realitzat durant el projecte. Els reptes normalment els graduem en 3 nivells de dificultat que aporten diferent graus de profunditat i complexitat per tal d’arribar a l’alumnat que parteix o té més dificultats i l’alumnat que diríem té un nivell de competència alt i necessita més. Per tant en el nostre cas, la tecnologia més que l’element facilitador és l’element que vehicula la possibilitat de donar resposta diversificada. Per altre banda i responent a la tercera pregunta, sobre el DUA el curs passat l’equip d’orientació ens va fer una xerrada molt pràctica enfocada a que poguéssim revisar els projectes i asseguréssim que a través d’ells oferíssim diversos formats de presentar i processar la informació. No tinc un coneixement gaire profund però tinc força integrat que cal oferir diversitat de maneres d’arribar al mateix lloc ( dintre de les possibilitats i realitat d’aula que cadascú té).

Opino que el DUA més que un recurs és un canvi de mirada, un altre paradigma de concebre el procés d’aprenentatge i l’acompanyament en ell d’infants i criatures. El DUA més que inclusió el que entenc que proposa es concebre que la diversitat és un fet i que la normalitat no existeix. Atendre la diversitat és obrir-se a múltiples maneres de ser, pensar, fer i per tant la proposta pedagògica dels centre i en concret la plaificació didàctica del que s’aprèn en un aula ha d’anar integrant poc a poc aquesta paradigma que és un repte en si mateix. La tecnologia per mi és un dels vehicles que afavoreix materialitzar aquest paradigma, no és l´únic i no s’ha de concebre com a únic però és un recurs valuós per la multiplicitat d’aplicacions que afavoreixen trencar barreres de dificultats vers l’aprenentatge.

No obstant, no em quedo tranquil·la si per acomiadar aquesta reflexió no destaco que aquest paradigma no pot ser real sense una inversió valenta de docents, estic parlant de tenir més docents per baixar ràtios i la possibilitat de treballar afavorint la codocència.